Batman, patr¨® de periodistes

Era a l¡¯exquisida soir¨¦e Perec per la publicaci¨® de L¡¯eclipsi (novel¡¤la sense cap e; en catal¨¤, sense a, a L¡¯Aven?), per¨° me¡¯n vaig anar a la de Batman mola m¨¢s que tu, d¡¯Arturo Gonz¨¢lez-Campos i Juan G¨®mez-Jurado (Timun Mas). Potser signe dels temps; sens dubte, radiografia freudiana dels meus. Vaig intentar autojustificar-me: Bruce Wayne ¨¦s el sis¨¨ personatge de ficci¨® m¨¦s ric del m¨®n, segons Forbes (6.500 milions de d¨°lars); ric amnistiable: nom¨¦s la conquilla de Klevar Normex li costa mil d¨°lars cada vegada que intenten rebentar-li els genitals; la capa amb teixit de mem¨°ria, 40.000; el batm¨°bil Tumbler, 18 milions¡­ I, a m¨¦s, hi ha la supermansi¨® i la batcova, el salari del fidel Alfred¡­ Total, uns 700 milions de d¨°lars anuals en despeses de superheroi per fer el b¨¦. Il¡¤l¨²s! Es requereix avui coartada cultural? Doncs fins i tot Warhol va ser fan de l¡¯home ratpenat (aqu¨ª hi ha la seva pel¡¤l¨ªcula Batman Dr¨¤cula) i Tarantino l¡¯homenatja amb els dos dits que Travolta i la Thurman es passen davant els ulls al ball de Pulp Fiction, picada d¡¯ullet a una dansa watusi de la televisiva s¨¨rie tronada Batman dels pop 60.

Cap a la llibreria Gigamesh, cor del barri friki de Barcelona, veient la figura de l¡¯alat en els meandres modernistes dels balcons com Greg Capullo el va dibuixar sobre una g¨¤rgola, respiro Gotham, ciutat del mal on habita el defensor del b¨¦. Vaig amb l¡¯esperit d¡¯un ronin, samurai errant sense senyor del periodisme a qui servir, disposat al pen¨²ltim tall als budells del meu seppuku professional, abans dolorosa mort que caure, covard, presoner de followers, nanosegons, piulades i altres arcabussos electr¨°nics. Perqu¨¨ resulta que aquest llibre de Batman va sorgir d¡¯un podcast del 19 de desembre del 2014 (Wayne va n¨¦ixer un 19 de febrer). I aquest, de les t¨ªpiques i extralimitades xerrades nocturnes d¡¯uns amics, ara ja quatre: l¡¯autor de best-sellers G¨®mez-Jurado, el monologuista Gonz¨¢lez-Campos, el cineasta Rodrigo Cort¨¦s (Buried) i Javier Cansado (de Faemino y Cansado). ?I penjar a les xarxes aquestes cites cerveseres no exemptes de sapi¨¨ncia, per¨° embolicades en un estudiat garbuix entre Groucho Marx i Mari Carmen i els seus ninots? Doncs d¡¯aqu¨ª, n¡¯han sortit ja 28 programes: quatre milions de desc¨¤rregues a iTunes, iVoox¡­ Un ¨¨xit tal que ara, una vegada al mes, xerren ja davant del p¨²blic a Madrid.

Els autors miren sovint molt cap a la dreta del seu auditori, mig centenar de persones que van des d¡¯una enfundada en sacr¨ªlega samarreta marr¨® amb un Batman en lletres gore (?) a una altra que sembla tatuada ella sobre un tatuatge: no hi ha pell lliure. Molt ratpenat, esclar. Ning¨² pregunta, per¨° tampoc ho requereixen els ponents: enllacen amb facilitat esbala?dora una nimietat rere d¡¯una altra, alguna d¡¯efectista. ¡°Tot vist de cara ¨¦s un quadrat¡±, deixa anar G¨®mez-Jurado. ¡°Posa-ho a Twitter i a veure qu¨¨ genera aix¨°¡±, el repta Gonz¨¢lez-Campos, extraviant-se a la seva dreta. Vist: la presentaci¨® es fa en temps real i la c¨¤mera est¨¤ escorada aqu¨ª¡­ El seu col¡¤lega tuiteja, esclar.

El discurs latent ¨¦s que a aquests que de petits els pegaven al col¡¤le per rars, perqu¨¨ al pati llegien c¨°mics en comptes de jugar a futbol, avui triomfen, alguns s¨®n famosos i la seva cultura si no ¨¦s mainstream poc li falta. La venjan?a friki. No ho diuen, per¨° ¨¦s una mica la vict¨°ria d¡¯un dels grans enemics de Batman, el Ping¨¹¨ª, aquest Oswald baix i rodanx¨® que caminava malament i que la seva mare l¡¯obligava a anar a classe amb paraigua per protegir la seva pell blanquinosa. S¨ª, alguna cosa en s¨¦ d¡¯humiliacions escolars, lligades al robatori i circulaci¨® clandestina d¡¯un petit diari ¨ªntim de tapes blaves i la desaparici¨® d¡¯una caixa de retoladors el mateix dia d¡¯estrenar-los despr¨¦s de Reis¡­

El trauma infantil em desconnecta de la presentaci¨® d¡¯un llibre molt m¨¦s ric en idees i dades del que suggereixen format i xerrada pa¡¯cu?aos. Aqu¨ª hi ha aquest J¨°quer ¨Cel que Jack Nicholson nom¨¦s va acceptar despr¨¦s de 60 milions de d¨°lars, quan Frank Sinatra o Bill Murray estaven disposats a interpretar-lo gratis, per¨° que ja sempre ser¨¤ el dels espetecs amb la llengua de Heath Ledger¨C ent¨¨s com el revers fi de Batman. Si el nostre heroi ha necessitat un trauma maj¨²scul (assassinat dels seus pares davant la seva pres¨¨ncia a les 22.47 hores en un carrer¨® fosc) o anys per dominar 120 arts marcials per ser com ¨¦s, el J¨°quer (riure tort inspirat en l¡¯adaptaci¨® d¡¯un relat de V¨ªctor Hugo sobre un malvat que deforma nens per vendre¡¯ls en circs de monstruositats) nom¨¦s requereix ¡°un mal dia per ser-ho¡±, com diu ell mateix. La dist¨¤ncia entre l¡¯entenimentat i el boig ¨¦s aix¨°: el J¨°quer, quasi un dia dolent, encarnaci¨® multicolor de l¡¯amena?a que significa deixar solt el psic¨°pata que tots portem dins; el J¨°quer com la ment freda que funciona, ai, perfectament freda enmig del p¨¤nic, amo de l¡¯¨²nic poder que triomfa a l¡¯univers: el caos¡­

Cada lectura joqueriana em despenya per met¨¤fores sobre el periodisme, com les de Harvey Dent, el de les dues cares: que fr¨¤gil ¨¦s la moral quan s¡¯estreny en el lloc just! Batman, falsa ant¨ªtesi del seu adversari des que Christopher Nolan va redimir el personatge el 2005 amb la seva trilogia f¨ªlmica, tamb¨¦ m¡¯enfonsa en els mals de l¡¯ofici: c¨¤rrega amb els pecats de Dent i totes les culpes alienes com a sacrifici; musculatura, capa i invents insuficients (ell, superheroi sense superpoders) per a tant mal; encarnaci¨® del frac¨¤s del cos a cos del decent contra tanta cosa indecent, obstinat a evitar crims que en el fons ja s¡¯han com¨¨s¡­

Torturats com els de Wayne s¨®n els meus pensaments de retorn a la redacci¨®, abandonada la contemplaci¨® de la cua per signar llibres (¡°La teva cara em sona de Twitter, pot ser?¡±, llan?a un dels autors a un seguidor, de deb¨° o de broma, no ho distingeixo) i entenent per qu¨¨ no m¡¯he fet fan de Batman fins al de Nolan: nom¨¦s se¡¯l pot comprendre d¡¯adult i des de la derrota¡­ Per¨°, com ell, intento no defallir: a El retorn del cavaller fosc (1986), Frank Miller dibuixa el J¨°quer en un manicomi, gaireb¨¦ en estat catat¨°nic, perqu¨¨ Batman s¡¯hi havia prejubilat, despr¨¦s no tenia oponent, ra¨® de ser. Potser, doncs, imitar Batman i deixar-ho. O just tot el contrari. No ho s¨¦. O potser fer-ne un d¡¯acord amb els temps patr¨® dels periodistes.