Turismof¨°bia: la cara menys amable d¡¯una ind¨²stria milion¨¤ria

Uns 300 ve?ns sortien la setmana passada al carrer a Palma disfressats de turistes i arrossegant maletes. Representaven un carril guiri, passejant com fan milers de creueristes. A Barcelona continuen apareixent pintades, cada vegada m¨¦s agressives, al barri de Gr¨¤cia o prop del Park G¨¹ell. All tourists are bastards (tots els turistes s¨®n uns bastards), es llegia feia uns dies. A Madrid, el Carnestoltes va acabar a Lavapi¨¦s amb un simb¨°lic enterrament de la ve?na: alertava de l'expulsi¨® de poblaci¨® per la pressi¨® tur¨ªstica.

La ind¨²stria tur¨ªstica ha viscut un boom. Any rere any, Espanya bat r¨¨cords, fins a superar els 75 milions anuals de visitants. En cinc anys, el turisme internacional ha crescut m¨¦s d'un 30%. Simult¨¤niament, ha aparegut i s'ha est¨¨s la turismof¨°bia. El sector viu amb inquietud l'augment del rebuig al turisme. ¡°Fem una crida als responsables pol¨ªtics d'algunes administracions amb unes actituds que no ajuden a rebaixar les tensions¡±, adverteix el president de la Confederaci¨® Espanyola d'Allotjaments Tur¨ªstics, Joan Molas.

Les patronals miren amb especial preocupaci¨® Barcelona i Balears, on el turisme representa un elevat percentatge de l'economia. I, sobretot, quan la premsa internacional ja s'ha fet ress¨° del fenomen. A les portes d'un altre estiu de r¨¨cord, el diari brit¨¤nic The Independent va situar Barcelona com una de les vuit destinacions que m¨¦s odia els turistes. El ministre del ram, ?lvaro Nadal, va haver de sortir al pas i va afirmar que ¡°no ¨¦s tant un fenomen social com pol¨ªtic¡±. Per¨° els experts consultats, fins i tot alguns empresaris, coincideixen que la irrupci¨® del turisme massiu causa problemes a la vida quotidiana dels ciutadans, ja sigui perqu¨¨ literalment gaireb¨¦ no poden caminar pel carrer, com al voltant de la Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona, pels problemes de conviv¨¨ncia ¡ªs'han arribat a denunciar turistes que jugaven a futbol en pisos¡ª o perqu¨¨ l'increment d'habitatges tur¨ªstics ha anat en detriment del lloguer per a residents, un fenomen que ha disparat els preus.

Barcelona ¨¦s una de les ciutats on m¨¦s s'ha fet palesa la turismof¨°bia. Segons una enquesta de l'Ajuntament, tot i que una aclaparadora majoria de ciutadans (el 86,7%) considera que el turisme ¨¦s benefici¨®s, gaireb¨¦ la meitat creu que s'est¨¤ arribant al l¨ªmit. El turisme s'ha convertit en la segona preocupaci¨® dels ve?ns. ?s el que Claudio Milano, professor d'Ostelea i membre del grup Turismograf¨ªas, anomena ¡°l'¨ªndex d'irritabilitat¡±. ¡°Les ciutats que viuen aquests fen¨°mens passen d'una euf¨°ria inicial a una situaci¨® de conflicte, no amb els turistes, sin¨® amb les pol¨ªtiques tur¨ªstiques¡±, sost¨¦. La turismof¨°bia, apunta, no ¨¦s exclusiva d'Espanya: ¡°Ho hem vist a Ven¨¨cia, Berl¨ªn, Toronto, Nova Orleans o el sud-est asi¨¤tic¡±.

Com m¨¦s visites, m¨¦s enemistat

Paolo Russo, professor de Gesti¨® Tur¨ªstica Urbana a la Universitat Rovira i Virgili, ha viscut aquesta situaci¨® en primera persona. ?s veneci¨¤. ¡°All¨¤ els ve?ns hem perdut la ciutat, ¨¦s irreversible¡±. Coneix el rebuig i les protestes, per¨° opina que els ciutadans s'equivoquen quan adrecen la seva ira cap al turista. ¡°?s nom¨¦s la cara de la ind¨²stria tur¨ªstica. Al ciutad¨¤ molest li resulta m¨¦s f¨¤cil culpar el turista, quan no ho ¨¦s: ¨¦s la ind¨²stria, el port que porta creueristes, els pol¨ªtics, l'urbanisme... Qualsevol ciutat que ha estat acollidora amb els turistes s'hi enemista quan la pressi¨® augmenta¡±.

L'Ajuntament de Barcelona calcula que el lloguer tur¨ªstic ¨¦s fins a quatre vegades m¨¦s rendible que el convencional. I aix¨° desvia el mercat cap als visitants i dispara els preus. ¡°Hi ha hagut manifestacions ve?nals com la de la Barceloneta. Per¨° all¨¤ nom¨¦s hi ha un hotel de 30 habitacions. El problema s¨®n els milers d'habitatges d'¨²s tur¨ªstic il¡¤legals. I ens preocupa, perqu¨¨ ens dificulta trobar allotjament per als nostres treballadors¡±, lamenta Molas. Les administracions han posat aquesta oferta al punt de mira. ¡°L'hotel ¨¦s una bombolla: protegeix el ciutad¨¤ dels turistes que visiten la ciutat de dia, per¨° durant la nit es concentren en ell¡±, assenyala Russo.

Al barri G¨°tic de Barcelona m¨¦s de la meitat dels edificis tenen pisos tur¨ªstics. Remi G¨®mez, activista ve?nal i membre de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, rebutja el terme turismof¨°bia. ¡°Desvia el focus d'atenci¨®, dona arguments als grans lobbys, i assenyala col¡¤lectius que fa anys que estem denunciant les conseq¨¹¨¨ncies negatives amb arguments¡±. L'activista alerta que la massificaci¨® est¨¤ ¡°destruint el teixit local¡±, i aposta pel ¡°decreixement¡±.

Les protestes tamb¨¦ creixen a Mallorca. All¨¤ s'han organitzat en col¡¤lectius com La ciutat per a qui l¡¯habita o Palma21. Maci¨¤ Bl¨¢zquez, professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, recorda que el turisme ¨¦s ¡°una ind¨²stria molt bene?da. Sempre s'ha dit que no t¨¦ xemeneies perqu¨¨ presta serveis i no extreu recursos¡±.

Despesa compartida

Precisament, l'expert en espai p¨²blic David Bravo i el ge¨°graf Francesc Mu?oz coincideixen en el fet que el turisme s'ha de tractar com una ind¨²stria. ¡°Assumim tots la despesa en neteja, transport p¨²blic i seguretat dels creueristes i sovint nom¨¦s deixen l'embolcall del menjar que els donen¡±, es queixa Bravo. Mu?oz defensa ¡°anar a la medul¡¤la: igual que el promotor que vol fer negoci ha de pagar un aprofitament, les empreses tur¨ªstiques que s'aprofiten d'inversions col¡¤lectives (com una conversi¨® en zona de vianants) haurien de pagar un retorn a les ciutats¡±.

El consultor de Magma Turisme Bruno Hall¨¦, conven?ut que el problema ha estat originat ¡°des d'opcions pol¨ªtiques¡±, ressalta, en canvi, la generaci¨® de ¡°riquesa, coneixement i llocs de treball¡± del sector. ¡°Els esfor?os s'han de destinar a vigilar l'oferta il¡¤legal¡±, opina. En realitat, molts ve?ns han aprofitat el boom per llogar pisos o habitacions a turistes tamb¨¦ durant la crisi.