Teoria de l¡¯escriptura

Cada llibre d¡¯Adri¨¤ Pujol (Begur, 1974) podria qualificar-se com un disbarat d¡¯humor corrosiu d¡¯una enorme incontin¨¨ncia verbal que desarma qualsevol g¨¨nere literari que toca. Escafarlata d¡¯Empord¨¤ era un llibre de records que tergiversava les pautes del pacte autobiogr¨¤fic; a Picadura de Barcelona l¡¯autor fragmenta i retalla l¡¯experi¨¨ncia personal per fingir que escriu una novel¡¤la reflexiva sobre els seus avatars vitals a la capital despr¨¦s de matricular-se a la universitat; i a Guia sentimental de l¡¯Empordanetdesmunta els t¨°pics a partir dels quals se solen confegir les guies de viatge per als turistes desvagats: qui segueixi les seves recomanacions, dinar¨¤ a restaurants sense glamur, topar¨¤ amb museus que no es poden visitar perqu¨¨ estan tancats, i coneixer¨¤ uns llocs de coneixen?a imprescindible que l¡¯autor reconeix no haver trepitjat mai.

'La carpeta ¨¦s blava'

Adri¨¤ Pujol

Labreu

294 p¨¤g.

16 euros

En tots tres, el territori literari per on transita Pujol ¨¦s l¡¯Empord¨¤, i en tots tres hi ha nombroses refer¨¨ncies al marcat sentit de l¡¯humor de la zona, el collonar, com si es tract¨¦s d¡¯una aquelles obsessions que, si es diluciden, s¡¯obre la porta a un interregne desconegut, fins al punt que promet que algun dia formular¨¤ una teoria sobre l¡¯art de collonar. Pujol ha complert amb la seva paraula: el llibre es diu La carpeta ¨¦s blava ¡ªdurant un sopar, Josep Pla va martiritzar Salvador Espriu recordant-li que ¡°la finestra ¨¦s verda¡±, una manera de dir que la prosa havia de ser clara i concisa¡ª, i ¨¦s d¡¯aquells llibres en qu¨¨ el lector busca una cosa i n¡¯acaba trobant una altra, potser m¨¦s valuosa, i que el transporta cap a un territori m¨¦s profund.

En un principi, doncs, La carpeta ¨¦s blava ¨¦s un setge antropol¨°gic a les qualitats i les virtuts de l¡¯humor empordan¨¨s, i se¡¯n segueixen els passos a trav¨¦s de la hist¨°ria, la geografia, la filosofia, l¡¯etnologia, la literatura, i Pla, Salvador Dal¨ª, Carles Fages de Climent i Ventura Ametller hi diuen la seva. Per¨° el lector s¡¯adona ben aviat que Pujol dinamita les convencions de l¡¯assaig, que nega la unitat i la continu?tat, la coher¨¨ncia, i que opta per un criteri sistem¨¤tic que aniquila tot sistema, carregat sempre amb l¡¯arma de la rialla esc¨¨ptica i amb una gr¨¤cia innegable que nega qualsevol solemnitat i rigidesa, com si des del principi fins al final collon¨¦s el lector, es collon¨¦s a ell mateix i a la literatura en general, com si Pujol rigu¨¦s de la modalitat assag¨ªstica emprada i de qualsevol noci¨® d¡¯obra oberta, com si La carpeta ¨¦s blava, en fi, fos un conjunt de peces soltes que es poguessin encaixar de la manera que a un li don¨¦s la gana. Com si fossin una nova versi¨® de Jacques i el seu amo, el narrador i Iakim, un arquitecte barcelon¨ª instal¡¤lat a l¡¯Empord¨¤, es troben per casualitat i improvisen un sopar, van a un camp de bales de palla i contemplen els senglars que corren al voltant, tornen a la casa on han sopat i, mentre un dorm una mica, l¡¯altre escriu a l¡¯ordinador unes quantes meditacions sobre l¡¯humor empordan¨¨s, fins que arriba el moment d¡¯espavilar-se i anar a Begur per veure sortir el sol per darrere de les illes Medes. I mentrestant, el narrador i Iakim no paren de parlar i d¡¯intentar delimitar qu¨¨ ¨¦s el collonar, amb el tret distintiu que qualsevol hip¨°tesi acaba suspesa i es desarticula, qualsevol possibilitat de teoria flota en la incertesa i tota aproximaci¨® acaba sent governada amb un caire burlesc o ambigu que es dirigeix inevitablement cap a la filigrana feli? de ser nom¨¦s una filigrana. Al cap i a la fi, la millor definici¨® del que cont¨¦ La carpeta ¨¦s blava es troba en el mateix llibre: ¡°Una barreja d¡¯ironia i d¡¯humor negre ¨²nica, acompanyada amb una rodella de surrealisme i un raig de viol¨¨ncia¡±, que el lector consumeix amb uns glops enormes de felicitat liter¨¤ria: no ¨¦s cap sorpresa constatar la per¨ªcia verbal de Pujol, i ¨¦s admirable la seva capacitat per contemplar la conducta quotidiana de la naturalesa de la gent.

Pujol ha escrit un feix de divagacions err¨¤tiques sempre molt intel¡¤ligents que no deixen de ser un signe inequ¨ªvoc d¡¯un sentit de l¡¯humor inq¨¹estionable. Tamb¨¦ hi ha la possibilitat de substituir collonar per escriure i collonador per escriptor, i aleshores La carpeta ¨¦s blava esdevindria un bon tractat sobre una manera molt determinada d¡¯entendre la pr¨¤ctica liter¨¤ria, com un espai regit per la llibertat, els capritxos i els purs antulls de l¡¯autor.