Els lectors francesos

S¡¯ha de suposar que ¨¦s veritat el que es diu al punt 7 de les bases del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018, relatiu a l¡¯edici¨® del llibre guanyador, i que l¡¯editorial Planeta ¡°cedir¨¤ els drets d¡¯edici¨® de l¡¯obra en llengua francesa a un editor franc¨¨s¡±. S¡¯ha de suposar, tamb¨¦, que a les anteriors convocat¨°ries s¡¯ha complert amb aquest comprom¨ªs i que els lectors francesos han tingut l¡¯oportunitat d¡¯assaborir la mena d¡¯autonomia liter¨¤ria i l¡¯aspecte de les preocupacions formals dels autors que han obtingut el premi econ¨°micament m¨¦s ben dotat de la literatura catalana, que han tingut l¡¯ocasi¨® de con¨¨ixer les virtuts de novel¡¤les com Rosa de cendra, de Pilar Rahola, de La filla del capit¨¤ Groc, de V¨ªctor Amela, i d¡¯Alg¨² com tu, de Xavier Bosch. Fa una mica de mandra mirar si el 2011, quan Nuria Amat va guanyar el premi amb Amor i guerra, a les bases ja hi figurava la promoci¨® entre el p¨²blic franc¨¨s.

Que una novel¡¤la catalana es tradueixi a una altra llengua potser fa creure als aut¨°ctons que es disposa d¡¯una literatura situada en un nivell extremadament culte, per¨° no costa gaire imaginar l¡¯estupefacci¨® que deu v¨¨ncer l¡¯¨¤nim del lector franc¨¨s que s¡¯encari als textos citats anteriorment. Hi ha la possibilitat que la feina del traductor hagi aconseguit mitigar els desgavells sonors de la prosa rudiment¨¤ria que utilitzen els autors ¡ªno seria la primera vegada¡ª, per¨° tot i aix¨ª el m¨¦s l¨ªcit ¨¦s que es plantegin una pregunta: si resulta que Rosa de cendra, La filla del capit¨¤ Groc i Alg¨² com tu ¡ªo Amor i guerra, si s¡¯escau¡ª s¨®n unes novel¡¤les tan bones que poden obtenir el Premi de les Lletres Catalanes, com ha de ser la novel¡¤l¨ªstica catalana que no va avalada amb el prestigi d¡¯un dels premis m¨¦s poderosos? ?s probable que el lector franc¨¨s que hagi tastat el car¨¤cter i l¡¯ambici¨® est¨¨tica dels premis Ramon Llull tradu?ts a la seva llengua, davant de la perspectiva d¡¯obrir una altra vegada qualsevol llibre que pertanyi a la literatura catalana contempor¨¤nia, en fugi rabent.

S¡¯ha de suposar que premiar Rahola, Amela o Bosch ¨¦s una manera de garantir unes vendes que compensin la quantitat de diners que l¡¯editorial inverteix en el premi, per¨° es corre el risc que alg¨² digui de la literatura catalana el mateix que Roberto Bola?o deia de l¡¯escrita a Sud-am¨¨rica: ¡°En realidad, la literatura latinoamericana no ¨¦s ni Borges, ni Macedonio Fern¨¢ndez, ni Onetti, ni Bioy, ni Cort¨¢zar, ni Rulfo, ni Revueltas, ni siquiera el dueto de machos ancianos formado por Garc¨ªa M¨¢rquez y Vargas Llosa. La literatura latinoamericana es Isabel Allende, Luis Sep¨²lveda, ?ngeles Mastretta, Tom¨¢s Eloy Mart¨ªnez, Segio Ram¨ªrez, un tal Aguilar Cam¨ªn o Com¨ªn y muchos otros nombres ilustres que en este momento no recuerdo¡±.