Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

Sant Gervasi

Inaugurat el 1853, el cementiri de Sant Gervasi t¨¦ unes de les vistes m¨¦s impressionants de Barcelona, de les muntanyes del voltant i del mar a l¡¯horitz¨®. Un dels grans atractius del recinte ¨¦s la gran escalinata que representa les 14 estacions del Via Crucis i que separa el recinte en dues parts. Les dues parts contenen nombrosos panteons monumentals que recorden les torres que es van edificar durant aquells anys en aquesta zona de Barcelona, que llavors era el municipi de Sant Gervasi de Cassoles. No obstant aix¨°, tamb¨¦ hi ha n¨ªnxols m¨¦s senzills, com el de l¡¯arquitecte modernista Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner. Per¨° el protagonista d¡¯aquest barri dels morts ¨¦s el poeta Joan Maragall, soterrat en un pante¨® en forma de cub i sobre el qual hi ha un ametller. ?s tradici¨® que cada segon diumenge de febrer es faci honor al poeta en la Festa de l'Ametller en Flor, on els seus incondicionals llegeixen poemes sobre la tomba de l'autor. Podeu consultar aqu¨ª els horaris per fer la visita en realitat augmentada a trav¨¦s de l¡¯aplicaci¨® Layar. Nom¨¦s heu d'escanejar el mapa que us donaran al cementiri i podreu descobrir les hist¨°ries dels personatges i les construccions m¨¦s destacades.

Les Corts

Es va comen?ar a construir a principis del 1846, quan el districte encara era un municipi, i el 1897 ja es va fer una reforma modernista que conforma el cementiri actual. Alguns punts d¡¯inter¨¨s s¨®n el pante¨® constru?t el 1904 a la zona central amb 728 soldats que van morir als conflictes de Cuba i Filipines el 1898, el cementiri hebreu actiu m¨¦s antic de Barcelona o la capella constru?da el 1918 d¡¯estil modernista. Destaca per ser el cementiri que acull m¨¦s jugadors hist¨°rics del Bar?a, com Kubala, Manch¨®n, Alc¨¢ntara, Samitier i el porter Urriticoechea, i tamb¨¦ hi descansen les restes de dos c¨°mics, Cassen i Joan Capri. Aquest ¨²ltim va fer L¡¯enterramorts, un divertit mon¨°leg on animava tothom a anar al cementiri en vida. Les visites guiades i gratu?tes, es fan els primers dissabtes del mes a les 11.00.

Poblenou

Al mateix Hans Christian Andersen el va impressionar el cementiri del Poblenou, que va visitar despr¨¦s d¡¯anar a una corrida de toros i que va incloure al seu llibre Viaje por Espa?a, on destacava la brisa marina, les converses dels pescadors i el soroll del tren que passava davant de la platja. Datat el 1775, va ser el primer cementiri civil de la ciutat, quan es van prohibir els cementiris parroquials, i per q¨¹estions sanit¨¤ries, es van allunyar dels centres urbans. L¡¯est¨¨tica g¨°tica del recinte es pot veure a El pet¨® de la mort, ideada per l¡¯escultor Jaume Barba i que es va inspirar en uns versos de Jacint Verdaguer. Per¨° tamb¨¦ hi ha lloc per a l¡¯est¨¨tica celta en una creu edificada sobre un fossa comuna, a la zona coneguda com el cementiri dels pobres. El monument als caiguts, metges, clergues i funcionaris, que van perdre la vida contagiats per la febre groga del 1821 que va assolar Barcelona. Les tombes de les ¨¤nimes de la revoluci¨® industrial a Catalunya com el fabricant d¡¯indianes i introductor de la m¨¤quina de vapor Gabriel Bonaplata, i un dels pares de la Renaixen?a cultural catalana Valent¨ª Almirall, pol¨ªtic i director del Diari Catal¨¤, primer diari escrit en catal¨¤. No obstant aix¨°, el n¨ªnxol de Francesc Canals Ambr¨®s, conegut com el Santet, ¨¦s el punt de peregrinaci¨® obligatori per aquells que vulguin tot tipus de favors sobre la salut, l¡¯amor o problemes de fertilitat, a causa dels poders sobrenaturals que li adjudiquen a aquest noi que va morir el 1899, als 22 anys. La ruta di¨¹rna, el primer i tercer diumenge de cada mes, consisteix en un recorregut per la hist¨°ria de Barcelona amb parada en 30 sepultures senyalitzades?per l'app del cementiri. A m¨¦s, el cementiri del Poblenou fa una ruta nocturna la nit de Tots Sants.

Montju?c

El recinte funerari de Montju?c es va inaugurar el 1883 per l¡¯alcalde de Barcelona Rius i Taulet, arran de l¡¯expansi¨® demogr¨¤fica i de la pujada econ¨°mica que va experimentar la ciutat durant la primera meitat del segle XIX. Els diaris d¡¯aquella ¨¨poca van qualificar el recinte com un lloc envoltat de llum i color que evocava una dol?a melancolia, on destaca la seva vegetaci¨® abundant i el xiprer com a signe d¡¯identitat, sent la primera imatge de la ciutat quan s¡¯accedeix pel mar. Actualment t¨¦ 152.327 sepultures i ¨¦s un clar reflex de les tend¨¨ncies estil¨ªstiques de finals del segle XIX i primeres del XX. El de Montju?c ¨¦s possiblement el cementiri de Barcelona amb m¨¦s fam¨ªlies burgeses per metro quadrat, com els Ametller, els Elizalde o els Batll¨®. A Montju?c tamb¨¦ descansen poetes com Jacint Verdaguer, dramaturgs com ?ngel Guimer¨¤, escriptores com Montserrat Roig, la cupletista Raquel Meller o el pintor Joan Mir¨®. Aquest espai tamb¨¦ ha estat escenari de pel¡¤l¨ªcules com Todo sobre mi madre o de s¨¨ries com Nit i dia. El cementiri organitza tres rutes (art¨ªstica, hist¨°rica o combinada) el segon i el quart diumenge del mes a les 11.00 en catal¨¤ i a les 11.15 en castell¨¤. Igual que el cementiri del Poblenou, el de Montju?c celebra un recorregut nocturn, per¨° a l'inici de la primavera.

Fossar de la Pedrera

Adherit al cementiri de Montju?c hi ha el Fossar de la Pedrera, un memorial dedicat a les v¨ªctimes de la repressi¨® i bombardejos franquistes durant la Guerra Civil espanyola. Per¨°, pr¨¨viament al conflicte que va afectar Espanya, a les fosses s¡¯enterrava la gent de pocs recursos, obrers i persones sense identificar, per¨° tamb¨¦ estan soterrades un gran nombre de persones afusellades a Barcelona durant la postguerra, aix¨ª com la tomba del president Llu¨ªs Companys, afusellat al castell de Montju?c el 15 d¡¯octubre del 1940. Aquest espai per a la mem¨°ria hist¨°rica tamb¨¦ t¨¦ un record per a les v¨ªctimes de l'Holocaust nazi, on deu pedres (una per cada camp) recorden els 7.000 espanyols que hi van morir, molts d¡¯ells al camp de Mauthausen. La visita a aquest memorial, dissenyat per Beth Gal¨ª i inaugurat el 1985, la fa el guia Nick Lloyd un diumenge al mes a les 11.00. Podeu consultar la propera visita aqu¨ª.