¡®Geografia¡¯ catalana de Juan Goytisolo, l¡¯escriptor doblement expatriat

A Catalunya i fora de Catalunya, Juan Goytisolo ha encarnat el prototip d¡¯escriptor impenitent, tonificant, esquerp i batallador. Quan Pere Gimferrer va aplegar el 1978 diversos assaigs sobre la nova heterod¨°xia liter¨¤ria i est¨¨tica, va obrir el llibre amb el Juan Goytisolo escriptor i el va tancar amb el Juan Goytisolo cr¨ªtic i assagista. Radicalidades tra?ava el mapa d¡¯una nova literatura que anava de Juan Benet i Jos¨¦ Angel Valente a Joan Brossa i la pintura d¡¯Antoni T¨¤pies: era llavors l¡¯Olimp minoritari d¡¯una nova cultura.

D¡¯aix¨° potser en fa anys, s¨ª, per¨° ¨¦s el que dota Juan Goytisolo d¡¯una personalitat molt marcada a les lletres espanyoles, malgrat que, de fet, sembla nom¨¦s remotament espanyol i gaireb¨¦ ni catal¨¤, com passa ara mateix. No ha estat mai autor de literatura catalana i a Catalunya el seu record ha estat excessivament somort i mat, malgrat les amistats perdurables (poques) i els estudiosos. Ha estat ben b¨¦ un expatriat, exiliat voluntari d¡¯un temps i d¡¯un pa¨ªs des del 1956, per¨° no absent intel¡¤lectualment, ni moralment ni liter¨¤riament: nom¨¦s lleugerament menystingut pels lectors dels darrers anys. Al rev¨¦s de molts del seus companys d¡¯edat i formaci¨®, Goytisolo va llegir Josep Vicen? Foix, Merc¨¨ Rodoreda i, per descomptat, Gabriel Ferrater i Pere Gimferrer, per¨° no va escriure mai les cartes ¨ªntimes que es van escriure en catal¨¤ als anys quaranta Joan Ferrat¨¦ i Josep Maria Castellet, ni vivia la vinculaci¨® mar¨ªtima de Carlos Barral amb el Calafell mitificat de les barques i els pescadors, ni es barallava amb les erres en catal¨¤ com feia Gabriel Ferrater. De fet, quan Josep Palau i Fabre el troba a Par¨ªs cap el 1956 o 1957, la sintonia tira cap a escassa, precisament perqu¨¨ ¡°em sabia greu que Goytisolo no escriv¨ªs en catal¨¤¡±, explica Palau i Fabre, que recorda tamb¨¦ les gestions compartides per traduir Incerta gl¨°ria de Joan Sales a Gallimard, com va passar.

No semblava d¡¯aqu¨ª per¨° tampoc semblava d¡¯enlloc, perqu¨¨ la seva vida adulta va consistir en un tena? desarrelament dictat per la determinaci¨® d¡¯escapar a les xarxes, els interessos i les hipocresies d¡¯un temps, d¡¯una classe social i d¡¯una fam¨ªlia. Una mica m¨¦s petit que ells, els seus contactes immediats per parlar de Hermann Hesse i d¡¯Andr¨¦ Gide van ser uns altres, tots tocats de l¡¯ala per la via de la lletra, gaireb¨¦ tots secrets escriptors de novel¡¤les pels volts dels primers cinquanta, com ara Mario Lacruz, Luis Carandell o Alberto Oliart, m¨¦s o menys esperonats per la murrieria sarc¨¤stica i la mala llet de Fabi¨¢n Estap¨¦ al Pati de Lletres, on estudiaven Dret, la a pla?a Universitat, mentre comen?ava el tracte amb un home d¡¯una classe social m¨¦s ensorrada, Sebasti¨¢n Juan Arb¨®, escriptor catal¨¤ passat al castell¨¤, o una dona jove i molt atractiva sense p¨¨ls a la llengua, ni abans ni despr¨¦s, com Ana Mar¨ªa Matute: amb ells les trobades regulars a la tert¨²lia del Turia servien per fer oral i p¨²blica la diab¨°lica mania d¡¯escriure... i publicar de seguida, com fos i on fos, com a aspiraci¨® incurable i absoluta. Per aix¨° ¨¦s de seguida guanyador del premi de Jove Literatura que ha fundat l¡¯editor m¨¦s important llavors, Josep Jan¨¦s, amb Juegos de manos, el mateix que ha guanyat tamb¨¦ l¡¯any anterior, el 1951, Antonio Rabinad amb un t¨ªtol impublicable (Los contactos furtivos) i mentre no dubta a demanar la influ¨¨ncia de Dionisio Ridruejo per aconseguir que superi la censura una altra novel¡¤la encara, finalista ara del premi Nadal de Destino, titulada Duelo en el para¨ªso.

De moment, per¨°, la seva participaci¨® a la revista que van fundar el mateix Castellet, Manuel Sacrist¨¢n, els Ferrater, Garc¨ªa Borr¨®n, Esteban Pinilla de las Heras i d¡¯altres, Laye, comen?a i acaba en una petitesa: una cr¨ªtica de novel¡¤la publicada a l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista, el 1954, quan ja ha viscut, per¨°, la primera temptativa torbadora de la seva homosexualitat culpable i punible a Madrid (on ja estava el seu germ¨¤ Jos¨¦ Agust¨ªn): s¡¯ha salvat de l¡¯espant ¨ªntim de ser maric¨®n fornicant esfor?adament amb una redemptora prostituta que es feia dir Mely.

Com a nen de casa bona, malgrat que els negocis paterns es compliquin de seguida, el paisatge estival dels germans Goytisolo (Marta, Jos¨¦ Agust¨ªn, Juan i Luis) va associat a Torrentb¨®, a Arenys de Munt, mentre el paisatge urb¨¤ els situa a les portes dels col¡¤legis de capellans de la Bonanova i les Tres Torres. Habiten una torre del n¨²mero 41 del carrer Pablo Alcover, amb jard¨ª, perpendicular a Angl¨ª, Ganduxer i Doctor Roux, amb minyones per¨° sense mare, morta a un bombardeig fam¨®s de 1938, i un pare f¨°bicament ali¨¨ al catal¨¤. Encara no havia decidit Juan Goytisolo ¡°ser ese moro de Par¨ªs, retra¨ªdo y hura?o, entregado al ejercicio tenaz de sus laboriosas man¨ªas¡±, com diu a les mem¨°ries, i tampoc havia comen?at a alimentar el menyspreu irreprimible contra el postureig dels col¡¤legues que anaven d¡¯artistes i literats, els poseurs que cristal¡¤litzen en la gorra marinera del Carlos Barral i les seves capes teatrals del futur (mentre el contramodel ¨¦s l¡¯ascetisme neojansenista de Rafael S¨¢nchez Ferlosio).

L¡¯antipatia entre Barral i Goytisolo va durar anys i tenia una punta d¡¯instintiva, mentre que Gil de Biedma podia ser l¡¯altra cara de la hist¨°ria, amb aficions compartides pel sexe cru, de carrer i tralla, la fascinaci¨® de retrobar al catre l¡¯altra cara de la molsosa cotoneria de cabell d¡¯¨¤ngel i classe, els ¡°tugurios de absoluta irrealidad¡± on anaven a petar de nit i matinada, amb aquella qualitat ¨²nica per esvalotar el galliner que tenia Goytisolo, segons Gil de Biedma, i el do d¡¯excitar nerviosament ¡°camareros, putas, limpiabotas, chulos y floristas¡± que es disparaven pels seus encants diab¨°lics: Gil de Biedma es volia fer Goytisolo, Goytisolo el netejabotes, i el netejabotes Gil de Biedma. Podien acabar, si tot anava b¨¦, a la torre de la fam¨ªlia a Matar¨®, en el cotxe de Gil de Biedma, i si anava pitjor podien acabar a la Jefatura de V¨ªa Layetana, com va passar l¡¯agost de 1958, quan Juan Goytisolo ja era una petita celebritat de les noves lletres d¡¯Espanya i de Fran?a, lligat personalment a Monique Lange i al gust per la decoraci¨® de putiferi fi de l¡¯Hotel Cosmos. ?s assessora de Gallimard, on Coindreau ja ha tradu?t Juan Goytisolo, tal com el seu germ¨¤ Luis veia tradu?da Las afueras a Seuil. Potser la mateixa causa, la celebritat i l¡¯origen familiar, est¨¤ al darrere de les gestions que va fer Juan Goytisolo quan el seu germ¨¤ Luis va ser detingut per comunista: ser¨¤ l¡¯amiga de Juan i filla del ministre franc¨¨s de Cultura, Florence Malraux, qui buscar¨¤ solucions (amb ¨¨xit) a l¡¯ambaixada francesa a Madrid. La convalesc¨¨ncia de la detenci¨® arribar¨¤ a Viladrau, on ja havien passat part de la guerra els nens Goytisolo i la germana Marta, a tocar dels Manent o els Castellet.

La revocaci¨® d¡¯una vida va allunyar-lo el 1956 de Barcelona, de Catalunya i d¡¯Espanya, no nom¨¦s geogr¨¤ficament sin¨® moralment. Una complicada barreja de timidesa esquerpa i male?tisme rom¨¤ntic (empeltat amb el contacte clau amb Jean Genet), el fan addicte al recorregut per les barriades de pobres, putes, gitanos i marrecs que pul¡¤lulen a les seves primeres novel¡¤les barcelonines i barraquistes, com La resaca, Fiesta, relats com els de Para vivir aqu¨ª: l¡¯¨¤mbit moral on es cou una dissid¨¨ncia de classe, p¨¤tria i fam¨ªlia. O sigui, si se¡¯m permet, Juan Goytisolo es fa exiliat primer a Par¨ªs i moro despr¨¦s a Marr¨¤queix per fugir de la seva pr¨°pia impostura, tal com la recordava l¡¯escriptor i llibreter Antonio Rabinad quan el va con¨¨ixer el 1953, ¡°educado, tartamudo, con aspecto de jugador de golf¡± que mira ja ¡°como miran las estatuas: desde arriba y a lo lejos¡±, alhora que li entrega una targeta personal amb un guixot que esborra la preposici¨® impresa al seu nom: Juan de Goytisolo Gay. Ve d¡¯on ve, evidentment, i les seves ¨ªmfules s¡¯aniran esguerrant a mesura que recorri compulsivament l¡¯entrecuix d¡¯una ciutat de caf¨¨s tronats, el Past¨ªs i la Bodega Bohemia, La Venta Andaluza i l¡¯exaltador Varadero vora mar.

A l¡¯altura de 1959, per descomptat la torre de Pablo Alcover ja ¨¦s part de la runa biogr¨¤fica ¡ª¡°universo fantasmal, angustioso, decr¨¦pito¡±¡ª mentre comprova que la Huelga Nacional Pac¨ªfica ha estat un desgraciad¨ªssim frac¨¤s, tal com explica en un article de L¡¯Express amb pseud¨°nim, fent-se passar per un observador estranger. Tampoc ell va poder estalviar-se la reconvenci¨® severa pel seu impropi derrotisme de company de viatge comunista a mans dels dirigents del PCE, i entre ells, Fernando Claud¨ªn. No han travat encara la s¨°lida i consistent amistat a Par¨ªs de 1963-1964, quan Claud¨ªn i Sempr¨²n s¨®n a un pas de ser expulsats del partit, i es veuen i reveuen tots a casa de Lange i Juan Goytisolo, a la rue Poissonni¨¨re. El final havia de ser for?osament la ¡°indiferencia patri¨®tica y religiosa¡±, llargament mimada com a munici¨® del seu m¨®n literari. De tot all¨° s¡¯alimenta la fabulaci¨® novel¡¤lesca del Juan Goytisolo juvenil, per¨° sobretot marca, com la torba al whisky, la seva alta literatura des de Se?as de identidad, o el memorialisme dels seus anys vuitanta: per descomptat, desafecte, no ja al r¨¨gim franquista sin¨® al r¨¨gim d¡¯un pa¨ªs, una classe i una tradici¨® devotament fidel a la seva carrincloneria.