Invitaci¨® a la lectura

Tot i el cofoisme que envaeix Catalunya despr¨¦s de cada Sant Jordi, xalant pels r¨¨cords de vendes i de gernaci¨® als carrers, el pa¨ªs culte que proclam¨¤ el president Puigdemont el 23 d¡¯abril en el seu missatge institucional no deixa de ser un miratge pomp¨®s. Fa l¡¯efecte que estem m¨¦s pendents de vendre llibres, de la mena que siguin (i n¡¯hi ha que fan caure la cara de vergonya), que no pas de crear lectors. Lectors constants, no d¡¯un dia a l¡¯any, lectors exigents (que no vol dir per for?a saberuts ni pedants), lectors que gaudeixin dels llibres pel que diuen i per com ho diuen, no pas per qui el firma, per m¨¦s popular que sigui.

En un pa¨ªs amb una cultura assentada i estesa, que no ¨¦s ben b¨¦ el que som, un volum com El mirall dels llibres no hauria de ser publicat per l¡¯Administraci¨® ¡ªi cal aplaudir la Diputaci¨® de Girona per haver assumit l¡¯empresa¡ª i seria not¨ªcia destacada pel que ¨¦s: una encesa, apassionant i divertida invitaci¨® a la lectura i, alhora, les excel¡¤lents mem¨°ries liter¨¤ries d¡¯un lector privilegiat, un dels millors que tenim. Perqu¨¨ Xavier Lloveras (la Bisbal de l¡¯Empord¨¤, 1960) coneix els llibres tant f¨ªsicament (ha fet de llibreter, d¡¯editor i de corrector) com intel¡¤lectualment: lletraferit absolut, lector constant, assaonat i intel¡¤ligent, ha tocat tecles diverses de l¡¯escriptura com la poesia, les traduccions i, en especial i amb continu?tat, la cr¨ªtica, g¨¨nere que recull aquest volum.

'El mirall dels llibres'

Xavier Lloveras

Diputaci¨® de Girona

320 p¨¤gines

19 euros

Amb aquests antecedents, no ¨¦s cap sorpresa que El mirall dels llibres ¡ªt¨ªtol que remet de manera indissimulada a la llibreria de vell que regenta Lloveras des de fa 22 anys, Llibres del Mirall¡ª ofereixi molt m¨¦s que una simple recopilaci¨® de ressenyes publicades en diaris i revistes des de la fi dels anys vuitanta. I ¨¦s molt m¨¦s que aix¨° no nom¨¦s perqu¨¨ incorpora tamb¨¦ textos m¨¦s llargs (petites monografies i estudis ¡ªalguns in¨¨dits), sin¨® perqu¨¨, al capdavall, aquest conjunt d¡¯escrits dispersos assoleix una coher¨¨ncia admirable. Ho subratlla el criteri que han seguit els editors eliminant les dates de publicaci¨® i ordenant els textos alfab¨¨ticament segons els autors tractats per Lloveras. D¡¯aquesta manera, i amb l¡¯estrat¨¨gica ubicaci¨® d¡¯algunes entrades gen¨¨riques ¡ªdes de la que enceta el llibre (Autobiografies) a les que es refereixen a la biografia, el c¨¤non literari, la novel¡¤la hist¨°rica o la traducci¨®¡ª, es perceben molt b¨¦ les constants de la visi¨® que Lloveras t¨¦ de la literatura, tant des del punt de vista te¨°ric com pr¨¤ctic. El mirall dels llibres apareix aix¨ª com la farga d¡¯un escriptor, un estimulant i interessant¨ªssim aplec de materials i reflexions, amb un ferm estil personal, ¨¤gil i sovint ir¨°nic.

</CS><CS8.6>Amant incondicional de la literatura, Lloveras no la sacralitza, com no sacralitza els autors que li agraden, ni la tradici¨®, per m¨¦s que la valora com una refer¨¨ncia inesquivable. Per aix¨° hi ha autors recurrents en el volum que no formen part dels indiscutibles, sin¨® dels discutits o menystinguts, per¨° que Lloveras aprecia ¡ªi ho raona¡ª pel seu esfor? innovador, per obrir camins i per arriscar-se a sacsejar l¡¯ensopiment de la repetici¨®. ?s el cas de Michel Houellebecq, de Blai Bonet, de C¨¦sar Vallejo o del seu amic Albert Roig. Per aix¨° mateix elogia tamb¨¦ l¡¯inclassificable Jordi Sarsanedas, reenfoca l¡¯obra de J. V. Foix, acostant-la a l¡¯heteron¨ªmia de Fernando Pessoa i discutint-ne l¡¯etiqueta can¨°nica de surrealista, o reivindica Salvador Dal¨ª, que no ¨¦s ¡°un gran escriptor, sin¨® un escriptor original¨ªssim, intel¡¤ligent i amb unes qualitats que falten a molts presumptes escriptors: li fan basarda els t¨°pics, t¨¦ una tra?a ¨²nica per trobar les imatges adequades i una capacitat imaginativa il¡¤limitada¡±.

Lloveras incita el lector a espolsar-se la mandra i, pel que fa a la nostra tradici¨® recent, valora el sentit de la llengua. Per aix¨°, critica a Carles Riba ¡ªun dels seus escriptors preferits¡ª l¡¯enravenada prosa de les traduccions per¨° en lloa, en canvi, la naturalitat de la de l¡¯epistolari. I per la mateixa ra¨® blasma algunes traduccions d¡¯autors com Louis Ferdinand C¨¦line o Graham Greene i n¡¯elogia d¡¯altres de Ted Hughes, Daniel Pennac, Georges P¨¦rec o Andr¨¦ Gide.

En definitiva, El mirall dels llibres ¨¦s una de les lectures m¨¦s enriquidores publicades recentment, una nova fita del nostre panorama cr¨ªtic, i nom¨¦s n¡¯hem de lamentar una certa descuran?a tipogr¨¤fica i en la correcci¨® d¡¯errades.