150 anys d¡¯aigua, Guerra Civil inclosa

Si alg¨² en sap de guerres de l¡¯aigua a Barcelona ¨¦s l¡¯historiador Manel Mart¨ªn, que ha publicat diversos llibres sobre el tema. L¡¯¨²ltim, Aig¨¹es de Barcelona. 150 anys al servei de la ciutat (1867-2017), presentat a mitjans de maig, en qu¨¨ explica el llarg cam¨ª de l¡¯operador privat que avui ¨¦s Aig¨¹es de Barcelona i que durant segle i mig ha prove?t la ciutat i la seva ¨¤rea metropolitana de forma ininterrompuda.

¡°La hist¨°ria de l¡¯aigua a Barcelona est¨¤ marcada per diversos factors. ?s un recurs esc¨¤s i la demanda sempre ha anat en augment¡±, explica l¡¯expert, conven?ut que cada moment hist¨°ric ¨¦s diferent. ¡°Ara es tracta d¡¯un conflicte m¨¦s pol¨ªtic que estructural, com ho va ser a finals del segle XIX¡±. Per a ell la hist¨°ria de la gesti¨® de l¡¯aigua a Barcelona hauria estat diferent si la ciutat estigu¨¦s al costat d¡¯un gran riu o amb una climatologia no tan extrema com la Mediterr¨¤nia, que fa que l¡¯equilibri entre les necessitats i el servei sembli fr¨¤gil.

Segons Mart¨ªn, ¡°la demanda i el creixement de l¡¯¨²s de l¡¯aigua s¡¯han estancat, no estem en una fase de creixement accelerat, com va passar en els anys vint o a la d¨¨cada dels 1950 i 1960, sin¨® que s¡¯est¨¤ reduint, sense perdre qualitat, perqu¨¨ vivim un paradigma diferent¡±. De fet, apunta, des dels anys vuitanta, amb l¡¯obertura de la planta d¡¯Abrera, no hi ha hagut noves aportacions d¡¯aigua. ¡°Excepte la dessalinitzadora del Prat del 2009, que va arribar tard despr¨¦s de l¡¯enorme sequera del 2008, que ¨¦s una reserva estrat¨¨gica¡±. D¡¯altres factors que apunta Mart¨ªn respecte del descens del consum ¨¦s la deslocalitzaci¨® de les ind¨²stries t¨¨xtils que consumien grans quantitats d¡¯aigua i les segones resid¨¨ncies dels setanta i vuitanta, que ha fet que el consum es dispersi per tot el territori.

En el recorregut que Mart¨ªn realitza pels 150 anys de vida d¡¯Aig¨¹es de Barcelona sembla clar el paper determinant de l¡¯operador privat per garantir el prove?ment d¡¯aigua a la ciutat. "L¡¯administraci¨® t¨¦ l¡¯obligaci¨® de donar aquest servei, per¨° per motius pol¨ªtics, t¨¨cnics o pressupostaris no ho ha pogut fer i delega en un operador privat¡±. Per¨° al llarg de 150 anys hi ha hagut intents de municipalitzar-lo, com ara. ¡°Ha passat diverses vegades. No s¨¦ qu¨¨ passar¨¤ ara, per¨° cal tenir en compte, a l¡¯hora de prendre una decisi¨®, factors de tipus t¨¨cnic i de prestaci¨® de servei, perqu¨¨ es tracta d¡¯un servei imprescindible, amb una s¨¨rie d¡¯operacions molt complexes¡±, adverteix.

Entre les fites d¡¯aquesta secular companyia que destaca Mart¨ªn, hi ha el seu paper als anys vuitanta del segle XIX, quan es crea l¡¯Eixample, que porta a una proliferaci¨® d¡¯empreses que ofereixen aigua. ¡°Es produeix una mena de bombolla hidrol¨°gica¡±, per¨° al cap d¡¯uns anys van anar desapareixent i van quedar nom¨¦s les m¨¦s potents, com la Societat General d¡¯Aigua. De fet, el 1896, quan l¡¯Ajuntament convoca el concurs municipal, es tracta de l¡¯¨²nic operador important que dona servei a la ciutat. ¡°Va sobreviure perqu¨¨ tenia capital d¡¯empreses franceses i belgues amb molta experi¨¨ncia en el subministrament d¡¯aigua i un gran bagatge t¨¨cnic que va saber integrar al territori i aprofitar els recursos, a m¨¦s d¡¯oferir modernitat, com un servei a pressi¨® amb comptador ¨²nic a tot Espanya. S¨®n empreses que ¡®fabriquen¡¯ aigua, i aix¨° era un avantatge respecte a altres de capital catal¨¤¡±, assegura Mart¨ªn.

El 1911 va ser l¡¯any en qu¨¨ l¡¯ajuntament va intentar municipalitzar l¡¯empresa, comprant-la i pagant-la en 80 anys, per¨° la situaci¨® pol¨ªtica i financera ho va impedir. El 1929, durant la celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® Internacional, es va visualitzar que la Societat General ja era l¡¯¨²nic operador possible. Aquesta empresa ¨¦s la que va subministrar la t¨¨cnica i l¡¯aigua per fer funcionar la Font M¨¤gica, s¨ªmbol de la mostra i de modernitat de la ciutat. ¡°Va ser el triomf d¡¯una guerra soterrada de m¨¦s de tres d¨¨cades per fer-se amb el control de l¡¯aigua¡±, explica Mart¨ªn.

La Guerra Civil va ser un altre dels moments importants. Entre 1936 i 1939 la ciutat no es va quedar ni un sol moment sense aigua, cosa que s¨ª va passar entre 1949 i 1953, quan es va viure una sequera extrema que va coincidir amb un creixement demogr¨¤fic de la ciutat que va col¡¤lapsar el sistema. ?s llavors quan les autoritats demanen que la companyia ho solucioni i es construeix la primera planta d¡¯aigua de superf¨ªcie de l¡¯Estat a Sant Joan Desp¨ª, model a seguir a Europa de gesti¨® d¡¯una aigua dif¨ªcil de potabilitzar com era la del Llobregat. ¡°No es va aconseguir treure¡¯n l¡¯olor i el sabor, per¨° s¨ª que fos apta per al consum¡±.

1978-1979 va ser un bienni molt dif¨ªcil amb l¡¯empresa a punt de fer fallida coincidint amb l¡¯ascens a la presid¨¨ncia de Ricard Fornesa, que la va tirar endavant, recorda l¡¯expert. Un altre moment important va ser el seu salt internacional, sobretot al mercat sud-americ¨¤. Mentre que l¡¯¨²ltima fita que ressalta l¡¯historiador ¨¦s el canvi d¡¯accionariat del 2014, quan va passar dels bancs espanyols a capital franc¨¨s. ¡°En certa manera, va ser un retorn als seus or¨ªgens¡±.