Un viatge al voltant del m¨®n sense sortir del ¡®hall¡¯

L'escenari semblava una parcel¡¤la del Mato Grosso. Desenes de plantes el decoraven gronxant-se sota l'efecte de la brisa generada per l'aire condicionat, ¨²nic element artificial en un context en qu¨¨ nom¨¦s hi faltava Tarzan. Que Sergi Caballero, el director m¨¦s extravagant del S¨®nar, hagu¨¦s aparegut all¨¤ vestit amb quatre fulles hauria resultat excels. Per¨° no, el protagonisme aquesta vegada era per a Bj?rk, que, vestida de blanc, amb un barret desfilat tamb¨¦ blanc i unes benes que nom¨¦s li descobrien els ulls i el corresponent forat per a la boca, semblava un personatge fantasmal de Pirates del Carib. Era l'inici oficial del S¨®nar 2017 a l'escenari Hall. All¨¤, durant quatre hores la diva islandesa seleccionava per al p¨²blic que omplia el recinte la m¨²sica que m¨¦s la motiva i li interessa.

I malgrat els desitjos del p¨²blic, capa? de ballar amb un solo de shamisen, el ritme pautat de la m¨²sica de ball acabaria sent el gran absent, almenys fins a ben sobrepassada la meitat de la sessi¨®. Amb el p¨²blic mirant cap a l'escenari magnetitzat per la pres¨¨ncia de la diva visualment eludida, els primers compassos de la sessi¨® van ser paisatg¨ªstics, marcats per pianos i corda, per donar pas a un Robert Wyatt igualment pl¨¤cid, i incursions en l'electr¨°nica inaprensible d'Arca, un dels seus col¡¤laboradors i tamb¨¦ estrella del festival la jornada de dijous. Aquest fet, que tot just comen?ar son¨¦s l'artista vene?ol¨¤, va garantir que qui estava darrere d'aquella indument¨¤ria era Bj?rk i no una dona baixeta amb gustos musicals panor¨¤mics. I ¨¦s que al m¨®n de l'electr¨°nica la identitat ¨¦s tan esmunyedissa que tot es pot esperar de tot.

El p¨²blic mirava a escena, tot i que ja no hi hagu¨¦s res per mirar, en el cas que la majoria dels all¨ª presents no fossin bot¨¤nics. I per aix¨°, per les mirades del personal a la mestra i per la impossibilitat de ballar, all¨° semblava m¨¦s aviat una lli?¨® de m¨²sica. Bj?rk va demostrar gust i amplitud de mires, per¨° la seva t¨¨cnica no est¨¤ tan afinada com la seva intu?ci¨® i la superposici¨® de temes i els canvis d'orientaci¨® no sempre resultaven flu?ts. En la primera hora van sonar folklore ignot, m¨²sica ¨ªndia i polifonies vocals, davant d'un p¨²blic que esperava educadament poder agafar-se a un ritme, tants e val quin fos. Alguns, cosa ins¨°lita, ja estaven estirats sobre la moqueta, com si el festival ja s'estigu¨¦s acabant. D'altres feien servir el Shazam perqu¨¨ l'aplicaci¨® els reconegu¨¦s el que sonava.

La sessi¨® va avan?ar confirmant que igual que el wasabi neteja la boca per preparar-la per a nous gustos, uns ocellets enllaunats auguraven un canvi de direcci¨® sonora. La segona hora ja va tenir m¨¦s personalitat electr¨°nica, amb sons experimentals i abstractes que frustraven la dansa, una cosa en si mateixa interessant: una sessi¨® no ballable resulta suggestiva per apel¡¤lar m¨¦s a les neurones que no pas als peus. Es va flirtejar amb el dub, i els seus baixos i subgreus van fer tremolar les cortines que decoren l'espai. Al cap de poca estona va tornar a sonar Arca, i almenys ho faria una vegada m¨¦s, reafirmant que a Bj?rk la fascina la seva original¨ªssima electr¨°nica. M¨¦s tard entraria ?frica, l'¨²nica m¨²sica negra que havia sonat fins a ben entrada la sessi¨®, m¨¦s m¨²sica de l'?ndia i de nou electr¨°nica perfil IDM; o el que ¨¦s el mateix, sons experimentals amb ritmes fracturats. Bj?rk en pla Phileas Fogg com a discj¨°quei: un passeig err¨¤tic pel m¨®n a trav¨¦s dels seus sons. El S¨®nar ja flueix.