Un vodevil for?a popular
Bezsonoff vol recrear el clima emocional de l¡¯¨¨poca i pret¨¦n escriure un fullet¨® er¨°tic. Cap dels dos camins du enlloc
?s una de les estrat¨¨gies narratives de Joan Daniel Bezsonoff (Perpiny¨¤, 1963) per seduir el lector: situar la trama en el tel¨® de fons d¡¯un conflicte b¨¨l¡¤lic i centrar-se llavors en les peculiaritats d¡¯algun episodi poc conegut que nom¨¦s constava com una nota a peu de p¨¤gina. A La revolta dels geperuts (1998), per exemple, es seguia la revolta dels vinicultors del Languedoc el 1907; a La guerra dels cornuts (2004) el protagonisme queia sobre els voluntaris catalans que van allistar-se a l¡¯ex¨¨rcit franc¨¨s durant la Primera Guerra Mundial, i a Matar De Gaulle (2014) s¡¯especulava sobre els preparatius que es van dur a terme per assassinar el president de la cinquena Rep¨²blica francesa. Ara, a La ballarina de Berl¨ªn, Bezsonoff s¡¯allunya de Fran?a, viatja al final de la rep¨²blica de Weimar i a l¡¯ascens de Hitler al poder i treu de les ombres de la Hist¨°ria dos personatges amb unes vides que aconsegueixen que s¡¯exclami que sembla mentida que hagin existit de veritat. Al comen?ament de la novel¡¤la, Pol¨°nia fa poc que ha derrotat l¡¯ex¨¨rcit rus i ha recuperat la independ¨¨ncia, i el capit¨¤ Jerzy Sosnowski ¡ªun seductor tit¨¤nic que afirma que ¡°un dia sense un clau ¨¦s un dia perdut¡±¡ª ¨¦s enviat a Berl¨ªn com a espia amb l¡¯objectiu de recaptar de les secret¨¤ries dels ministeris tota la informaci¨® possible sobre els plans futurs de Hitler: va complir amb tanta compet¨¨ncia la seva missi¨® que ning¨² es va creure que el setembre del 1939 Pol¨°nia seria enva?da. La ballarina de Berl¨ªn ¨¦s Lea Niako, nom art¨ªstic de Maria Kruse, actriu jueva de segona fila ¡ª¡°orgullosa de la seva venustat¡±¡ª que va saber enlluernar els jerarques nazis i que va convertir-se en hereva de Mata-Hari.
En un principi, doncs, el xoc entre els interessos de Sosnowski i els de Niako podria semblar que vaticina una novel¡¤la d¡¯espionatge, per¨° al lector de seguida li passa el mateix que al protagonista quan entra en contacte amb la realitat de l¡¯espionatge, que es desenganya perqu¨¨ res no ¨¦s com s¡¯havia imaginat: l¡¯espionatge no consisteix a trobar-se entre agents en llocs rec¨°ndits al fons de patis interiors. A La ballarina de Berl¨ªn el xoc narratiu important es produeix en un altre nivell, en el relatiu a l¡¯alian?a entre una dona ¡°elegant, guapa, intel¡¤ligent, superiorment dotada per a la lux¨²ria¡±, que ¡°col¡¤leccionava els fringaires com un entom¨°leg agafa les v¨ªctimes amb un ca?apapallones, les unes rere les altres, decididament¡±, i un home que sap comportar-se ¡°com un mascle dominant¡± i que ¡°amb un bon humor treballat, un somriure permanent, una eleg¨¤ncia constant i una palica de firaire, sedu?a les dones com un gat miola¡±. Tot i que ¨¦s veritat que arreu de la novel¡¤la hi figuren uns lac¨°nics apunts molt perspica?os sobre el moment hist¨°ric ¡ªel contrast mental entre Berl¨ªn i l¡¯Alemania rural, que Sosnowski no sigui conscient dels canvis socials que l¡¯envolten, talment com Fabrizio del Dongo a la batalla de Waterloo, que Niako hagi d¡¯empenyorar el seu cos per sobreviure juntament amb la seva mare¡ª, la voluntat narrativa de Bezsonoff es dirigeix cap a unes regions que no tenen cap lligam amb la novel¡¤la d¡¯espies: vol recrear el clima emocional de l¡¯¨¨poca i vol escriure un fullet¨® er¨°tic. Cap dels dos camins, per¨°, no du enlloc: d¡¯una banda, La ballarina de Berl¨ªn pateix la mateixa pressi¨® informativa que minva les seves novel¡¤les anteriors, i el lector segurament preferiria que desenrotll¨¦s una mica les possibilitats argumentals del relat que no pas precis¨¦s amb tanta obsessi¨® els noms dels carrers, les can?ons de moda o les pel¡¤l¨ªcules que es projectaven als cines; i d¡¯una altra, rec¨®rrer al que sempre ha fet servir la literatura er¨°tica de tots el temps i latituds, l¡¯¨²s d¡¯un abundant repertori de f¨®rmules eufem¨ªstiques destinades a eludir el nom com¨² de les parts sexuals o de la c¨°pula, ja sigui a trav¨¦s d¡¯una refer¨¨ncia obliqua i indirecta, ja sigui a trav¨¦s d¡¯alguna figura ret¨°rica, l¡¯¨²nic que aconsegueix ¨¦s que el lector es cansi aviat de tant de s¨ªmil i per¨ªfrasi er¨°tica candorosa, de la recerca tan cont¨ªnua d¡¯una fulgurant capacitat metaf¨°rica que es materialitza escasses vegades.
La ballarina de Berl¨ªn
Joan Daniel Bezsonoff
Emp¨²ries
144 p¨¤g. 17,50 /
@ 8,99 euros
I ¨¦s una ll¨¤stima que les aventures de Sosnowski i Niako no hagin tingut una mica m¨¦s de sort: les seves perip¨¨cies haurien merescut una novel¡¤la menys dispersa i m¨¦s tensa, m¨¦s vibrant i menys est¨¨ril, amb una geometria narrativa m¨¦s calculada.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.