Imaginem (i 2)

Pel que fa al conflicte de Catalunya amb l¡¯Estat, el mes passat imagin¨¤vem un seguit d¡¯impossibilitats i, despr¨¦s, un seguit de possibilitats inviables. I tamb¨¦ vaig prometre una soluci¨® per resoldre el conflicte, que ha de partir de l¡¯esfor? dels ciutadans espanyols (i aix¨° tamb¨¦ inclou els catalans) per esbrinar-ne la causa primera.

El problema ¨¦s que aquesta causa primera s¡¯ha de col¡¤locar en el terreny de la imaginaci¨® i, de moment, tamb¨¦ en el de les impossibilitats. M¡¯explico: ¨¦s obvi que el conflicte ha estat creat per diferents tipus de nacionalismes, un mal que sempre causa baralles, tret de quan es tracta de fer negocis; aleshores voten el mateix. Aix¨° ¨¦s el que passava entre el nacionalisme catal¨¤ de la vella Converg¨¨ncia i el nacionalisme espanyol del PP, menys conspicu, per¨° igualment tossut. Fora d¡¯Espanya tamb¨¦ trobem opcions nacionalistes: van des de Trump fins a Teresa May, sense oblidar els l¨ªders de la ultradreta europea que aspiren a governar, la cara m¨¦s visible dels quals ¨¦s la de Marine LePen. Aqu¨ª, tamb¨¦ s¨®n nacionalistes, entre altres partits, l¡¯ERC i la CUP, amb totes les difer¨¨ncies que s¡¯hi vulguin trobar, perqu¨¨ no n¡¯hi ha poques. Per¨° el denominador de tots ells ¨¦s l¡¯egoisme col¡¤lectiu que s¡¯incita des del poder i que es filtra amb una facilitat enorme perqu¨¨ ¨¦s una careta m¨¦s acceptable que la de l¡¯egoisme individual de la condici¨® humana (i de les b¨¨sties en general). Justament perqu¨¨ es filtra tan f¨¤cilment, no costa gens de dir que sorgeix del poble i no del poder (incloent-hi els mitjans de comunicaci¨® dirigits pel poder, que no paren de bombardejar-nos dia a dia i nit a nit).

Si la causa del conflicte entre Catalunya i Espanya s¡¯ha d¡¯anar a buscar en l¡¯inevitable xoc que comporten els diferents nacionalismes, la soluci¨®, a la llarga, seria que el poble decid¨ªs de deixar de votar els partits nacionalistes. Ara b¨¦: aix¨° ¨¦s dif¨ªcil, perqu¨¨, a la que rasquem una mica, trobem que gaireb¨¦ tots els partits tenen deixies d¡¯aquest component. Per aix¨° la soluci¨® que el mes passat vaig dir que proposaria ¨¦s tamb¨¦ una imaginaci¨®, de moment, inviable.

Considerant tot aix¨°, qu¨¨ podem fer els ciutadans que, com jo, no som nacionalistes de cap mena i pensem que el patriotisme, quan obt¨¦ el poder, sovint es converteix en una organitzaci¨® criminal? Si alg¨² s¡¯escandalitza, que pensi nom¨¦s en el cas de la fam¨ªlia Pujol, atiada pel membre m¨¦s patriota de tots: la mare superiora de la congregaci¨®.

L¡¯¨²nica cosa que se m¡¯acut ¨¦s la d¡¯asseure'm c¨°modament al sof¨¤ de l¡¯espera desesperada per contemplar el xoc que inevitablement s¡¯ha de produir entre les dues forces nacionalistes i tossudes (i desiguals). ?s trist, per¨° ¨¦s aix¨ª. Si alg¨² t¨¦ una altra soluci¨®, que me l¡¯expliqui: l¡¯escoltar¨¦ amb tota l¡¯atenci¨® de qu¨¨ soc capa?.