Desencontre jueu amb l¡¯Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona assegura que no t¨¦ cap problema institucional amb les associacions jueves de la ciutat. El govern municipal enumera, en una nota enviada a EL PA?S, nou projectes d'activitats religioses i culturals jueves que subvenciona. El document explica que l'alcaldessa, Ada Colau, i el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ¡°han rebut les comunitats jueves de Barcelona en diferents ocasions¡±. Afegeixen que han organitzat actes del Dia Internacional de l'Holocaust i de la Nit dels Vidres Trencats. Tot i aix¨°, des del m¨®n jueu local s'alcen veus que alerten d'una manca de sensibilitat.

El consolat honorari d'Israel a Barcelona va ser inaugurat dijous en una cerim¨°nia en qu¨¨ no hi van faltar el president de la Generalitat, el delegat del govern central a Catalunya, el conseller d'Interior i les regidores Carina Mej¨ªas (C's), Francina Vila (PDeCAT) i Montserrat Ballar¨ªn (PSC). L'executiu municipal va estar representat pel director de relacions internacionals. L'Ajuntament va informar que Pisarello no hi podia assistir per motius d'agenda. Els desencontres entre els comuns i la diplom¨¤cia israeliana no s¨®n d'ara. El 2015, dos mesos abans de guanyar les eleccions municipals, Barcelona en Com¨² va donar suport a una campanya de protestes contra la visita de l'equip de b¨¤squet Maccabi de Tel Aviv, convocada per les plataformes de boicot a l'economia d'Israel. Enfront el posicionament sense embuts dels comuns i de la CUP a favor de les demandes palestines hi ha el suport a l'acci¨® d'Israel per part de sectors del PDeCAT, des de Pilar Rahola a Toni Florido, responsable de pol¨ªtica de Defensa del partit i president de l'Associaci¨® Catalana d'Amics d'Israel.

El conflicte va tenir el seu moment ¨¤lgid l'abril passat, quan l'Ajuntament va aprovar una moci¨® de condemna contra l'ocupaci¨® de territoris palestins per part de colons israelians, accions que vulneren els acords de pau internacionals i les recomanacions de l'ONU i de la UE. La declaraci¨® va ser protestada per la majoria de la comunitat jueva perqu¨¨ consideren que legitima un boicot a empreses israelianes. El text de la declaraci¨® diu: ¡°Evitar que l'Ajuntament de Barcelona tingui qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupaci¨®, violaci¨® de drets humans i espoli de recursos. Explorar vies per poder aplicar el principi d'extraterritorialitat a trav¨¦s de mecanismes de contractaci¨® i compra p¨²blica que introdueixin criteris de responsabilitat internacional i respecte amb els Drets Humans. Empla?ar a la Generalitat a impulsar amb les autoritats locals i federacions de municipis de Catalunya una taula intergovernamental per estudiar mesures ¨Ccom criteris de compra p¨²blica i cl¨¤usules espec¨ªfiques en els plecs de contractaci¨®¨C perqu¨¨ les empreses respectin els drets humans¡±. L'Ajuntament replica que ¡°en cap moment es parla de boicot¡±.

El govern de Colau tamb¨¦ s'ha defensat davant les queixes per la pres¨¨ncia el maig passat de l'activista palestina Leila Khaled al certamen de literatura Fira Literal. Khaled havia pres part als 60 i 70 en plans de segrests d'avions. El govern de Barcelona insisteix que no va participar al festival per¨° ha estat criticat per subvencionar-lo amb 10.000 euros. L'Institut Internacional de Cooperaci¨® amb Israel va enviar una carta a Pisarello en qu¨¨ advertia que ¡°s'est¨¤ propiciant que Barcelona projecti una imatge de frivolitat i sembli ignorar els morts per atemptats terroristes¡±. V¨ªctor S?renssen, director de la Comunitat Israelita de Barcelona, admet que ¡°estem summament preocupats per la tend¨¨ncia dels moviments ¨Cparticularment els moviments de boicot¨C que fan impossible el di¨¤leg i als quals se'ls est¨¤ donant legitimitat institucional. Com a comunitat jueva, aquest fet ens situa en una posici¨® molt inc¨°moda i de preocupant fragilitat¡±.

Andreu Lascorz, president de la Associaci¨® de Relacions Culturals Catalunya-Israel, descarta que la problem¨¤tica sigui m¨¦s forta a Barcelona que a d'altres ciutats d'Espanya i apunta a d'altres declaracions a favor del boicot que s'han aprovat arreu del pa¨ªs. ¡°Als 60, les esquerres de l'Estat eren molt proIsrael¡±, recorda Lascorz: ¡°Es formaven als quibuts i estudiaven el socialisme democr¨¤tic. Amb el distanciament d'Israel i l'URSS, aquesta afinitat es va anar modificant. Probablement ni abans ¨¦rem tan fabulosos ni ara som la encarnaci¨® del mal. Donar suport a la causa palestina ¨¦s leg¨ªtim, per¨° s'ha passat a criminalitzar Israel¡±.