Un bisbe conservador xoca amb el m¨®n del papa Francesc

Xavier Novell era un prelat medi¨¤tic. El 2010 va ser elegit bisbe de Solsona, amb 41 anys era el m¨¦s jove d'Espanya i el vuit¨¨ m¨¦s jove del m¨®n. T¨¦ bona pres¨¨ncia, ¨¦s un bon comunicador i llueix una energia desbordant. Sovintejava els mitjans de comunicaci¨® i sorprenia ¡ªi sorpr¨¨n encara avui¡ª pel seu estil directe: no s'escapoleix de les q¨¹estions pol¨¨miques i expressa la seva reflexi¨® amb sinceritat. Novell va explicar el 2013 a TV3 que un bisbe li va recomanar que no es prodigu¨¦s tant als mitjans: ¡°T'agafaran mania¡±. A partir del 2014 va reduir la seva pres¨¨ncia en programes de televisi¨®, r¨¤dios i diaris per¨° la seva paraula ¨¦s m¨¦s escoltada que mai perqu¨¨ representa una interpretaci¨® de l'Esgl¨¦sia que xoca amb l'obertura progressista del papa Francesc.

Novell sintonitza amb les vies m¨¦s neoconservadores del catolicisme enfront el tarann¨¤ d'esquerres de l'actual Papa. Per comprendre el personatge ¨¦s ¨²til l'entrevista que li va fer Albert Om el 2013 al programa El Convidat. Novell admetia que a la seva di¨°cesi ¡°hi ha un divisi¨® de cat¨°lics, entre els que s¨®n probisbe i els que no s¨®n probisbe. Hi ha gent que em t¨¦ classificat, no m'aprecia, no m'estima; per¨° ¨¦s inevitable en una persona p¨²blica¡±. Una de les raons del conflicte ¨¦s la renovaci¨® que ha volgut introduir a les comunitats parroquials. El tema que m¨¦s ha ocupat el pensament del bisbe ¨¦s crear grups laics que evangelitzin, que els feligresos facin de missioners. ¡°Que aquestes comunitats facin deixebles ¨¦s important¨ªssim, perqu¨¨ si seguim aix¨ª, l'Esgl¨¦sia desapareixer¨¤ de molts pobles [...] Convertir nous cristians exigeix una comunitat, no nom¨¦s un sacerdot¡±, va explicar Novell en una confer¨¨ncia del 2016 del col¡¤lectiu Fe i Vida. La seva proposta ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'una situaci¨® cr¨ªtica: en els seus gaireb¨¦ set anys de bisbat, Novell nom¨¦s ha ordenat un sacerdot. En aquella pon¨¨ncia de Fe i Vida va tornar a demostrar sinceritat admetent que en els seus anys al capdavant de la di¨°cesi, nom¨¦s cinc parr¨°quies ¡ªd'un total de 174¡ª s'havien afegit a la seva reforma i dues s'ho estaven plantejant.

Una di¨°cesi dividida

La n¨¨mesi de Novell ¨¦s el F¨°rum Ondara, col¡¤lectiu progressista i nacionalista que assegura estar format per una vintena de capellans ¡ªd'un total de 83¡ª del Bisbat de Solsona. La bel¡¤liger¨¤ncia d'Ondara contra Novell ¨¦s dur¨ªssima des de l'inici. Les primeres paraules d'Ondara dedicades a Novell com a bisbe van ser aquestes: ¡°Fa temps que ens coneixem. No t¡¯amaguem que de qualsevol terna hauries estat l¡¯¨²ltim que haur¨ªem escollit. D¨¦u faci que ben aviat puguis desmentir aquesta nostra desconfian?a, motivada per la teva traject¨°ria anterior¡±. Els enfrontaments del grup d'Ondara amb Novell t¨¦ diverses arrels; una important ¨¦s la reforma de les parr¨°quies a partir de les normes que proposa el llibre Renovaci¨®n divina: de una parroquia de mantenimiento a la parroquia misionera, del sacerdot canadenc James Mallon. ¡°Un senyor de la quinta punyeta (Canad¨¤) ha escrit un llibre que ens sap molt greu de citar-lo on hi trobarem la soluci¨® a tanta mandra. Es veu ben clar que el bisbe Novell no s¡¯ha llegit mai ni un sol cap¨ªtol del llibre on hi ha les conclusions de l¡¯Assemblea Diocesana, ja que no l¡¯ha citat mai en cap dels seus escrits. Si algun cop se l¡¯hagu¨¦s mirat, veuria que el primer anunci diu: Per una Esgl¨¦sia renovada. A l¡¯Assemblea hi van participar les persones i grups parroquials m¨¦s din¨¤mics i motivats del Bisbat, i ho varen fer amb goig i esperances. Fou el moviment m¨¦s important que hi ha hagut a la Di¨°cesi despr¨¦s del Concili Vatic¨¤ II i el darrer treball pastoral del Bisbe Deig¡±, va escriure el F¨°rum Ondara.

Ondara tamb¨¦ va ser molt cr¨ªtic amb la reforma que proposava Novell a C¨¤ritas per exercir tasques evangelitzadores i que prioritzessin l'atenci¨® a cristians, segons van denunciar: ¡°Els bisbes que ens han enviat despr¨¦s del bisbe Deig, sembla que s¨®n fruit d¡¯aquesta mateixa mentalitat despectiva. Ens ha dolgut molt que el bisbe Traserra [bisbe em¨¨rit de Solsona] s¡¯entest¨¦s a esborrar les seves petjades i la seva mem¨°ria. Per aquesta mateixa ra¨® congeni¨¤vem m¨¦s amb Joan XXIII que no pas amb Joan Pau II¡±, va publicar el F¨°rum Ondara. El cisma definitiu al Bisbat de Solsona es va produir el 2013 quan Novell va destituir l'arxipreste de la Segarra i membre d'Ondara Eduard Ribera.

L'ag¨¨ncia d'informaci¨® del Vatic¨¤ Rome Report va entrevistar el 2011 Novell i el va presentar com un referent ¡°de la generaci¨® Papa Boys, els joves que van abra?ar la fe amb Joan Pau II¡±. Novell va apuntar a Rome Report que al seu entorn, Joan Pau II no era ben vist ¨CJoan Pau generava difer¨¨ncies per la seva proximitat a sectors pol¨ªtics conservadors i contraris al di¨¤leg amb el comunisme¨C. El papa polon¨¨s i Benet XVI ¨Cque va consagrar Novell com a bisbe¨C s¨®n les seves grans influ¨¨ncies, que contrasten amb l'apertura ideol¨°gica del jesu?ta Bergoglio. No ¨¦s gratu?t que Novell digu¨¦s, al principi del seu bisbat, que ¡°Benet XVI ¨¦s el millor Papa de la modernitat¡±. Per¨° fins i tot respecte a Ratzinger, Novell pot semblar reaccionari: si el papa alemany va admetre el 2010 que l'¨²s del preservatiu podia ser necessari ¡°en alguns casos¡±, per exemple per evitar el contagi de la sida, Novell assegurava a El convidat que no acceptava l'¨²s del cond¨® sota cap circumst¨¤ncia.

Novell va escriure el 2011 el llibre Carta a los j¨®venes coincidint amb la celebraci¨® de les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid. En aquesta obra, Novell inclo?a posicions clarament retr¨°grades: ¡°S¨®c conscient que el meu retrat d'aquesta generaci¨® de joves ¨¦s negatiu, per¨° no vull caure en el parany, com fan altres, de beneir-vos dient que sou generosos, compromesos, sensibles a les causes socials i entregats a les ONG. Aquests aduladors no volen veure la greu situaci¨® en qu¨¨ es troba la teva generaci¨® de joves. Per¨° no us culpo en absolut. En realitat sou v¨ªctimes del que heu heretat. Esteu comen?ant a ser protagonistes d'una realitat social que han forjat d'altres i que ofereix s¨ªmptomes clar¨ªssims d'una profunda decad¨¨ncia. Aquesta societat, que rebutja el cristianisme i abra?a l'ateisme i el relativisme moral, ¨¦s m¨¦s de mort que de vida (avortament, eutan¨¤sia, drogoaddicci¨®), d'exclusi¨® social que de conviv¨¨ncia i de pau (competitivitat, difer¨¨ncies socials), de vici que d'amor (pornografia, prostituci¨®), de destrucci¨® de la fam¨ªlia que de protecci¨® d'aquesta instituci¨® fonamental (divorcis, parelles de fet, ?matrimoni? homosexual)¡±.

Novell s'ha mostrat obert en conflictes contemporanis com l'acollida de refugiats i la major responsabilitat de les dones en les tasques de l'Esgl¨¦sia. En aquest punt pot ser clau la influ¨¨ncia de la seva mare, que amb el seu pare ¡ªun pag¨¨s jubilat¡ª s¨®n actius col¡¤laboradors de la parr¨°quia de T¨¤rrega.

Transsexualitat, ¡°incompatible amb la comprensi¨® cristiana¡±

Els escrits pol¨¨mics de Novell al Full Dioces¨¤ de Solsona s¨®n pocs per¨° cridaners. El febrer del 2017 publicava una glossa en la qual deia sobre la diversitat de g¨¨nere: ¡°Aquesta ideologia, anomenada de g¨¨nere, defensa el dret al canvi de l¡¯orientaci¨® de la identitat sexual natural sobre la base de la distinci¨® entre el sexe i el g¨¨nere, entre tenir sexe mascul¨ª o femen¨ª i sentir-se home o dona. Aquesta ideologia est¨¤ penetrant els projectes educatius, els plans d¡¯igualtat i fins el proc¨¦s constituent del nostre pa¨ªs. Els cristians no podem sucumbir a aquesta visi¨®: no ¨¦s veritat que la llibertat personal ho pugui canviar tot! No ¨¦s bo, en aquest cas, pretendre canviar la natura de les coses! Cal, doncs, que coneguem all¨° que diu aquesta ideologia i per qu¨¨ ¨¦s incompatible amb la comprensi¨® cristiana de la persona humana¡±. Un escrit sobre l'homosexualitat d'aquest mes de maig ¨¦s el que va provocar una manifestaci¨® organitzada per la CUP, la declaraci¨® de persona non grata per part de l'Ajuntament de Cervera i la petici¨® d'ERC per tal que denunci? Novell per homof¨°bia: ¡°Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusi¨® en l¡¯orientaci¨® sexual de for?a nois adolescents no ser¨¤ deguda a que en la cultura occidental, la figura del pare estaria simb¨°licament absent, desviada, esva?da. Fins i tot la virilitat semblaria q¨¹estionada?¡±.

Jordi Llisterri, director del mitj¨¤ Catalunya Religi¨®, va publicar el 29 de maig un article conciliador: ¡°Amb totes les ximpleries que cada dia es diuen als diaris sorpr¨¨n l'acarnissament contra una frase del Full Dominical de Solsona, una publicaci¨® de sagristia [...] El bisbe de Solsona s'interroga sobre un tema que ¨¦s compet¨¨ncia dels entesos en psicologia. Sobre si l'abs¨¨ncia de la figura del pare pot explicar ?el fenomen creixent de la confusi¨® en l¡¯orientaci¨® sexual de for?a nois adolescents?. Discutible i interpretable, per¨° del que parla ¨¦s de "confusi¨® en l'orientaci¨® sexual". S'ho podria haver estalviat? Tamb¨¦. Sobretot pensant en els pares cat¨°lics, apost¨°lics i romans que tenen fills gais i que no han deixat mai de fer de pares. I els estimen igual. [...] Una tempesta en un got d'aigua que pot acabar ennuegant-nos a tots. I que ens podr¨ªem haver estalviat. Ara caldria reconduir-la amb serenitat¡±.

Els mitjans religiosos propers a la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola han defensat sense reserves Novell malgrat que des del 2014, i fent un gir de 180 graus, el bisbe ha demanat en diverses ocasions suport dels feligresos al proc¨¦s d'independ¨¨ncia de Catalunya. Tamb¨¦ l'han defensat sectors cat¨°lics catalans i de dretes, en especial el col¡¤lectiu eCristians. El seu fundador, Josep Mir¨® i Ard¨¨vol, escrivia el 26 de maig: ¡°Tot aix¨° forma part de la intimidaci¨® de aconseguir una esgl¨¦sia domesticada, que es dediqui nom¨¦s a atenuar amb la seva solidaritat les contradiccions del sistema, sense q¨¹estionar les causes. L'alcalde de Cervera de la exCDC hauria callat com un mort si els cat¨°lics no fossin marginals¡±.

Mir¨® Ard¨¨vol tamb¨¦ va sortir en defensa de Novell quan el bisbe, aquest mes de maig, va publicar una glossa demanant les parr¨°quies que limitin m¨¦s l'¨²s dels temples per a actes laics. La cantant L¨ªdia Pujol ja es va avan?ar el 2014 a aquesta pol¨¨mica quan va informar en un article que el bisbat de Solsona havia trigat un any a concedir-li l'autoritzaci¨® per representar una obra dram¨¤tica a les esgl¨¦sies de la di¨°cesi. Pujol comparava la, per a ella, humilitat de les seves amigues religioses com Teresa Forcades amb la arrog¨¤ncia de Novell. Respecte la monja Forcades, Novell va dir el 2013 a Om que dubtava que personalitats com ella o moss¨¨n Ballar¨ªn fossin suficient per que l'esgl¨¦sia cat¨°lica torn¨¦s a omplir les misses. En una entrevista de televisi¨® el 2011 amb Andreu Buenafuente, Novell va lamentar que ¡°els mitjans tendeixen a subratllar all¨° negatiu o subratllar aquell aspecte que pot fer quedar malament l'Esgl¨¦sia. No tenim una bona plataforma per mostrar la bellesa de l'Esgl¨¦sia i les coses fant¨¤stiques que fem¡±. La popularitat del Papa Francesc per¨° tamb¨¦ la de Ballar¨ªn demostra que en aix¨° Novell tamb¨¦ pot equivocar-se.