Els encerts i errors dels alcaldes del canvi despr¨¦s de dos anys de govern

Les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 van suposar l'entrada a les institucions locals de noves formacions sorgides despr¨¦s del 15-M, entre les quals destaca Podem, que poc despr¨¦s arribaria tamb¨¦ al Congr¨¦s dels Diputats i es convertiria en la tercera for?a pol¨ªtica del pa¨ªs. L'¨¨xit de les candidatures ¡ªen alguns casos una amalgama de moviments ciutadans que van cristal¡¤litzar en poc temps¡ª els va portar al govern de ciutats tan importants com Madrid, Barcelona, Santiago de Compostel¡¤la, la Corunya, Saragossa, Val¨¨ncia o Cadis. S¨®n els anomenats ajuntaments del canvi, que en aquests dos anys han intentat marcar dist¨¤ncies amb els partits tradicionals en la gesti¨® quotidiana.

Cada ajuntament t¨¦ les seves peculiaritats, per¨° tamb¨¦ elements en com¨². Les noves corporacions han buscat fomentar la participaci¨® dels ciutadans en les decisions dels equips de govern i han posat l'accent en les pol¨ªtiques socials i en les de mobilitat. Alguns dels alcaldes han aconseguit reduir el deute tot i els auguris que la despesa p¨²blica s'incrementaria de manera exponencial.

Els problemes que han afrontat els nous regidors en aquests dos anys tamb¨¦ s¨®n compartits. Formats, la majoria dels nous governs locals, per persones que no tenien experi¨¨ncia pol¨ªtica i de gesti¨®, la improvisaci¨® n'ha estat un tret caracter¨ªstic. Una cr¨ªtica comuna que han rebut dels partits de l'oposici¨® ¨¦s la d'actuar de forma sect¨¤ria. Els dos principals referents han estat els ajuntaments de Madrid i Barcelona, governats per Manuela Carmena i Ada Colau, respectivament.

Amb perfils totalment diferents ¡ªCarmena ¨¦s una reconeguda jurista amb una llarga traject¨°ria com a jutge i Colau ¨¦s una veterana activista dels moviments socials¡ª, totes dues han simbolitzat el canvi pol¨ªtic en aquests 24 mesos, un canvi que encara ha de madurar abans de sotmetre's al veredicte de les urnes el 2019.

El principal obstacle que ha tingut Carmena ha estat la divisi¨® que ha patit en diverses ocasions el seu grup municipal, amb diferents corrents que no han amagat la fractura ni les crisis internes.

Per la seva banda, la gesti¨® d'Ada Colau ve definida per nombrosos plans a llarg termini que de moment no han impactat en el dia a dia de Barcelona.

Madrid: Com s¡¯apr¨¨n des de zero a gestionar una gran ciutat

Manuela Carmena, exjutgessa de 73 anys i alcaldessa de Madrid des del juny del 2015, ha arribat a l'equador del seu mandat encap?alant un executiu tan heterogeni com fragmentat (el conformen Podem, Esquerra Unida, Equo, Guanyem i independents). Les prioritats d'aquest govern autodenominat ¡°del canvi¡± van ser regenerar la pol¨ªtica, apropar les institucions als ciutadans i garantir la solv¨¨ncia econ¨°mica.

Barcelona: Gir a l¡¯agenda, grans plans a llarg termini i poca concreci¨®

Dos anys despr¨¦s de guanyar les eleccions contra tot pron¨°stic, l'equip de l'alcaldessa de Barcelona, l'exactivista Ada Colau, es mostra ¡°for?a satisfet amb el que s'ha aconseguit¡±. Parla Gerardo Pisarello, l'alcalde accidental durant la baixa de maternitat de Colau.

Val¨¨ncia: Canvi de la mobilitat i fre als desnonaments

El Govern de La Nau, aix¨ª es coneix la coalici¨® que lidera l'alcalde de Val¨¨ncia, Joan Rib¨®, i que integren Comprom¨ªs, socialistes i Val¨¨ncia en Com¨² (suma de Podem i independents) ha fet un gir radical a la pol¨ªtica municipal de la tercera capital d'Espanya despr¨¦s de 25 anys de governs del PP.

Saragossa: Ple fragmentat, govern en soledat

Pedro Santisteve arriba a la meitat del seu mandat al capdavant de l'Ajuntament de Saragossa presumint d'haver complert amb la meitat del seu programa, per¨° amb una oposici¨® que li atribueix falta de di¨¤leg i de transpar¨¨ncia.