La Massana de la Gardunya

La pla?a de la Gardunya ja est¨¤ pr¨¤cticament acabada despr¨¦s de l¡¯aparici¨® al costat sud del nou edifici de l¡¯Escola Massana. Sembla que la pla?a nom¨¦s conserva de la pla?a antiga el nom i els darreres de l¡¯antic hospital. La primera consideraci¨® que s¡¯ha de fer d¡¯aquest nou edifici ¨¦s que no ¨¦s l¡¯¨²nic d¡¯aquesta nova pla?a. Una pla?a reconfigurada pels nous porxos del vell mercat de la Boqueria, el nou edifici d¡¯habitatges del costat nord, uns bancs i unes jardineres escampats pel centre de l¡¯espai, amb una innegable pres¨¨ncia, i, ¨°bviament, la nova Massana, que ¨¦s el m¨¦s visible del conjunt.

Aquesta darrera ¨¦s un edifici desencaixat en el qual es distingeixen dos volums b¨¤sics encastats l¡¯un sobre l¡¯altre de manera expressament alterada, i revestits amb elements de tra?a horitzontal i alguns verticals, aconseguits amb unes peculiars lames que s¨®n en realitat tubs cer¨¤mics. T¨¦ cinc grans finestres, que als que ho coneguin els recordaran les del celebrat Govern Civil de Tarragona. Al carrer lateral apareixen altres volums amb finestres i grans paraments de vidre de les escales, protegits amb tubs que fan el paper de junta entre els dos cossos principals de la pla?a i del carrer Hospital, amb una fa?ana diferent sense la rotunditat de la fa?ana a la pla?a. Tot t¨¦ l¡¯aire d¡¯un edifici distorsionat sense motiu que t¨¦ l¡¯aparen?a d¡¯un accident de contenidors al port, una manera de fer que ja resulta antiquada i que espatlla l¡¯encert de la proporci¨® amb relaci¨® a la pla?a, molt m¨¦s encertada que la del davant del Teatre Romea.

Els nous coberts afegits a la Boqueria tampoc tenen cap ra¨® de ser, o m¨¦s aviat tan sols semblen tenir-ne una: ser diferents de les cobertes del vell mercat. Poc hauria costat provar de completar-los i cosir-los a les velles cobertes, i no hauria estat impossible fer-ho tractant d¡¯imitar les velles en la simplicitat i economia de mitjans que exhibeixen. En canvi, els suports estructurals, els pendents i les macles violentes li fan prendre un aire de dibuix for?adament expressiu, tot plegat poca finesa i sensibilitat. El mateix succeeix amb el costat nord de la pla?a, en el qual l¡¯edifici d¡¯habitatges que es construeix t¨¦ els mateixos patrons formals que la nova Massana. ?s a dir, testers cecs, volums desencaixats, finestres volum¨¨triques i porxos sense escala. Un conjunt subratllat pels grups de jardineres i bancs del centre de la pla?a. Tot a la pla?a ¨¦s brut, molt brut, i el material dels bancs i el seu disseny no ajuda a netejar-los f¨¤cilment. Em diran, amb ra¨®, que el fet que estigui bruta no ¨¦s tot culpa del disseny, ¨¦s cert, per¨° els responsables dels premis de l¡¯espai p¨²blic podrien fer una reflexi¨® pel fet que les fotografies que mostren les obres premiades sempre estiguin immaculades. Tot ¨¦s tan volgudament original i ¨¦s tan evident que tot ¨¦s d¡¯una sola m¨¤ creativa, que hom es pregunta a qui serveix aquesta arquitectura; a la ciutat o a la reafirmaci¨® d¡¯un llenguatge arquitect¨°nic personal.

Per¨° ¨¦s la manera de tractar el passat, representat en all¨° que existeix, el que potser ¨¦s m¨¦s equivocat. Aix¨° es pot veure, per exemple, en el gest de pin?a amb qu¨¨ la nova escola i l¡¯edifici d¡¯habitatges tanquen el m¨¦s possible la vista dels volums de la fa?ana de darrere de l¡¯antic hospital. Cap dels nous elements de la pla?a no col¡¤labora amb l¡¯escenari existent, incloent-hi la part visible de la pla?a de Sant Josep o l¡¯espai davant del Romea; m¨¦s aviat semblen censurar-los. Tot sembla fet amb la convicci¨® que el que existia abans estava equivocat i per aix¨° se l¡¯amaga o se¡¯l destrueix. La censura al passat es deixa sentir tamb¨¦ en la por cerebral a l¡¯ordre tranquil ¡ªen el nostre cas, present a les finestres, columnes i cobertes de la pla?a de Sant Josep¡ª i tamb¨¦ en l¡¯equivocada idea que l¡¯¨¨poca present ha d¡¯inventar un nou ordre desendre?at que vol imitar amb els seus volums i gestos la conting¨¨ncia i la vida. En un pla purament conceptual, podr¨ªem pensar que la nova pla?a i els actors que la configuren s¨®n una reparaci¨® de l¡¯antiga pla?a de la Gardunya, pot ser. Per¨° ara podr¨ªem preguntar-nos quant trigarem a poder reparar l¡¯actual, si ¨¦s que t¨¦ remei.