¡°La crisi del lloguer ¨¦s fruit del fet que l¡¯habitatge sigui un actiu financer¡±

Coneix Barcelona i els seus problemes d¡¯habitatge. L¡¯arquitecta i urbanista Raquel Rolnik (Sao Paulo, 1956), relatora d¡¯Habitatge de Nacions Unides entre el 2008 i el 2014, ha tornat a Barcelona aquesta setmana convidada pel CCCB. El seu discurs ¨¦s contundent. Diu que l¡¯habitatge ha evolucionat ¡°de mercaderia a actiu financer¡±. ¡°Les finances ocupen territoris en un proc¨¦s massiu de despossessi¨®¡±, alerta.

Rolnik va visitar Barcelona el 2009, despr¨¦s d¡¯esclatar la bombolla, i el 2012, en plena crisi hipotec¨¤ria i de desnonaments. Llavors va culpar la banca de la situaci¨®. Han passat cinc anys i defineix la situaci¨® actual de ¡°crisi d¡¯habitatge 2.0¡±. ¡°Encara tenim execucions i ara la gent no pot pagar el lloguer, perqu¨¨ la crisi del lloguer ¨¦s fruit de la finan?aritzaci¨® de l¡¯habitatge¡±.

Rolnik desgrana les causes d¡¯aquest problema. ¡°Una, els mateixos fons d¡¯inversi¨® que van promoure massivament habitatge i pr¨¦stecs per comprar-la, ara compren l¡¯estoc buit o amb ve?ns per llogar-lo, amb un poder incre?ble per fixar preus. I dos, l¡¯¨¨xit del turisme, que ha situat les ciutats com a terreny de joc per a la inversi¨®, i el fenomen Airbnb, pel qual la gent utilitza els pisos per a lloguer temporal i no residencial¡±.

Els ve?ns participem en la trama en la mesura en qu¨¨ el nostre habitatge ¨¦s un jugador al mercat

Amb una nova crisi a la vista, no hem apr¨¨s res? ¡°No¡±, diu. I afegeix que ara el fenomen ¡°t¨¦ una dimensi¨® internacional¡±. ¡°T¨¦ origen en la mercantilitzaci¨® de l¡¯habitatge i la seva transformaci¨® en actiu financer¡±, sost¨¦. I a m¨¦s del sector privat, responsabilitza ¡°els estats, amb excepcions, de desmantellar les pol¨ªtiques p¨²bliques d¡¯habitatge i privatitzar els parcs p¨²blics¡±, alhora ¡°que han estat tamb¨¦ responsables de la crisi¡±. ¡°Primer per destinar pressupost p¨²blic a la promoci¨® d¡¯habitatge, a trav¨¦s de deduccions i incentius fiscals; i despr¨¦s per respondre a la crisi hipotec¨¤ria salvant la banca i no reformant les pol¨ªtiques p¨²bliques¡±.

Tornant al fenomen d¡¯Airbnb, fins a quin punt els ve?ns no s¨®n responsables de la crisi del lloguer si ofereixen els seus habitatges als portals? ¡°Aquesta ¨¦s el parany, nosaltres mateixos participem en el proc¨¦s global de finan?aritzaci¨®¡±, conv¨¦ Rolnik. ¡°Com que no hi ha pensions, sistemes de protecci¨® social¡­ els ve?ns utilitzem els nostres actius per protegir-nos: per ajudar un fill a l¡¯atur, per complementar la pensi¨®, per pagar estudis. Els ve?ns participem en la trama en la mesura en qu¨¨ el nostre habitatge ¨¦s un jugador al mercat. ?s pervers, en som part i s¡¯utilitza el nostre esfor? per imposar una pol¨ªtica que al final ens porta problemes¡±, lamenta.

A la pregunta de si els ve?ns han perdut la batalla, la urbanista respon amb un s¨ª. I amb un per¨°. ¡°L¡¯hegemonia ¨¦s del mateix paradigma, per¨° alerta, aquest no t¨¦ cap capacitat de donar resposta a les necessitats de la gent, t¨¦ els dies comptats¡±. Davant l¡¯expulsi¨® dels ve?ns, Rolnik al¡¤ludeix a ¡°la necessitat de crear resist¨¨ncies, insurreccions, intents que ara s¨®n petits i fragmentats des d¡¯un punt de vista pol¨ªtic¡±, per¨° als quals augura recorregut. La urbanista, que coneix l¡¯alcaldessa Ada Colau, creu que ser¨¤ ¡°molt important l¡¯acci¨® de governs locals com el de Barcelona¡±. ¡°La crisi es viu des de les ciutats, la pressi¨® de la gent ¨¦s molt gran i aix¨° explica que s¡¯hagin triat coalicions locals amb una perspectiva diferent¡±, diu.

La crisi es viu des de les ciutats perqu¨¨ la pressi¨® en elles ¨¦s molt gran

Rolnik admet les limitacions dels ajuntaments, per¨° afegeix que ¡°hi ha coses que es poden fer per protegir els ve?ns¡±. L¡¯exrelatora de l¡¯ONU augura ¡°una era important d¡¯experimentaci¨® i innovaci¨® a escala local¡±. A m¨¦s, apunta que ¡°els estats tampoc tenen capacitat de regular una entitat supranacional que es diu mercats financers, el capital dels quals moltes vegades prov¨¦ de paradisos fiscals¡±.

Rolnik aplaudeix que els moviments socials s¡¯hagin adonat que el problema ¨¦s col¡¤lectiu. ¡°Barcelona t¨¦ una hist¨°ria de moviments socials i urbans molt importants. L¡¯actuaci¨® de la PAH ha resultat important¨ªssima des del punt de vista pol¨ªtic, no nom¨¦s per organitzar la gent sin¨® una nova coalici¨® de poder a la ciutat¡±, conclou.