Solemnitat expr¨¦s a Palau, turistes a la pla?a

Els membres del Govern i els diputats de la majoria independentista s¡¯han presentat aquest divendres davant els mitjans de comunicaci¨® com una promoci¨® d¡¯universitaris que s¡¯han de fer la foto de final de carrera. Tothom al seu lloc, alineats en files, de dalt a baix, com una coral. La senyera i la font de Sant Jordi matant el drac han servit d¡¯icones per recordar un nou moment hist¨°ric. La difer¨¨ncia respecte d¡¯altres ocasions per a la posteritat, o respecte l¡¯alegria de l¡¯estudiant que es gradua, ha estat l¡¯abs¨¨ncia de somriures. L¡¯acte al Palau de la Generalitat, sobri i solemne, ha durat 15 minuts i ha acabat amb la desfilada lenta dels protagonistes, agrupats en colles aleat¨°ries i amb algunes fotos commemoratives acompanyades, ara s¨ª, amb mostres d¡¯alegria continguda.

Titon La?lla, diputada de Dem¨°crates ¡ªescissi¨® de la difunta Uni¨®¡ª, admetia que no hi havia ¡°ni alegria ni folklore perqu¨¨ no tocava, perqu¨¨ ha estat una convocat¨°ria transcendent¡±. La?lla assegurava que la manca d¡¯alegria tampoc era per la gravetat de la situaci¨®, per la por d¡¯acabar al cuartelillo, segons com bufi el vent a Madrid. No era un dia per a l¡¯euf¨°ria i aix¨° es confirmava a la pla?a Sant Jaume, on divisions de turistes a peu o en bicicleta han estat els ¨²nics testimonis de la sortida dels pol¨ªtics. Mitja dotzena d¡¯independentistes tamb¨¦ s¡¯han presentat a la pla?a i han aprofitat per fer proselitisme davant les c¨¤meres de televisi¨® amb una estelada i una bandera pel s¨ª al refer¨¨ndum. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, referent del sector independentista dins dels Comuns, ha creuat la pla?a amb la seva motxilla i el tabac de cargolar a la m¨¤, aliena a tot plegat.

Seguir la convocat¨°ria del refer¨¨ndum des del sal¨® Torres-Garcia del Palau imprimia pausa i reflexi¨®, sobretot pels murals inacabats que guarneixen l¡¯espai. Torres-Garcia va ser contractat per Prat de la Riba el 1912 per decorar el sal¨® Sant Jordi del Palau i va ser acomiadat cinc anys despr¨¦s, sense poder finalitzar la feina, per Puig i Cadafalch. Un dels frescos acabats ¨¦s La Catalunya eterna; un d¡¯inacabat ¨¦s el mural Lo temporal no ¨¦s m¨¦s que s¨ªmbol, vers de Goethe que Torres Garcia va acompanyar amb la figura del d¨¦u grec Pan fent ballar el poble amb el so de la seva flauta m¨¤gica; mentre la massa somia, sedu?da per la melodia, dos savis, capcots, es mantenen al marge. Escrivia Josep Casamartina el 2003 a EL PA?S que Torres Garcia, despr¨¦s de ser expulsat de la Mancomunitat, ¡°va buscar-se la vida on podia, deambulant per Europa i Am¨¨rica intentant vendre pintures i joguines¡±. La Catalunya eterna li girava l¡¯esquena.

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han actuat com un cl¨¤ssic del cine criminal

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han actuat com un cl¨¤ssic del cine criminal, el primer fent de poli bo i el segon, de poli dolent. El vicepresident ha parlat per descriure el govern espanyol com una hidra de set caps. El president ha evitat el to de m¨ªting de Junqueras per plantejar el refer¨¨ndum unilateral com ¡°un dret inalienable¡±, ¡°el dret d¡¯autodeterminaci¨® d¡¯una naci¨® mil¡¤len¨¤ria¡±. Puigdemont nom¨¦s ha citat una vegada ¡°la naci¨® mil¡¤len¨¤ria¡± i ha evitat met¨¤fores de pa sucat amb oli, marca de la casa del seu antecessor Artur Mas. Aquest va dir amb motiu de la convocat¨°ria de la consulta del 2014: ¡°Tinc l¡¯honor de ser el 129¨¨ President de la Generalitat de Catalunya, instituci¨® creada el 1359 i que des de la primera presid¨¨ncia de Berenguer de Cru?lles ha estat reflex durant gaireb¨¦ set segles de la voluntat d¡¯autogovern dels catalans¡±. Mas es prodiga amb la seva condici¨® de 129¨¨ successor del bisbe Berenguer, fins i tot signa aix¨ª el seus correus i articles en premsa. Sembla com si els 300 anys de repressi¨® i p¨¨rdua de llibertats els esmorz¨¦s cada mat¨ª amb el croissant i el caf¨¨. Puigdemont tamb¨¦ empra els greuges hist¨°rics en el seu argumentari, per¨° ho fa menys afectat i amb menys ¨¨pica que Mas. Potser perqu¨¨ no ¨¦s la seva manera de ser, o potser perqu¨¨ ent¨¦n que la gent, independentista o no, est¨¤ cansada de tanta gesticulaci¨®.