Mor l¡¯escriptor Juan Goytisolo als 86 anys a Marr¨¤queix

L'escriptor Juan Goytisolo ha mort avui als 86 anys a Marr¨¤queix (el Marroc), segons ha confirmat des del seu domicili Ricard Parise, amic personal de l'escriptor, a l'ag¨¨ncia Efe. En 2014, sis anys despr¨¦s d'acomiadar-se de la ficci¨®, va obtenir el Premi Cervantes, el m¨¦s important de les lletres en espanyol. El novel¡¤lista barcelon¨ª, un dels autors m¨¦s cervantins de la literatura espanyola recent, el va rebre a Alcal¨¤ d'Henares lluint l'¨²nica corbata que tenia en l'armari i dedicant el seu discurs als habitants de la medina de Marr¨¤queix, els seus ve?ns des que s'instal¡¤l¨¦s all¨¤ al 1997 amb la fam¨ªlia del seu amic, i exparella, Abdelhadi. Fins aquell any, i des de 1956, els seus ve?ns eren els immigrants del Sentier parisenc, el barri on va viure amb la seva esposa, l'escriptora francesa Monique Lange. A Par¨ªs va recalar despr¨¦s d'abandonar per sempre Barcelona, la ciutat on va n¨¤ixer el 5 de gener de 1931.

L'autor ser¨¤ enterrat al cementiri civil de Larache (nord de Marroc), segons van informar a Efe fonts consulars que s'han fet c¨¤rrec del cos. Goytisolo havia deixat clar que volia ser enterrat al Marroc i que no desitjava un cementiri cat¨°lic, de manera que no hi havia gaires opcions m¨¦s. La fam¨ªlia "ha considerat que el cementiri civil de Larache ¨¦s una bona opci¨®", han assenlayat les mateixes fonts. En aquest mateix lloc hi est¨¤ enterrat l'escriptor franc¨¨s Jean Genet, admirat per Goytisolo.

Si la mort de Lange, al 1996, va marcar la seva vellesa i va inspirar la novel¡¤la que tanca la seva obra narrativa ¡ªTel¨®n de boca (2003)¡ª, la seva inf¨¤ncia va estar marcada per una altra mort: la de la seva mare, Julia Gai, en 1938 en un bombardeig de l'aviaci¨® franquista sobre la Ciutat Comtal. Aquella desaparici¨® deixaria a c¨¤rrec del seu pare els germans Goytisolo (Marta, Jos¨¦ Agust¨ªn, Juan i Luis) i funcionaria com a fita sentimental en l'obra dels tres homes quan es van convertir en escriptors.

Debutant com a escriptor en els anys de la literatura social de postguerra ¡ªla seva primera novel¡¤la, Juegos de manos, ¨¦s de 1954¡ª, Goytisolo sempre va establir una relaci¨® directa entre el seu abandonament del realisme i l'assumpci¨® de la seva homosexualitat. A explicar aquesta evoluci¨® personal, remuntant-se a la inf¨¤ncia, va consagrar en els anys vuitanta del segle passat dos magistrals llibres autobiogr¨¤fics: Coto vedado y En los reinos de taifa.

La veritable l¨ªnia divis¨°ria de la seva obra ¨¦s una novel¡¤la prohibida a Espanya fins la mort de Franco. El seu t¨ªtol provisional va sortir d'un vers de Luis Cernuda, gran referent intel¡¤lectual de Goytisolo amb autors com Jos¨¦ Mar¨ªa Blanco White o Am¨¦rico Castro: Mejor la destrucci¨®n, el fuego. Finalment, el llibre es va publicar a M¨¨xic en 1966 amb un t¨ªtol que faria fortuna: Se?as de identidad. Amb 35 anys, Goytisolo canviava la narraci¨® tradicional en tercera persona per una sort de ¡°vers lliure narratiu¡± on es barregen les persones verbals, els temps i els materials fins a formar un collage avantguardista. ¡°Se?as de identidad neix de la insatisfacci¨® respecte al meu propi treball¡±, deia. ¡°Amb els primers llibres havia complert amb el meu deure ciutad¨¤, per¨° no amb el meu deure escriptor: retornar a la literatura alguna cosa diferent del que vas rebre. Sense la idea de novetat no hi ha obra veritable, i jo no havia trencat amb el c¨¤non literari¡±.

Novel¡¤les com Reivindicaci¨®n del conde Juli¨¢n, Juan sin tierra, Makbara, Las virtudes del p¨¢jaro solitario o Carajicomedia van practicar l'experimentaci¨® formal per acostar-se a temes tan tradicionals com les mis¨¨ries pol¨ªtiques i liter¨¤ries espanyoles, la tradici¨® suf¨ª o la m¨ªstica santjoanista. En paral¡¤lel, i fruit dels seus treballs per EL PA?S, Goytisolo va anar publicant en forma de llibre els seus reportatges sobre el Sarajevo assetjat durant la guerra dels Balcans, sobre Alg¨¨ria o sobre Txetx¨¨nia. A m¨¦s, va consagrar una s¨¨rie de documentals per a Televisi¨® Espanyola, Alquibla, a divulgar la cultura musulmana. Sempre va tenir a gal¡¤la ser l'¨²nic escriptor espanyol que parlava ¨¤rab des de l'Arxipreste d'Hita.

Goytisolo vivia en Marr¨¤queix amb el que ell anomenava la seva ¡°tribu¡± ¨Cla fam¨ªlia d'Abdelhadi- per¨° mai va deixar de viatjar a Par¨ªs per visitar a la filla i a la neta de Monique Lange o a Barcelona per fer el propi amb els seus nebots, dels quals parlava amb una devoci¨® doblement commovedora en alg¨² poc donat a les efusions.

En 2008 va publicar El exiliado de aqu¨ª y de all¨¢, una seq¨¹ela ¨C¡°tal vegada innecess¨¤ria¡±, deia ell mateix- de Paisajes despu¨¦s de la batalla, la seva novel¡¤la m¨¦s parisenca. Quatre anys m¨¦s tard va veure la llum una breu col¡¤lecci¨® de poemes: Ardores, cenizas, desmemoria. Al mar? de 2015, setmanes abans de rebre el Cervantes, va dipositar en l'Ag¨¨ncia Balcells un llibre in¨¨dit amb l'ordre que es publiqui 10 anys despr¨¦s de la seva mort. Quan se li preguntava pel contingut, Goytisolo contestava, lac¨°nicament, que tracta ¡°sobre assumptes socials i personals¡±. Mai una resposta tan plana haur¨¤ retratat millor l'obra d'alg¨² que va creuar fins al final les seves inquietuds vitals amb les del seu temps.