De rics cognoms

Tres planes novel¡¤lades. ?s l¡¯¨²nica llic¨¨ncia de ficci¨® que s¡¯ha pres Roger Vinton a La gran teranyina. I ho fa per intentar posar-se en la pell del fill d¡¯un nou-ric del sector immobiliari, Juan Sanahuja, que va atropellar el 1958 de forma involunt¨¤ria per¨° mortal el jove membre d¡¯una coneguda nissaga aristocr¨¤tica de Barcelona, Enrique God¨® Munta?ola, fill del comte de God¨®. S¨®n potser les ¨²niques planes que groguegen d¡¯un llibre que compila com fa temps que no es feia les nissagues que els ¨²ltims decennis han remenat les cireres a Catalunya i dels nous adinerats que han sabut enfilar-se a l¡¯ascensor social de l¡¯aristocr¨¤cia econ¨°mica catalana. ?s una descripci¨® farcida d¡¯unions matrimonials i de fusions empresarials, de nissagues emparellades i de baralles familiars. Hist¨°ries on tamb¨¦ s¡¯hi encabeixen tr¨¤gics segrestos, assassinats o delictes perpetrats pels membres de les fam¨ªlies il¡¤lustres, en la gran majoria, ¨°bviament, fiscals. Si la ficci¨® de l¡¯inici s¡¯hagu¨¦s traslladat a la resta del llibre, hauria sortit un cl¨¤ssic best-seller on lliguen b¨¦ diners, sang i sexe.

LA GRAN TERANYINA

Roger Vinton
Edicions del Periscopi
400 p¨¤gines. 19 euros

Per¨° Vinton ha preferit optar per la formalitat, per les dades com a descriptores i per un llenguatge as¨¨ptic per dotar de m¨¦s rigor el llibre, ¨²til obra de consulta pel seu ¨ªndex onom¨¤stic. Una descripci¨® que permet recuperar la hist¨°ria ja coneguda de com van caure les grans fam¨ªlies vinculades al totxo (els mateixos Sanahuja o la fam¨ªlia Figueras d¡¯Habitat) i com han sabut mantenir-se altres fortunes, entre les quals destaquen les vinculades al sector farmac¨¨utic, al de l¡¯alimentaci¨® i al de les assegurances. I fins i tot el financer, convertit en l¡¯hist¨°ric cenacle del poder. Des del Banc Sabadell, malgrat que coneguts inversors com els Lara o els Andik han perdut quantitats de diners comprant accions, fins a la m¨¦s c¨°moda posici¨® al consell d¡¯administraci¨® de La Caixa, passant pel que va ser el Banco Central, integrat despr¨¦s al Popular.

Una divisi¨® permet fer-se una idea del que ha fet Vinton, pseud¨°nim de l¡¯autor, molt conegut a les xarxes socials i pel seu blog rogervinton.org, on ja havia publicat part dels cap¨ªtols ara aqu¨ª recollits. S¨®n uns 1.700 personatges els que deambulen entre les 330 planes. A vegades, Vinton aconsegueix desllorigar les nissagues amb destresa i revelar com han aconseguit mantenir el seu protagonisme social; d¡¯altres, seguir-lo ¨¦s un exercici dif¨ªcil, laber¨ªntic, que pot animar a fer una lectura en diagonal. Aquesta teranyina permet, no obstant, arribar a an¨¨cdotes vinculades a la cr¨°nica negra catalana. Des del segrest de la farmac¨¨utica Maria ?ngels Feliu, filla d¡¯un adinerat empresari d¡¯Olot, fins a la hist¨°ria de John Rosillo, d¡¯una de les fam¨ªlies propiet¨¤ries de l¡¯antiga La Equitativa