I Girona m¨¦s?

La pr¨¤ctica del futbol a Girona ¨¦s m¨¦s que centen¨¤ria. Jaume Curbet Boj, futbolista, impressor i editor va escriure una Hist¨°ria del futbol a Girona en dos volums amb una cronologia del 1904 a l¡¯any 2000. Per¨° el Girona FC no es va fundar fins al 25 de juliol del 1930 i va sorgir com a f¨®rmula per superar la crisi de la Uni¨® Deportiva Girona que s¡¯havia traslladat a jugar de la Devesa al nou camp de futbol de Vista Alegre el dia 22 de juny del 1922.

El Girona FC, que ara fa 87 anys, va despertar des de la seva fundaci¨® grans passions ciutadanes per¨° ha tingut hist¨°ricament nom¨¦s un arrelament social relatiu. Les tardes de futbol a Vista Alegre, que vaig viure des de molt petit des de finals de la d¨¨cada dels cinquanta, congregaven una afici¨® nodrida que es despla?ava al camp en un passeig pel carrer del Carme. I els despla?aments eren seguits amb una devoci¨® reverencial a trav¨¦s de les cr¨°niques que tots els diumenges realitzava des de Radio Gerona EAJ 38 el periodista Ernesto Mascort.

Per¨° el Girona FC mancava d¡¯¨¨pica, de simbologia arrelada i no tenia un seguiment massiu en el sentit que avui atribu?m a una resposta de masses.

Aquesta ¨¦s la novetat social que s¡¯ha produ?t a Girona i les seves comarques en les ¨²ltimes temporades. L¡¯estabilitzaci¨® del club a la Segona Divisi¨® A i especialment les quatre ¨²ltimes quan una afici¨® m¨¦s i m¨¦s entregada va somiar m¨¦s d¡¯una vegada i va acariciar el desitjat ascens a la Primera Divisi¨®. La decepci¨® que es va produir en el partit de Montilivi contra el Lugo va deixar atordida una afici¨® que ja veia al seu equip a Primera i no es va despertar del somni amb una ma?ada incre?ble fins al minut 92 del partit. Aquests revessos d¡¯¨²ltima hora no van tor?ar un projecte que per primera vegada en molt de temps gaudia d¡¯estabilitat social i econ¨°mica i no ocultava en cap moment una sana ambici¨® competitiva.

El joc de l¡¯equip m¨¦s d¡¯una vegada enlluernava i l¡¯afici¨® no nom¨¦s gaudia amb la proximitat del somni sin¨® que es divertia amb un joc primor¨®s i efica? dissenyat per Pablo Mach¨ªn, l¡¯entrenador que amb un equip t¨¨cnic competent va imprimir estil i joc a una plantilla cada vegada m¨¦s equilibrada entre els jugadors sorgits de la pedrera local i les incorporacions foranes. Els llargs despla?aments de la pilota, els canvis r¨¤pids i la materialitzaci¨® amb ¨¨xit de jugades a pilota parada imprimien ritme i efic¨¤cia i situaven l¡¯equip en els llocs de privilegi de la classificaci¨®.

L¡¯equipament blanc-i-vermell en el passat m¨¦s associat a l¡¯Athletic Club de Bilbao o a l¡¯Atl¨¨tic de Madrid comen?ava a ocupar un lloc en l¡¯imaginari col¡¤lectiu i l¡¯encert brutal de l¡¯himne compost per Josep Thi¨® ocupava cada vegada m¨¦s no nom¨¦s els escenaris dels partits sin¨® tamb¨¦ les emocions d¡¯una afici¨® molt implicada. Samarretes i bufandes blanc-i-vermelles apuntaven pels carrers de la ciutat com a indument¨¤ria habitual els dies de partit i com a signe d¡¯orgull local en altres jornades. I una ciutat tradicionalment moderada va comen?ar a exhibir banderes del club als balcons i finestres.

?s en aquest context que cal situar la nova dimensi¨® social del club, amb una massa de socis i aficionats que si fins fa poc m¨¦s de cinc anys es comptava per centenars ara es compta per milers. Fins i tot m¨¦s important ¨¦s l¡¯arrelament entre nens i joves, homes i dones, en una transversalitat d¡¯edats i g¨¨neres que semblava inimaginable. La nova propietat, la presid¨¨ncia de Delf¨ª Geli i la direcci¨® d¡¯Ignasi Mas-Bag¨¤ ha aportat seny i equilibri. Aquests s¨®n els ingredients de l¡¯¨¨xit.

Cal prevenir alguns riscos. Girona exhibeix des de fa molt temps m¨²scul de ciutat amb personalitat acusada. El festival de teatre Temporada Alta s¡¯erigeix com un referent de primer nivell, la convocat¨°ria anual de Temps de Flors ¨¦s una explosi¨® primaveral que congrega milers de visitants i el Barri Vell ha adquirit carta de naturalesa en els circuits tur¨ªstics. Girona ¨¦s un referent cultural i tamb¨¦ gastron¨°mic amb la llum i l¡¯exemple que irradia El celler de Can Roca. Ara afegim un ingredient m¨¦s amb l¡¯equip a primera i l¡¯impacte que se suposa.

Per¨° com ja va demostrar la ciutat amb Joc de trons la ciutat no perdr¨¤ el cap ni incorrer¨¤ en els riscos d¡¯una reacci¨® provinciana i localista. El seny presideix sempre les passions locals i el valor afegit de cada nou esgla¨® suma arguments per a l¡¯oferta de la ciutat per¨° no contamina de forma aclaparant i excloent el conjunt. Intueixo que les coses aniran en aquesta direcci¨® i aquest ¨¦s el meu fervent desig perqu¨¨ la continu?tat del Girona FC a Primera Divisi¨® s¡¯assumeixi com un element de normalitat integrada.

Joaquim Nadal ¨¦s exacalde de Girona.