La mem¨°ria ¡°inc¨°moda¡± de Barcelona

Ruta del modernisme, ruta romana, ruta Gaud¨ª, ruta Picasso, ruta d¡¯hist¨°ria. Barcelona t¨¦ un bon grapat de rutes, a les quals avui se n¡¯ha sumat una de particular perqu¨¨, a difer¨¨ncia de la majoria, fa atenci¨® en el que podria considerar-se una mem¨°ria inc¨°moda: la ruta de l¡¯esclavisme, amb dos per¨ªodes definits, el de l¡¯edat mitjana i el de segle XIX. La ruta l¡¯organitza l¡¯Associaci¨® Con¨¨ixer Hist¨°ria, amb el suport de l¡¯Ajuntament de Barcelona i l¡¯Observatori Europeu de Mem¨°ries.

El recorregut t¨¦ dos noms propis: Joan G¨¹ell i Antonio L¨®pez, dos empresaris destacats i prohoms de la societat catalana del segle XIX, ¨¤mpliament representats a la ciutat de Barcelona, amb noms de carrers, monuments i edificis que van fer construir ells mateixos i que han arribat fins als nostres dies. La primera parada de la ruta ¨¦s el monument de Joan G¨¹ell, gaireb¨¦ a la cru?lla de Gran Via amb Rambla de Catalunya, l¡¯original del qual ocupava la intersecci¨® d¡¯aquests carrers el 1888, quan Barcelona va organitzar l¡¯Exposici¨® Universal i va emprendre la urbanitzaci¨® de l¡¯Eixample. Destru?t durant la Guerra Civil, el 1941, l¡¯escultor Frederic Mar¨¦s va fer-ne la c¨°pia actual, i tamb¨¦ va fer el mateix amb el monument d¡¯Antonio L¨®pez, a la pla?a del mateix nom i la retirada de la Vict¨°ria a la Diagonal amb passeig de Gr¨¤cia.

¡°No hi ha dades que determinin que es va enriquir amb el tr¨¤fic d¡¯esclaus¡±, explicava al peu de l¡¯est¨¤tua de G¨¹ell Oriol L¨®pez, membre de l¡¯Associaci¨® Con¨¨ixer Hist¨°ria. Amb tot, va afegir que hi ha for?a historiadors que apunten que G¨¹ell, com altres comerciants potents i homes de negocis de l¡¯¨¨poca, intervenien en el que es va anomenar el ¡°comer? triangular¡± que es va establir entre Europa, els negrers a les costes africanes ¡ªque eren els que els capturaven¡ª i l¡¯Am¨¨rica del Nord, on s¡¯utilitzaven com a esclaus a les plantacions. A Barcelona es van construir alguns vaixells negrers, tot i que Santander i Cadis eren les capitals de les drassanes amb vaixells que es llan?aven a l¡¯aigua exclusivament per traficar amb persones. Regidor de Barcelona, impulsor de la primera l¨ªnia f¨¨rria i de la transformaci¨® del port i una de les fortunes acumulades pel comer? colonial, a G¨¹ell ¡ªpare d¡¯Eusebi G¨¹ell, el mecenes de Gaud¨ª¡ª els autors de la ruta el vinculen a la inc¨°moda mem¨°ria de l¡¯esclavitud com a ¡°finan?ador¡± d¡¯algunes de les expedicions.

La segona parada ¨¦s a la pla?a de Catalunya, perqu¨¨ aqu¨ª es van organitzar algunes manifestacions abolicionistes de l¡¯esclavitud al segle XIX, tot i que aquest moviment tenia el centre neur¨¤lgic a Anglaterra. Hi ha const¨¤ncia d¡¯una manifestaci¨® que va sortir d¡¯aquesta pla?a el 1872, en qu¨¨ es va involucrar un altre personatge singular: Clotilde Cerd¨¤, filla de l¡¯arquitecte creador de l¡¯Eixample, Ildefons Cerd¨¤. L¡¯hotel 1898 actual, a la Rambla, ¨¦s la tercera parada de la ruta com a exemple de l¡¯arquitectura colonial del que va ser la seu de la Compa?¨ªa General de Tabacos de Filipinas, fundada per Antonio L¨®pez, el mateix home que, quan va tornar de fer negocis a les Filipines, va construir el Palau Moja per convertir-lo en la seva resid¨¨ncia, i una altra de les parades de la ruta.

L¡¯avinguda de la Catedral ¨¦s la cinquena parada i serveix per recordar el passat esclavista de la ciutat a l¡¯edat mitjana, quan es calcula que el 10% de la poblaci¨® eren esclaus, segons una dada que es remunta a l¡¯any 1424. En aquesta ¨¨poca l¡¯esclau estava completament ¡°regularitzat¡± en la vida social i econ¨°mica ¡°fins al punt que es rellogaven per descarregar al port els homes i les dones, com a dides. L¡¯autoritat municipal en certificava les vendes i existia una asseguran?a de les eventuals fugues d¡¯esclaus¡±, apuntava L¨®pez durant el recorregut, que tamb¨¦ s¡¯atura a la pla?a de Sant Jaume i la del Rei. Un altre punt destacat a la ruta, com a mostra de l¡¯arquitectura colonial, ¨¦s l¡¯actual hotel BHC Hotel Colonial de la Via Laietana, que va ser la seu del Banco Hispano Colonial el 1876 per impuls d¡¯Antonio L¨®pez. Molt a prop de la pla?a i l¡¯est¨¤tua que la ciutat va dedicar al que va ser un dels prohoms del segle XIX i negrer, conegut amb el sobrenom del Negro Domingo. Com G¨¹ell, va n¨¦ixer en una fam¨ªlia humil i va travessar l¡¯Atl¨¤ntic per provar fortuna. I ho va aconseguir: va fundar la companyia Transatl¨¢ntica ¡ªen alguns dels vaixells s¡¯amuntegaven els esclaus que sortien de les costes africanes cap a Am¨¨rica¡ª, la companyia Tabacos de Filipinas i el banc esmentat, i va ser reconegut com a marqu¨¨s de Comillas el 1878.

Immersa en la plena revisi¨® del nomencl¨¤tor i els monuments a l¡¯espai p¨²blic, a Barcelona se li podria plantejar tamb¨¦ qu¨¨ ha de fer amb aquesta mem¨°ria inc¨°moda del passat colonial relacionat amb el tr¨¤fic de persones. ¡°A totes les ciutats hi ha tra?os de la hist¨°ria. Els edificis que ens arriben d¡¯altres ¨¨poques tenen ara altres vides. I aix¨° ¨¦s interessant. Entenc que no s¡¯ha d¡¯eliminar la mem¨°ria d¡¯aquells temps perqu¨¨ seria el mateix que esborrar la mem¨°ria de les ciutats. El que cal fer ¨¦s complementar-ho amb informaci¨® que aporti m¨¦s dades¡±, explicava el professor Julian Bonder al final del recorregut, precisament a la pla?a d¡¯Antonio L¨®pez, en qu¨¨ l¡¯Ajuntament s¡¯ha proposat actuar i contextualitzar la figura del Negro Domingo.