Acte d¡¯impostura pol¨ªtica

Qui sap fins on pot arribar el desconcert d¡¯aquells sectors socials de Catalunya que esperaven veure concretat dem¨¤ passat el seu ideal independentista i que al final constaten com tot el processisme s¡¯escenifica amb insignific¨¤ncia al Pati dels Tarongers en convocar-se de forma amateur i precipitada un refer¨¨ndum que seria il¡¤legal i que la immensa majoria ja sap que no es far¨¤. Aqu¨ª hi ha l¡¯alian?a contra natura de Junts pel S¨ª i la CUP. Junts pel S¨ª estava dividit al m¨¤xim, amb un Oriol Junqueras que es veu ja com a president de la Generalitat i un PDeCAT destrossat, amb un grapat de joves sobiranistes que pretenen regenerar la vella Converg¨¨ncia i la vella Converg¨¨ncia veient com passa el seguici de Germ¨¤ Gord¨®, que tant desprestigia Artur Mas. Aix¨° ¨¦s el que hi havia i res m¨¦s. Ni tan sols arriba a la meitat de la ciutadania de Catalunya, mentre F¨¨lix Millet entra i surt dels jutjats, la segona generaci¨® Pujol compara el seu progenitor amb el Dalai Lama i el que tots esperen ¨¦s la convocat¨°ria d¡¯eleccions anticipades amb uns resultats que encara poden ser encara m¨¦s desconcertants. Augmenten la inestabilitat i la desconfian?a.

Potser no podia ser d¡¯una altra manera quan s¡¯ha tergiversat tant la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya i quan, amb poques excepcions, el c¨¤sting de l¡¯independentisme ha agrupat personatges molt secundaris, de provada incompet¨¨ncia i disposats a un aventurisme que aconseguir¨¤ el descr¨¨dit de Catalunya amb ella mateixa, amb la resta d¡¯Espanya i amb la comunitat internacional. Si l¡¯acte del Pati dels Tarongers pretenia ser un tr¨¤iler del xoc de trens, m¨¦s aviat va quedar clar que hi ha trens i trens. Correlativament, el dictamen de la Comissi¨® de Ven¨¨cia t¨¦ un efecte de guardavies. El xoc de trens ¨¦s un s¨ªmil inexacte i desafortunat, estranyament assumit fins i tot pels qui defensen el vincle constitucional.

Quants models m¨ªtics, de les rep¨²bliques b¨¤ltiques a la Pad¨¤nia, Esc¨°cia, el Quebec i fins i tot Kosovo. El cas escoc¨¨s ¨¦s aclaparador. En primer lloc, va haver-hi el no en el refer¨¨ndum pactat amb el Govern brit¨¤nic i, en segon lloc, els resultats p¨¨ssims del nacionalisme escoc¨¨s en les eleccions generals, amb una reculada que la majoria d¡¯analistes atribueixen a la reivindicaci¨® d¡¯un segon refer¨¨ndum que ha portat l¡¯esgotament fins i tot als qui van votar que s¨ª. ?s significatiu que el partit conservador, amb uns resultats decebedors, hagi avan?at a Esc¨°cia per primera vegada en d¨¨cades, pr¨¤cticament a partir de zero. Al Quebec, l¡¯independentisme residual ha interpretat el Brexit com un incentiu, per¨° la veritat ¨¦s que en les enquestes m¨¦s d¡¯un 80% dels ciutadans opinen que ¨¦s millor seguir sent part del Canad¨¤. Concretament, m¨¦s del 70% d¡¯enquestats franc¨°fons ho prefereix. En general, la gran majoria considera que la q¨¹esti¨® sobiranista ja ha estat superada. Sembla que ha quedat resolta la seq¨¹¨¨ncia de refer¨¨ndums. A Espanya, el desenlla? del Pla Ibarretxe per al Pa¨ªs Basc ja es veu com una cosa remota i el PNB ha donat un cop de tim¨®. Una notable paradoxa: en el passat, els convergents possibilistes preferien no agermanar-se francament amb el PNB i ara ¨¦s Urkullu qui diu que el secessionisme catal¨¤ en un error. L¡¯eclipsi del catalanisme adult sortir¨¤ car.

Pol¨ªticament fluixa i jur¨ªdicament intranscendent, la declaraci¨® de Carles Puigdemont posava un pen¨²ltim toc personal al que ¨¦s un dels moments d¡¯execut¨°ria pol¨ªtica i institucional m¨¦s deplorables de la Catalunya contempor¨¤nia. Amb m¨¦s passivitat i inquietud que no pas entusiasme, els ciutadans de Catalunya es pregunten ara com ser¨¤ la reacci¨® de l¡¯Estat quan la convocat¨°ria del refer¨¨ndum passi de ser un desfogament oral a una tramitaci¨® expl¨ªcita. Puigdemont guarda al calaix la llei de transitorietat jur¨ªdica. Creix la dist¨¤ncia entre l¡¯il¡¤lusionisme populista i les realitats del pluralisme. Deia Michael Novak, mort fa poc, que comunitat i persona es codefineixen perqu¨¨ una comunitat de deb¨° respecta les persones lliures i una comunitat falsa o inadequada no ho fa, de la mateixa manera que una falsa comunitat reprimeix les capacitats individuals de reflexi¨® i elecci¨®. ?s la manera d¡¯articular deures i drets de l¡¯individu. ?s un equilibri sovint vacil¡¤lant, segons s¡¯orienta cap a la llum o cap a la penombra. Aquesta ¨¦s la greu impostura de la proclama de Puigdemont.

Valent¨ª Puig?¨¦s escriptor.