Andreu Escriv¨¤: ¡°Si l¡¯escalfament puja dos graus, l¡¯aeroport del Prat ser¨¤ submar¨ª¡±

Premi Europeu de Divulgaci¨® Cient¨ªfica Estudi General 2016 de la Universitat de Val¨¨ncia, ¡®Encara no ¨¦s tard¡¯ ¨¦s la primera obra de l¡¯ambient¨°leg Andreu Escriv¨¤, que denuncia que es viu en un analfabetisme cient¨ªfic galopant i que el canvi clim¨¤tic no pot combatre¡¯s des de la individualitzaci¨® dels gestos.

Salvar el planeta no va de retornar les ampolles de pl¨¤stic, ni el canvi clim¨¤tic ¨¦s un problema de la capa d¡¯oz¨® o dels ossos polars. Amb la retirada dels Estats Units de l¡¯Acord de Par¨ªs, la necessitat d¡¯un gran di¨¤leg vers el repte m¨¦s important del segle es fa ben palesa, tal com Andreu Escriv¨¤ (Val¨¨ncia, 1983), jove ambient¨°leg valenci¨¤ que treballa a la Fundaci¨® Observatori del Canvi Clim¨¤tic de Val¨¨ncia, analitza a Encara no ¨¦s tard. Claus per entendre i aturar el canvi clim¨¤tic(Edicions Bromera), on tracta causes i conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯escalfament global des de la ci¨¨ncia, la cultura, la psicologia, la cuina i, fins i tot, l¡¯humor, tot fugint del catastrofisme, els receptaris de solucions i els tecnicismes impossibles. L¡¯obra, prologada per l¡¯humorista Eugeni Alemany, es presentar¨¤ a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans el proper 9 de juny de la m¨¤ del bi¨°leg Joandom¨¨nech Ros.

Pregunta. Vost¨¨ recorda que el divulgador nord-americ¨¤ Bill McKibben, que va publicar el primer llibre sobre el canvi clim¨¤tic en 1989, va confessar 20 anys despr¨¦s que el sorprenia que la gent encara no reaccion¨¦s. Presentar els fets no ¨¦s prou per alertar-nos?

Resposta. Els divulgadors ens hem adonat que als fets els hem de dotar d¡¯un relat que emmarque el canvi clim¨¤tic no sols com a problema ambiental, sin¨® com a repte de la civilitzaci¨®. I cal construir-lo no amb una narrativa de la cat¨¤strofe, sin¨® de l¡¯esperan?a. Tenim unes perspectives que veritablement s¨®n esgarrifoses en alguns moments, pero podem escriure un segle XXI que no siga una fugida cap avant, al contrari, ha de ser l¡¯excusa per transformar la societat de forma beneficiosa.

P. Negacionisme ni catastrofisme tenen ja lloc en eixe relat, doncs?

R. Als noranta es deia que ser¨ªem sota l¡¯aigua en dues d¨¨cades i no ha passat, i llavors la gent pensa que mentim. Les previsions oficials mai foren aix¨ª. Els comunicadors del canvi clim¨¤tic, de vegades, hem emfatitzat en la cat¨¤strofe pensant que la gent es mouria. Per altra banda, una part del negacionisme era de gent esc¨¨ptica, perqu¨¨ als vuitanta, encara que les bases f¨ªsiques de l¡¯escalfament eren clares, no hi havia certesa al cent per cent, era molt dur pensar que nosaltres n¡¯¨¦rem els responsables. El problema dels negacionistes avui, llevat d¡¯algunes excepcions, ¨¦s que ho s¨®n de mala fe, per interessos. A 2017 no es dubta que el canvi clim¨¤tic siga real, com tampoc que el catastrofisme haja fracassat.

P. De l¡¯Acord de Par¨ªs diu que els objectius s¨®n correctes per¨° no tant les seves eines. Tenen ra¨® els que el rebutgen?

¡°Rajoy ha redu?t un 40% el pressupost de medi ambient. Macron, llest, vol que Fran?a lideri el canvi clim¨¤tic¡±

R. No comparteixo el descr¨¨dit ni l¡¯intent de minimitzar Par¨ªs. ?sser excessivament cr¨ªtic ens allunya de l¡¯¨²nica eina que tenim per fer front el canvi clim¨¤tic. Si Par¨ªs no ¨¦s suficient, hem de millorar-lo, per¨° no rebutjar-lo. Si acompl¨ªrem i millor¨¦ssim les mesures de Par¨ªs, far¨ªem drecera, perqu¨¨ proposa la descarbonitzaci¨® de les economies i que emetem tants gasos d¡¯efecte hivernacle com nosaltres i el planeta puguem capturar, amb l¡¯objectiu de quedar-nos per sota d¡¯un increment de dos graus respecte a les temperatures preindustrials.

P. Insisteix que les dades no s¨®n suficients. Molta gent no sap ben b¨¦ qu¨¨ significa aix¨° d¡¯augmentar dos graus.

R. ?s l¡¯interruptor per mitigar els canvis substancials en les din¨¤miques del planeta, des dels desgels massius fins a transformacions com l¡¯Amazones, passant d¡¯un bosc molt humit a un de sec. Cal traduir tots els missatges a un escenari on la gent visualitze els canvis. ?Te¡¯n recordes d¡¯aquell plat tan bo de l¡¯¨¤via, del camp dels pares, de la casa que tens en primera l¨ªnia de platja? Doncs tot aix¨° ja no ser¨¤ possible si traspassem la barrera de seguretat dels dos graus. Quan diem ¡°Quina primavera m¨¦s fresca!¡± o ¡°Quin hivern m¨¦s calor¨®s!¡±, eixes variacions de tota una estaci¨® s¨®n de menys d¡¯un grau...

P. Si no es fa res i se superen els dos graus, qu¨¨ ens passaria?

R. Encara que ¨¦s complicat, no seria impossible que Groenl¨¤ndia es desgelara i el nivell de la mar pujara set metres. Les zones de l¡¯arc mediterrani som a la l¨ªnia roja. El delta de l¡¯Ebre desapareixeria, no sobreviurien els aiguamolls de l¡¯Empord¨¤, l¡¯aeroport del Prat seria submar¨ª i la turismef¨°bia quedaria anul¡¤lada. A Val¨¨ncia, l¡¯Albufera s¡¯esborraria i ja no faria falta plantejar la prolongaci¨® de l¡¯avinguda Blasco Ib¨¢?ez, perqu¨¨ l¡¯aigua arribaria a l¡¯estaci¨® del Cabanyal. Alacant es quedaria com Mad Max. Les cales del sud de Menorca, com la de Macarella o la Galdana, serien hist¨°ria en unes d¨¨cades. Si el desgel comen?a i no es fa res, no hi haur¨¤ forma d¡¯aturar-ho, i si no som capa?os d¡¯absorbir la pressi¨® del territori, el problema ser¨¤ molt seri¨®s al m¨ªnim desequilibri.

P. Tampoc val que sols el 30% de la poblaci¨® es sensibilitze. Com es pot arribar a tots si encara som analfabets clim¨¤tics?

R. Hi ha un analfabetisme cient¨ªfic preocupant que comen?a per un sistema educatiu que permet abandonar les ci¨¨ncies aviat. ?s una car¨¨ncia enorme per interpretar la realitat. La base per prendre decisions al segle XXI ha de construir-se en el coneixement seri¨®s del que representa el canvi clim¨¤tic, per¨° no estem generant eixes eines. Al contrari, es dona una esp¨¨cie de llistats de tasques en les quals la gent pot ratllar el que fa, com separar residus o canviar bombetes. L¡¯Administraci¨® creu que fa quelcom i el ciutad¨¤ fa neteja de consci¨¨ncia pensant que salva el planeta. L¡¯alfabetitzaci¨® clim¨¤tica implicaria que cada ciutad¨¤ s¡¯adonara que no ¨¦s aix¨ª i generaria les seves pr¨°pies mesures contra el canvi clim¨¤tic.

P. En el debat del canvi clim¨¤tic es q¨¹estiona si s¡¯ha de parlar o actuar. Vost¨¨ def¨¦n que el m¨¦s transgressor ara ¨¦s encara seguir parlant...

R. El gran problema ¨¦s que som a la vora d¡¯un precipici com a planeta i tothom calla. Parlar de canvi clim¨¤tic, cosa que molts responsables pol¨ªtics no entenen, ¨¦s molt m¨¦s poder¨®s per a la transformaci¨® social que donar un esquema de gestos individuals. Sols es pot aconseguir amb un gran di¨¤leg a nivell local per entendre qu¨¨ ¨¦s, com ens afecta i com podem pal¡¤liar-lo. No hi ha futur possible sense incloure la variable del canvi clim¨¤tic, i ac¨ª fallem tant en ambici¨® com en eines per al debat. Si actuem sense parlar abans, la gent no far¨¤ seu el canvi clim¨¤tic i les petites accions que es facin tindran els peus de fang.

P. ¡°Pensa global, actua local¡± ¨¦s una errada?

R. Hauria de ser ¡°Pensa global, actua global des de l¡¯¨¤mbit que puguis¡±. L¡¯acci¨® combinada de molta gent ¨¦s m¨¦s potent que la suma individual; no es pot fer des de la individualitzaci¨® dels gestos. En el fons ¨¦s un esquema molt neoliberal que trasllada la responsabilitat al nivell individual i evita teixir lla?os amb els ve?ns.

P. Donald Trump ha despertat la consci¨¨ncia cr¨ªtica dels cient¨ªfics als Estats Units?

R. Les marxes per la ci¨¨ncia o pel clima eren impensables als Estats Units, i al final hi va haver m¨¦s gent a la marxa de Washington que a la proclamaci¨® de Trump com a president. Cal saber aprofitar totes les reaccions que est¨¤ provocant Trump arreu del m¨®n: fins i tot, grans empresaris li demanen que compleixi Par¨ªs, perqu¨¨ no volen perdre l¡¯estatus de superpot¨¨ncia. La resta hem d¡¯aprendre que les coses que donem per fetes poden desapar¨¨ixer, com ha passat a Espanya amb Rajoy, que ha redu?t un 40% el pressupost al medi ambient i es va carregar l¡¯Observatori de Sostenibilitat de Zapatero. Macron, de qui no soc gens fan, ha estat molt llest en convidar els cient¨ªfics clim¨¤tics americans. Sap que ser¨¤ un dels temes del segle XXI i Fran?a el vol liderar.

P. Com ho estem fent a aquesta banda del Mediterrani?

R. El gran problema de la gesti¨® ambiental ¨¦s trobar dades fiables, perqu¨¨ s¡¯ha pecat de voluntarisme. A Catalunya es donen els primers passos per tenir coneixement fent informes. Ja van pel tercer. Tenen material de l¡¯evoluci¨® i dels canvis en les previsions, i tamb¨¦ eines legislatives, i hi ha una oficina de canvi clim¨¤tic. Per¨° a Catalunya, al Pa¨ªs Valenci¨¤ i a Balears no s¡¯ha trencat encara el silenci clim¨¤tic, continua mancant el gran debat per canviar esquemes i iniciar aquest proc¨¦s cabdal d¡¯alfabetitzaci¨® clim¨¤tica.