Trump arremet contra Alemanya i l¡¯acusa de danyar l¡¯economia dels EUA

La primera llei de Trump ¨¦s: copeja sempre que puguis. I la segona: fes-ho per Twitter. En 140 car¨¤cters, el president dels Estats Units ha donat avui la ra¨® a l¡¯hist¨°ric veredicte de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Washington ha deixat de ser un aliat i Europa ha de comen?ar a prendre les regnes del seu futur. Una reflexi¨® de profunditat mineral que en Trump va suscitar aquesta piulada: ¡°Tenim un d¨¨ficit comercial MASSIU amb Alemanya, a m¨¦s ells paguen MOLT MENYS del que haurien de pagar a l¡¯OTAN. Molt malament per als EUA. Aix¨° canviar¨¤¡±.

La resposta mostra sense embuts la ideologia de l¡¯Administraci¨® nord-americana. Ja no hi ha interessos comuns per sobre dels nacionals. Una clau que afecta tot l¡¯arbre de relacions multilaterals. L¡¯acord sobre el canvi clim¨¤tic est¨¤ en dubte, l¡¯estrat¨¨gia de defensa m¨²tua d¡¯Occident dependr¨¤ de la despesa que cadasc¨² faci i les aliances se supediten al benefici propi, un element que en la visi¨® de Trump no es pot dissociar del suport a les ¨¤rees deprimides per la globalitzaci¨® que el van votar enfront de la dem¨°crata Hillary Clinton.

En aquest horitz¨®, el patriotisme econ¨°mic propugnat pel president i el seu estrateg en cap, Steve Bannon, t¨¦ a Alemanya el seu blanc perfecte. La naci¨® que va ressorgir de les cendres de la m¨¤ del Pla Marshall ara veu com la seva prosperitat deslliga els pitjors humors del seu germ¨¤ transatl¨¤ntic.

Alemanya ¨¦s el pa¨ªs amb m¨¦s super¨¤vit comercial del planeta (253.000 milions d¡¯euros l¡¯any passat). La xifra fa treure de polleguera Trump i el seu conseller comercial, el sulf¨²ric i extremista Peter Navarro. Per ells representa, m¨¦s que el triomf d¡¯un aliat, un frac¨¤s propi. Els EUA pateixen un d¨¨ficit en la seva balan?a de 470.000 milions (50.000 milions amb Alemanya). En la seva cremor proteccionista, Navarro ha arribat a acusar Berl¨ªn de for?ar un euro feble per afavorir les seves exportacions i ha amena?at d¡¯imposar murs fiscals als productes alemanys.

Davant aquesta pugna, Merkel ha ensenyat les dents i el seu govern va arribar a suggerir que estava disposat a emprendre una guerra comercial. La sang no ha arribat al riu, per¨° el desencantament tampoc ha deixat de cr¨¦ixer. La visita de la cancellera a Washington al mar? ja va donar una bestreta d¡¯aquesta glaciaci¨®. Merkel va aterrar amb la idea que era ¡°millor parlar l¡¯un amb l¡¯altra, que un d¡¯una altra¡±. Amb aquest argument, va recordar la llarga amistat germano-nord-americana i els interessos compartits. No ha servit de res. El viatge es va saldar sense aven?os i a la retina del m¨®n nom¨¦s va quedar una imatge: Trump evitant (o aix¨° va semblar) donar la m¨¤ a la cancellera.

La primera gira a l¡¯exterior del president dels Estats Units no ha estabilitzat la relaci¨®. Per contra, Trump ha sortit a l¡¯estranger per demostrar que on millor es troba ¨¦s a casa, exercint de gran patriota econ¨°mic. Les cimeres de l¡¯OTAN a Brussel¡¤les i del G-7 a Taormina (It¨¤lia) han materialitzat aquest enlairament. Com a bona doctora en F¨ªsica, Merkel ha trobat l¡¯equaci¨® que resumeix el canvi: ¡°Els temps en qu¨¨ pod¨ªem dependre completament d¡¯uns altres, han acabat. Els europeus hem de lluitar per la nostra pr¨°pia destinaci¨®¡±.

Trump ha validat aquesta conclusi¨®. En el seu esquematisme, en la seva estocada de 140 car¨¤cters, tira per la borda 70 anys d¡¯amistat. Alemanya ja no ¨¦s un aliat fidel sin¨® un deutor que s¡¯aprofita de les debilitats americanes. I ell, el president encarregat d¡¯evitar-ho i retornar el perdut als Estats Units. Ning¨² sap encara com. Per¨° pocs dubten que ser¨¤ com a Trump li agrada: copejant sempre que pugui.