El retrat d¡¯un home sense rostre

En un lloc de la frontera hongaresa, un home amb el seu fill en bra?os fuig dels guardes que dispersen els refugiats. La periodista grava la batuda pel seu canal de televisi¨® i sense deixar d¡¯enfocar la seva c¨¤mera de v¨ªdeo li fa la traveta. Quan l¡¯home s¡¯aixeca de terra, mira la dona i comen?a a plorar.

On aniran a parar les seq¨¹¨¨ncies de la cr¨°nica contempor¨¤nia? El periodisme ¨¦s actualitat i tot record ¨¦s redund¨¤ncia. La consci¨¨ncia moral ¨¦s amn¨¨sica i nom¨¦s fa mal mentre dura l¡¯espectacle. Com conservar viva l¡¯expressi¨® de sorpresa que es va dibuixar en el rostre d¡¯aquell home humiliat?

L¡¯artista urb¨¤ Grip Face, acompanyat pel comissari i cr¨ªtic d¡¯art Jordi Pallar¨¦s, presenta al casal palmes¨¤ de Can Marqu¨¨s, les obres d¡¯art que ha disseminat pels murs de la ciutat (tamb¨¦ a Amsterdam, Bilbao i Valldemossa). La propiet¨¤ria del palau, la col¡¤leccionista d¡¯art Nieves Barber, que amb freq¨¹¨¨ncia obre casa seva a les actuacions de la comunitat art¨ªstica mallorquina, ho escolta amb gran inter¨¨s.

L¡¯artista Grip Face sost¨¦ un anonimat reservat i al mateix temps una en¨¨rgica intervenci¨® en l¡¯escenari teatral de la ciutat. Les seves interrogacions sobre la personalitat s¨®n corrosives i fan trontollar la jact¨¤ncia de la ra¨® abstreta: potser l¡¯artista ¨¦s al cap i a la fi un obstacle per a l¡¯obra d¡¯art. Per¨° com renunciar al jo soc? Com impedir que el jo amagat es declari autor de les meves obres? At¨¨s que aquests jocs d¡¯identitat s¨®n perillosos, l¡¯artista els contempla ara amb mansuetud i perplexitat. Ja veurem qu¨¨ passa despr¨¦s.

De moment, el seu ocultament coincideix amb el dels rostres emmascarats que ha pintat en el revers de la llista de carrers palmesans. A les portes enrajolades dels edificis clausurats, a la t¨¤pia d¡¯un suburbi, entre els enderrocs de les ru?nes abandonades, a la fa?ana de les cases condemnades a l¡¯enderrocament. Amb aquests murals l¡¯artista il¡¤lumina aquesta perif¨¨ria menyspreada pel disseny i, al mateix temps, fa tremolar el bust herm¨¨tic d¡¯uns desconeguts.

Com a ep¨ªgon del postmodernisme, s¡¯insinua un vigor¨®s art imminent: un estil que mentre devora els seus ancestres, assaja les formes expressives de l¡¯avenir. Grip Face maneja la ironia de l¡¯art pop, la nerviosa inquietud de l¡¯art urb¨¤ i el llenguatge bastard del grafisme publicitari. L¡¯art beu avui en aquest magatzem de residus: les imatges oblidades, les petjades esborrades pel pas del temps, les emocions vulgaritzades pel consum, sortiran del femer a trav¨¦s d¡¯una l¨²cida indagaci¨® est¨¨tica. L¡¯artista contemporani ¨¦s l¡¯encarnaci¨® dels mestres morts i farts.

En els caps de Grip Face, en la s¨¨rie que ha titulat Black Faces ¨C¡®males cares¡¯ segons l¡¯afortunada versi¨® de Pallar¨¦s¨C, ha estat retratat un personatge en el qual palpita el nostre propi recel, desconfian?a, indifer¨¨ncia, repudi i menyspreu. Amb aquest repertori de gestos teatrals, les m¨¤scares de la trag¨¨dia contempor¨¤nia, Grip Face dona forma a un esperit del nostre temps: a les males cares que no deixen d¡¯instigar-nos.

Les icones urbanes de Grip Face, que aguaiten el transe¨¹nt descurat, s¨®n l¡¯al¡¤legoria dels absents. La forma art¨ªstica que adopten entre nosaltres per anunciar els qui esperen a l¡¯altre costat de la frontera. Com un cor de caps impassibles una massa d¡¯emigrants sense rostre es despla?a i hi acudeix el mateix ve¨ª que els sent apropar-se amb la seva confusa aflicci¨®.