L¡¯odi a les dones

Fa poc sentenciava Bianca Jagger que la viol¨¨ncia masclista ¡°¨¦s una amena?a m¨¦s gran per a dones d'entre 15 i 44 anys que el c¨¤ncer, els accidents de tr¨¤nsit, la mal¨¤ria i la guerra junts¡±. Jo m'ho crec, perqu¨¨ de la mat¨¨ria, en sap molt, fa temps que milita contra el que tamb¨¦ qualifica de pand¨¨mia. D'aquestes dades em va quedar gravada l'edat m¨¦s baixa de les dones en perill potencial de ser agredides que cita l'artista nicarag¨¹enca. Quinze anys. I em va cridar l'atenci¨® perqu¨¨ fa gaireb¨¦ unes hores vaig llegir que a un noi de catorze anys se li havia aplicat una ordre d'allunyament al jutjat de Lugo. La v¨ªctima de l'agressi¨®, una nena de tretze anys, havia estat amena?ada de mort pel seu company d'institut i anterior xicot. I abans havia estat pessigada pel mateix nen fins a fer-li una ferida. D'aqu¨ª l'ordre d'allunyament imposada al menor. Al subdelegat del Govern a Lugo, Ram¨®n Carballo, li crida poderosament l'atenci¨® que un nen a una edat tan primerenca hagi de ser sotm¨¨s a una disposici¨® judicial com aquesta. Al seu torn, l'alcaldessa, Lara M¨¦ndez, afirma que aquesta situaci¨® s'est¨¤ agreujant de manera alarmant. Em faig c¨¤rrec que el senyor subdelegat se sorprengui perqu¨¨ un nen de 14 anys ha de ser gaireb¨¦ obligat a no mirar la seva exparella.

Si aquest inquietant fet l'enfoqu¨¦s des d'una perspectiva diferent, tal vegada no seria tan sorprenent. Si dos nens a una edat tan tendra decideixen establir un comprom¨ªs tan adult com un festeig, ¨¦s obvi que el noi t¨¦ en contra seva (i ja no diguem la noia de patir-ho) un alt percentatge de reproduir els mateixos esquemes de comportament violent contra la dona que percep en els grans del seu entorn social o familiar. O el que es va emmagatzemant equivocadament, i sense que ning¨² ho corregeixi, en el seu incipient imaginari. O dit d'una altra manera, un nen de 14 anys ¨¦s un nen de 14 anys, per¨° en una relaci¨® de subordinaci¨® de la dona a l'home com la que ell mama des que ¨¦s petit, ja deixa de ser aquest nen per convertir-se en l'amant despit¨®s que agredeix tra?dorament la que va cometre la valentia d'abandonar-lo. Aix¨° ¨¦s el que hi ha.

(Recordo que al meu barri les batusses entre nois per una noia eren habituals. Jo mateix vaig participar-hi alguna vegada. Per¨° les noies eren intocables. Vol¨ªem que fossin les nostres xicotes per ballar a les quermes de barri o durant els carnestoltes. O per fer una volta pels carrers i presumir amb elles. O per il¡¤lusionar les nostres pobres exist¨¨ncies. Per¨° les estim¨¤vem. Si ens deixaven, les segu¨ªem estimant amb una tristesa que a la llarga no durava m¨¦s enll¨¤ d'un estiu. Ning¨² ens havia d'obligar a que no les pogu¨¦ssim mirar o a mantenir-nos-en allunyats per no posar en perill les seves lluminoses vides. Al meu barri, les noies mai corrien perill. Eren intocables).

El 9 de mar? d'aquest any es va publicar una dada esgarrifosa del CIS respecte als temors que tenien els espanyols a la seva vida quotidiana. En una mostra de 2500 persones majors d'edat, la preocupaci¨® per la viol¨¨ncia masclista nom¨¦s va ocupar un 1,6 d'aquesta mostra. ?s a dir, nom¨¦s va ocupar, en la seva ordre de temors, el lloc n¨²mero dinou. O expressat d'una altra manera: la situaci¨® d'orfandat en la qual queden al voltant de quaranta nens a l'any al nostre pa¨ªs com a conseq¨¹¨¨ncia de la pand¨¨mia de la viol¨¨ncia masclista, nom¨¦s ¨¦s mat¨¨ria de preocupaci¨® per a 2 espanyols de cada 100. ?s clar que tamb¨¦ hi ha els qui addueixen que aquests escandalosos nombres es deuen al fet que la pregunta no ¨¦s una entre vint m¨¦s en la mateixa llista, posem per cas. Que quan es pregunta a una persona quin ¨¦s el problema que l'afligeix m¨¦s dels molts que pengen sobre la seva vida quotidiana, ¨¦s previsible que el primer fos el de l'atur o el de la corrupci¨®. Si per contra, davant una llista de vint problemes, entre els quals figur¨¦s el de la viol¨¨ncia masclista, se'ls fes la mateixa pregunta, el percentatge dedicat a la preocupaci¨® per aquest tipus de viol¨¨ncia, probablement fos bastant m¨¦s alt.

Ara com ara, facin com em facin la pregunta, per mi no hi ha cap dubte que el problema m¨¦s greu que avui ens degrada com a persones, ¨¦s l'odi que una insuportable xifra d'homes al m¨®n, amb l'excusa social o psicol¨°gica o el perm¨ªs religi¨®s que sigui, tenen contra les dones.