Balades o arrambades

Continua ben plantat. Va sortir per la part de dalt de l'escenari, com els d¨¦us que baixen a la Terra, es va atrevir a fer uns quants passos de ball i sempre va mantenir aquest aire de seductor conven?ut dels seus poders, una mirada que fon, que ho suggereix tot sense dir res. ?s un Ricky Martin ja madur i segur d'ell mateix, conscient de com ¨¦s d'important deixar-se mirar perqu¨¨ el p¨²blic inici? l'autocombusti¨®. Probablement va marxar satisfet al camerino despr¨¦s de la seva hora i mitja de concert al Sant Jordi, per¨° potser tamb¨¦ va pensar que el seu p¨²blic sempre s'entrega, gaireb¨¦ mai hi ha partit, nom¨¦s juga ell, i que ja no omple com fa anys, quan era el millor, o dels millors, en l'¨¤mbit del pop llat¨ª. S¨ª, Ricky Martin va triomfar, tot i que no va arrasar.

En el concert de l'estrella de Puerto Rico hi va haver diversos concerts. Pel que fa al so, va tenir un inici cacof¨°nic, una cosa similar a set t¨®mboles anunciant chochonas entre tres pistes d'autos de xoc. Hi havia un no s¨¦ qu¨¨ de festes de poble gran, hi faltava nom¨¦s l'olor de xori?o ¨Cimpossible entrar-ne un per la seva semblan?a amb un artefacte contundent, que a m¨¦s ho ¨¦s¨C i de xurros. A l'escenari un batibull de m¨²sics i ballarins, llums i pantalles perseguien atordir per acumulaci¨® un p¨²blic que reaccionava com dicten els c¨¤nons: cridant. Va ser la part, diguem, m¨¦s pop, la que Ricky destina al mercat anglosax¨®. Aquest so es va anar matisant a mesura que passava el temps, i sense arribar a fer-se gaire m¨¦s n¨ªtid la cosa va millorar notablement. Aix¨ª, amb el so, es van consumir dos concerts. I pel mig que no hi falti la solidaritat, aquesta vegada la Fundaci¨® Ricky Martin, encaixada com una teletienda a les pantalles. Es podia pensar en Mateo: que no s¨¤piga la m¨¤ esquerra el que fa la dreta.

Per¨° encara hi va haver m¨¦s concerts. Potser tres m¨¦s. Un ja citat, l'anglosax¨®. Dos, el m¨¦s delicat, el Ricky rom¨¤ntic, tan untat en sacarosa que la seva mirada seductora semblava m¨¦s que complement¨¤ria, redundant. I si es pensa en l'actual m¨²sica llatinoamericana d'¨¨xit, a Ricky li sortien cabells blancs cada vegada que abordava una tornada. Recordava un galant madur defensant un territori de conquesta en recessi¨®. S¨ª, canviava de roba com si all¨° fos una passarel¡¤la, per¨° el vestuari, cl¨¤ssic, poc imaginatiu i crom¨¤ticament conservador, no feia m¨¦s que accentuar la imatge del galant assetjat pels nous ¡°b¨¤rbars¡± del ritme, coloristes i insolents.

A aquests els va combatre en el seu tercer concert, ja en el tram final. Aqu¨ª Ricky es va treure de la m¨¤niga aquestes can?ons que tamb¨¦ casen amb les t¨®mboles i les festes populars, peces r¨ªtmiques llatines, ocasionalment perfumades amb reggaeton, el nou d¨¦u, rematades amb tornades id¨°nies per a les classes de zumba: que si ¡°por arriba y por abajo¡±; que si ¡°s¨ª se puede, s¨ª, s¨ª¡±; que si ¡°lleg¨® la fiesta pa' tu boquita¡±; que si ¡°vente p'ac¨¢, p¡¯ac¨¢, ah¡±¡­ En fi, tornades que s'enganxen com un xiclet a la sola i que s'hi queden fins que no canvies de sabates. Aqu¨ª, per fi, Ricky va ser el Ricky m¨¦s en l¨ªnia amb els temps que corren, tot i que els seus moviments en escena anaven amb el fre posat i els seus recursos, fer cantar el Sant Jordi dividint-lo en dues meitats, estiguin una mica, diguem, gastats. Tant com la seva manera d'ovacionar el p¨²blic, una tasca en qu¨¨ l'acompanyava un animador que bramava quan Ricky feia un canvi de vestuari. El m¨¦s important ¨¦s que Ricky va deixar el seu p¨²blic ben enc¨¨s. Quan torni sabrem com d'enc¨¨s el va deixar.