Hipersensibilitat

Alguns mitjans es van prendre com una broma la convocat¨°ria d'una roda de premsa al Departament de Salut de Catalunya en la qual es demanava als periodistes que evitessin l'¨²s de perfums i cosm¨¨tics. El conseller Antoni Com¨ªn es disposava a explicar el nou pla per tractar les anomenades malalties de sensibilitzaci¨® central ¡ªfibromi¨¤lgia, fatiga cr¨°nica i sensibilitat qu¨ªmica m¨²ltiple¡ª i aquests perfums podien perjudicar alguns dels malalts que assistirien a la presentaci¨®. La convocat¨°ria es prestava a la sospita que Salut hagu¨¦s triat aquest advertiment com a reclam per ¡°estimular¡± la pres¨¨ncia de periodistes. Per¨° les coses aviat es van posar al seu lloc. Ho havien demanat les associacions de pacients i efectivament entre els assistents hi havia malalts amb m¨¤scara. Despr¨¦s poca broma amb aquesta patologia d'origen ambiental caracteritzada per una hipersensibilitat a certs productes qu¨ªmics.

Es tracta d'unes patologies que acostumen a oscil¡¤lar entre l'escepticisme dels qui ignoren el problema i el patiment dels qui la pateixen. S¨®n processos de causa desconeguda, m¨¨dicament complexos, dif¨ªcils de diagnosticar i amb simptomatologia molt variada. ?s a dir, tots els ingredients per a un llarg pelegrinatge abans d'aconseguir el diagn¨°stic. Els qui les pateixen s¨®n persones sotmeses a un doble suplici: el de la mateixa malaltia i el de la sospita. En el pitjor dels casos, se'ls ha tractat com a farsants que s'inventen excuses per agafar la baixa laboral. En el millor, com a persones desequilibrades que somatitzen els seus problemes mentals.

Amb freq¨¹¨¨ncia se'ls ha despatxat amb un antidepressiu i nom¨¦s a for?a d'insistir han aconseguit finalment una etiqueta m¨¨dica digna de ser tinguda en compte. Tant la fibromi¨¤lgia com la fatiga cr¨°nica van trigar anys a ser reconegudes com a malaltia per l'OMS. La s¨ªndrome de sensibilitat qu¨ªmica m¨²ltiple encara no ho ha aconseguit. S¨®n per tant malalts cansats, per la mateixa malaltia, que els fa tenir molt mala vida, i per l'esfor? d'haver de fer valer constantment la seva condici¨® de malalts. De tant insistir, es tornen tamb¨¦ susceptibles. Ahir es mostraven exigents i alguns desconfiaven de les promeses del conseller Com¨ªn. Tenen les seves raons. Altres promeses s'han incomplert. Per¨° en aquest cas, el pla sembla l'adequat. Primer formar els metges, especialment els de l'assist¨¨ncia prim¨¤ria; segon, crear una xarxa d'equips interdisciplinaris que atengui aquestes patologies; i tercer, estimular que la ci¨¨ncia faci el seu cam¨ª: que n'investigui les causes i busqui la manera de tractar-les.