Mor Mois¨¨s Maicas, incansable investigador teatral

La terrible not¨ªcia de la mort del director teatral i dramaturg Mois¨¨s Maicas, de 52 anys, precipitat a les vies del metro dimarts a Barcelona, ha commocionat el m¨®n de l'escena. Personatge molt conegut i estimat, incansable investigador de noves f¨®rmules teatrals i dramat¨²rgies, gran defensor del teatre de text contemporani i comprom¨¨s, fidel com ning¨² als seus autors i obsessions, Maicas, nascut a Matar¨®, tenia al darrere una llarga i variad¨ªssima traject¨°ria, que era en bona part la d'un franctirador, habitual del petit format i les sales alternatives. La seva carrera ¨¦s plena d'experiments, descobriments i propostes avantguardistes, a m¨¦s de treballs m¨¦s convencionals.

Aix¨ª, era capa? de muntar un espectacle sobre El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare en format de hip-hop (Shakespeare on the beat, 2014, al festival Grec), amb la participaci¨® de breakdancers i un dj; treballar amb Cesc Gelabert; orquestrar un espectacle Brecht/Weill amb Roger Pera (el seu cos¨ª), o dirigir Enric Maj¨® a?Una vida al teatre, de David Mamet, amb motiu de les noces d'or de l'actor amb la professi¨®.

Va treballar a l'Espai Brossa, el Mald¨¤, la sala Beckett, l'Espai Lliure, l'Akad¨¨mia..., i tamb¨¦ al Mercat de les Flors, el festival Grec, o el Temporada Alta de Girona. Va ser ajudant de direcci¨® de figures com Fabi¨¤ Puigserver i Llu¨ªs Pasqual. Entre els seus muntatges m¨¦s recordats, la dur¨ªssima Psicosi dels 4.48, de Sarah Kane, amb Anna Alarc¨®n, una obra sobre el su?cidi.

Home amb una immensa cultura, de lectures variad¨ªssimes i profundes, un intel¡¤lectual fi, mai pretensi¨®s, tendre, amb aquest to de veu d'alumne aplicat a qui se li va anar afegint un punt d'ironia i fins i tot sorna, Mois¨¨s Maicas semblava viure en una eterna joventut: es podria dir que es conservava en els seus entusiasmes i apassionaments.

Era notable la seva capacitat per arrossegar els altres als seus projectes i les seves il¡¤lusions. No ho va tenir mai f¨¤cil: ¨¦s molt complicat seguir una traject¨°ria rectil¨ªnia i lluitar per fer sentir la teva veu quan ¨¦s tan plena de gustos i idees selectes que no tothom ent¨¦n ni comparteix.

El seu treball s'essencialitza especialment en la reivindicaci¨® d'una s¨¨rie d'autors, com van ser Val¨¨re Novarina, Roland Schimmelpfenning, Jean Genet, Brossa o Josep Palau i Fabre, del qual precisament havia de presentar al festival Grec Poemes de l'alquimista.

Seguia empunyant la torxa del Teatro Invisible, la companyia que havia format el 1988 amb Manuel Guerrero. Junts van fer, per exemple, el 1995 El fun¨¤mbul, de Genet.

La desaparici¨®, prematura i dram¨¤tica, de Mois¨¨s Maicas, fill del tamb¨¦ director Carles Maicas, un dels fundadors del Grec, suposa una p¨¨rdua irreparable per a l'escena del pa¨ªs i la tristesa per la seva desaparici¨® fa pensar que encara l'haur¨ªem d'haver escoltat molt m¨¦s.