La Model: l¡¯evasi¨® definitiva

No ¨¦s casualitat que Quico Pi de la Serra dediqu¨¦s una can?¨® a la pres¨® Model en els anys de la Transici¨®. Deia ir¨°nicament ¡°Quina pres¨® m¨¦s bonica que tenim a Barcelona¡±, i reflectia perfectament l¡¯imaginari col¡¤lectiu antifranquista, que hi veia un dels s¨ªmbols m¨¦s evidents de la repressi¨®, paral¡¤lela a la comissaria de policia de la Via Laietana, i semblant al que en altres moments va significar tamb¨¦ el Castell de Montju?c. Hist¨°ries paral¡¤leles d¡¯espais que la ciutat ha volgut recuperar dels seus sinistres significats, i que costa D¨¦u i ajuda arribar a concretar. Finalment, avui tanca la Model.

La Model ha ocupat un lloc important en l¡¯imaginari col¡¤lectiu. Tot i que ha hostatjat m¨¦s presos comuns que pol¨ªtics, ¨¦s un espai de patiment associat a la repressi¨® pol¨ªtica, reflex viu dels conflictes que han marcat el segle XX barcelon¨ª. ?s impossible resumir el gruix d¡¯experi¨¨ncies que s¡¯hi han viscut al llarg de m¨¦s de cent anys, per¨° alguns dels llibres que s¡¯han escrit permeten fer-ne una primera aproximaci¨®.

Inaugurada tal dia com avui de 1904, amb la innegable funci¨® d¡¯exercir el control social, per¨° amb el prop¨°sit inicial tamb¨¦ de millorar les condicions dels qui havien de viure en presidi, es posava en marxa 16 anys despr¨¦s que s¡¯hi hagu¨¦s col¡¤locat la primera pedra. Com van dir des del setmanari republic¨¤ L¡¯Esquella de la Torratxa: ¡°No¡¯s pot dir que sigui un edifici bonich, pero tampoc es t¨¨trich com les presons antiguas¡±. Inicialment tenia capacitat per a 675 residents, i havia de fer la seva funci¨® en una societat convulsa, farcida de conflictivitat social i pol¨ªtica.

Encara que inicialment allotjava sobretot petits delinq¨¹ents i joves trinxeraires, de seguida hi van anar a parar detinguts arran de les vagues obreres i altres causes clarament pol¨ªtiques. Dos anys despr¨¦s de la seva inauguraci¨® ja va viure una revolta dels presos, esclafada per les autoritats. Per aix¨°, a la premsa anarquista i del republicanisme radical ja la van anomenar aleshores ¡°La Bastilla catalana¡±. Les autoritats despatxaven r¨¤pidament aquestes revoltes amb la repressi¨® i explicacions basades en teories lombrosianes, segons les quals els revoltats eren descrits com a ¡°tipo perfecto de degenerado con el cr¨¢neo aplastado y deprimido lateralmente¡±.

Els arguments redemptors d¡¯alguns dels impulsors de la Model van deixar pas r¨¤pidament a la realitat repressiva: el 1908, el confident per¨° tamb¨¦ acusat de terrorista Joan Rull, el Coix de Sants, esdevenia el primer executat al pati de la pres¨®, amb l¡¯alcalde de la ciutat com a testimoni de luxe. I un any m¨¦s tard, la sala d¡¯actes va ser la seu del consell de guerra contra Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, acusat d¡¯instigar la revolta de la Setmana Tr¨¤gica, que acabaria sent executat. A l¡¯interior, els presos vivien molt a?llats a les cel¡¤les i amb una precarietat enorme. Els testimonis d¡¯alguns periodistes que van ser internats en aquells primers anys s¨®n demolidors. Josep Pous i Pag¨¨s va passar-hi un mes el 1909, i descriu unes condicions lamentables; poc temps m¨¦s tard, cap el 1915, Llu¨ªs Capdevila, a De La Rambla a la pres¨®, explicava que l¡¯oficial que rebia els qui arribaven a la pres¨® anava ¡°mal vestit, mal afaitat... la camisa d¡¯una blancor dubtosa i una burilla p¨²trida enganxada als llavis¡±; un altre notable periodista, Paco Madrid, engarjolat uns mesos el 1919, va aprofitar per ampliar la seva coneixen?a dels baixos fons perqu¨¨ el van enviar per error a la cinquena galeria: ¡°No em va pesar la seva companyia, perqu¨¨ amb els pol¨ªtics m¡¯hagu¨¦s avorrit i en la disbauxa dels pispes i els afamats em distreia¡±.

En esclatar la Guerra Civil, les galeries de la Model es batejaren segons els usuaris: ¡°la dels cavallers¡±, pels feixistes; ¡°el monestir¡±, pels capellans...

En aquella conflictiva Barcelona, la pres¨® es va omplir de sindicalistes de la CNT, com Salvador Segu¨ª, el Noi del Sucre, i pol¨ªtics d¡¯esquerres com Francesc Layret o Llu¨ªs Companys. Els anarcosindicalistes eren molts i estaven ben organitzats, amb comit¨¨ de benvinguda incl¨°s, com el que explica Joan Garcia Oliver ¡ªjove cambrer aleshores i futur ministre durant la Guerra Civil¡ª a les seves mem¨°ries El eco de los pasos, que va entrar-hi per primer cop el 1918, i recordava que durant els anys de presidi va llegir molt¨ªssim i es va formar intel¡¤lectualment. Tamb¨¦ hi havia republicans i independentistes, com els que van preparar el complot del Garraf de 1925 contra Alfons XIII. La proclamaci¨® de la Rep¨²blica va portar una imatge nova: gent anant cap a les portes de la pres¨® reclamant la llibertat dels presos pol¨ªtics, i les escenes d¡¯alegria captades pel fotoperiodista Agust¨ª Centelles quan anaven sortint. L¡¯idil¡¤li entre la Rep¨²blica i els anarquistes, per¨°, va durar molt poc, i de seguida la Model va tornar a tenir hostes d¡¯aquella ideologia (en alguns casos, confosos amb g¨¤ngsters i baixos fons), alguns dels quals van protagonitzar el 1933 una sonada fuga de 27 presos per les clavegueres.

Comit¨¦s i ¡®xarcuteria¡¯

En esclatar la Guerra Civil els presos van sortir al carrer. Pocs dies despr¨¦s la pres¨® passava a dependre de la Generalitat, i a poc a poc es va anar repoblant de gent de dretes acusada de simpatitzar amb els colpistes. Aleshores van passar per la Model persones com un jove Josep Maria de Porcioles o Pere Lisbona, que era el director d¡¯El Correo Catal¨¢n, o el tamb¨¦ pol¨ªtic cat¨°lic Santiago Udina Martorell. El doctor Mois¨¨s Broggi, que va esdevenir durant uns pocs mesos el metge de la pres¨®, ho explica a les seves mem¨°ries. Quan Pere Bosch Gimpera va ser nomenat conseller de Just¨ªcia, el juny de 1937, es van reorganitzar els serveis penitenciaris, i la Model es va convertir en Preventori Judicial de Barcelona.

L¡¯escriptor i periodista Rafael Tasis va esdevenir-ne el m¨¤xim responsable, experi¨¨ncia vital de la qual va donar compte en unes sucoses mem¨°ries, Les presons dels altres. Records d¡¯un escarceller d¡¯ocasi¨®. En aquell moment, la pres¨® acollia una curiosa combinaci¨® d¡¯hostes. Segons conta Tasis, hi havia dues galeries amb antifeixistes que es podrien qualificar de dissidents, anarquistes i militants del POUM, fora del joc pol¨ªtic despr¨¦s dels Fets de Maig. Una altra galeria era la dels ¡°cavallers¡±, feixistes condemnats pels tribunals; encara una altra anomenada ¡°la xarcuteria¡±, en refer¨¨ncia als xori?os; una altra que anomenaven ¡°el monestir¡±, perqu¨¨ hi havia religiosos; i una darrera amb reclusos preventius.

Cada galeria tenia el seu comit¨¨, i sobretot, els anarquistes s¡¯autoorganitzaven del tot, en un context de tensi¨® important entre feixistes i antifeixistes. D¡¯aquells moments ¨¦s una situaci¨® ben curiosa: la fuga d¡¯uns presos amb el subdirector de la pres¨® utilitzant el cotxe oficial, i el sobtat canvi de situaci¨® del director, Gaspar Dalmau, que, acusat de diverses irregularitats, va passar d¡¯aquest c¨¤rrec a esdevenir un pres. Poc abans de l¡¯entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el Servicio de Informaci¨®n Militar (SIM) es va fer c¨¤rrec de la Model, i va apartar el personal de la Generalitat. A les ordres del SIM es van organitzar diverses expedicions de presos, que van tenir diversa sort: alguns van aconseguir fer-se esc¨¤pols, d¡¯altres van arribar a la frontera, uns tercers van anar a camps de treball, i encara uns altres van ser afusellats al santuari del Collell.

L¡¯infern dels antifranquistes

En acabar la guerra, la pres¨®, ¨¦s clar, es va omplir com mai, amb xifres extremes el 1939 i 1940, amb prop de 13.000 persones. Les condicions a la postguerra van ser dur¨ªssimes, amb molts interns pendents de la saca que portaria els condemnats a mort al Camp de la Bota. Eren tants els empresonats que hi havia gent de tots els oficis. Tant ¨¦s aix¨ª que es va formar una orquestra integrada per 80 professors de m¨²sica, de les millors de l¡¯¨¨poca. D¡¯aquella Model de la postguerra n¡¯han quedat molts llibres memorial¨ªstics, des de detinguts com Pere Carbonell, Manuel Cruells o Jos¨¦ Mar¨ªa Aroca, fins a religiosos que se n¡¯ocupaven, com el frare Ricard d¡¯Olot. Ben curi¨®s ¨¦s el ?Qu¨¦ me dice usted de los presos?, que va escriure el 1942 Mart¨ªn Torrent, el capell¨¤ de la pres¨®, sempre paternalista, que va fer una bona carrera com a capell¨¤ penitenciari. Hi feia afirmacions tan surrealistes com que ¡°el preso se vuelve como ni?o, y como ni?o tambi¨¦n precisa corregirle, priv¨¢ndole de cuando en cuando de sus gustos m¨¢s caprichosos¡±.

A partir dels anys seixanta els presos pol¨ªtics de la Model canvien; en queden pocs de la postguerra i apareix una nova generaci¨®, amb joves activistes que combinen l¡¯estada a la Model amb l¡¯internament en altres presons. ?s l¡¯hora de futurs significats sindicalistes, pensadors i pol¨ªtics com Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, el Guti; Jordi Sol¨¦ Tura, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Jordi Pujol i tants altres. L¡¯historiador i pol¨ªtic Isidre Molas, a El meu temps de pres¨®, rememora que el pitjor era ¡°la por de no poder-ho aguantar, la por del desequilibri mental¡±. Encara que n¡¯hi havia poques, tamb¨¦ hi ingress¨¤ alguna dona, com Anna Sall¨¦s, que en una detenci¨® de 1962 estava pr¨¤cticament sola. A mesura que l¡¯antifranquisme s¡¯estenia tamb¨¦ hi havia m¨¦s ingressos a la Model, com per exemple arran de la caiguda dels famosos 113 de l¡¯Assemblea de Catalunya, el 1973. Eren tants i estaven tan organitzats que l¡¯advocat Josep Sol¨¦ Barber¨¤ va aprofitar per fer una confer¨¨ncia sobre l¡¯Estatut de 1932.

A la fi del franquisme la Model va quedar marcada sobretot per l¡¯execuci¨® a garrot vil de Salvador Puig Antich el mar? de 1974. Amb un final molt diferent, una altra imatge recurrent ¨¦s la sortida del recinte del periodista Josep Maria Huertas Claver¨ªa, que s¡¯hi va estar els mesos previs i posteriors a la mort de Franco, en una pres¨® que vivia amb intensitat uns esdeveniments que podien trastocar no nom¨¦s la vida dels interns, sin¨® tamb¨¦ la dels funcionaris i policies. El 20-N van formar els presos per escoltar el missatge d¡¯Arias Navarro sobre la mort de Franco, sota l¡¯atenta mirada dels vigilants: ¡°Mil ulls ens vigilaven per veure si se¡¯ns escapava un somriure fora de to¡±, va deixar escrit el periodista.

No passava tot, per¨°, dins les parets del carrer Enten?a. A fora, a la vorera, es va forjar un personatge ¨ªntimament vinculat a la pres¨®. Hi havia estat a dins, per¨° Llu¨ªs Maria Xirinachs es va fer fam¨®s des que el dia de Nadal de 1975, un mes despr¨¦s de la mort de Franco, es va instal¡¤lar davant la pres¨® com a forma de protesta pac¨ªfica per reclamar l¡¯amnistia dels presos pol¨ªtics; una protesta que va desconcertar les autoritats, per¨° que va tenir un efecte propagand¨ªstic innegable.

Amb la promulgaci¨® de les diferents lleis d¡¯amnistia, la identificaci¨® de la Model amb la repressi¨® pol¨ªtica va minvar; quedaven pendents, per¨°, moltes reivindicacions, com les dels presos comuns organitzats en la COPEL, que reclamaven una amnistia que no disting¨ªs entre pol¨ªtics i comuns. D¡¯altra banda, els ve?ns de l¡¯Eixample reivindicaven l¡¯espai que ocupava la pres¨® per cobrir necessitats del barri. La Model s¡¯anava degradant com a edifici, alhora que la droga va canviar el modus operandi dels delinq¨¹ents comuns i r¨¤pidament es va traslladar a l¡¯interior del centre penitenciari. Tot plegat va coincidir amb el trasp¨¤s de la Model a la Generalitat i la planificaci¨® de nous centres penitenciaris. Semblava indicar que la Model havia de passar a la hist¨°ria, per¨° certament la lenta agonia s¡¯ha allargat durant 30 anys.