1957: aires nous a la universitat

Podria ser una pregunta d¡¯un Trivial molt particular: qu¨¨ van tenir en com¨² persones de traject¨°ria tan diferent com Jordi Sol¨¦ Tura, Ricardo Bofill, Max Cahner, Salvador Giner, Jos¨¦ Antonio Gonz¨¢lez Casanova, Jordi Maluquer o Llu¨ªs Permanyer? La resposta ¨¦s senzilla: tots ells van participar en la primera protesta oberta i massiva dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant el franquisme. Va ser el 21 de febrer de 1957, poc despr¨¦s de la segona vaga d¡¯usuaris del tramvia, quan uns joves estudiants van protagonitzar el primer desafiament obert a les autoritats convocant la primera Assemblea Lliure d¡¯Estudiants, que va acabar amb la tancada al Paranimf. Es van plantar ni m¨¦s ni menys que davant Torcuato Fern¨¢ndez Miranda, director general d¡¯Ense?anza Universitaria, preocupat perqu¨¨ despr¨¦s dels fets a la Universitat de Madrid de l¡¯any anterior comen?ava a veure que la universitat li fugia de les mans. Una universitat que havia de ser el lloc de formaci¨® i tamb¨¦ d¡¯adoctrinament de la futura elit, formada per estudiants que en general eren de casa bona, que havien de pert¨¤nyer obligat¨°riament al Sindicato Espa?ol Universitario (SEU) oficial. Els 600 estudiants presents a l¡¯Assemblea del Paranimf van posar en q¨¹esti¨® el SEU i tot l¡¯entramat oficial i van marcar un punt d¡¯inflexi¨®, el pas de les conspiracions a una acci¨® opositora. Eren molt heterogenis ideol¨°gicament, per¨° tenien en com¨² l¡¯aversi¨® a la dictadura. Els l¨ªders m¨¦s destacats a l¡¯interior del Paranimf van ser el carl¨ª Domingo Madolell i el socialista Francisco Foncillas.

Al pananimf! La primera revolta estudiantil

Maria Coll

Base

214 p¨¤g. 17,80 euros

Farcit de les viv¨¨ncies de molts testimonis, Al Paranimf! La primera revolta estudiantil, de Maria Coll, explica de forma minuciosa la situaci¨® de la universitat de l¡¯¨¨poca, el paper temorenc dels professors, el protagonisme de Fern¨¢ndez Miranda i, sobretot, la forma en qu¨¨ es va tramar una protesta tan prec¨¤ria com il¡¤lusionada. Les entrevistes realitzades per al llibre revelen molt¨ªssims detalls i la percepci¨® que en tenien els seus protagonistes. L¡¯historiador Ramon Garrabou explica que ¡°era molt emocionant, tenies la sensaci¨® que estaves fent una gran transgressi¨®¡±, i l¡¯escriptor Luis Goytisolo reconeix que ¡°l¡¯¨¨xit del tancament va ser inesperat¡±.

Hi ha dades molt significatives de l¡¯¨¨poca, per¨° que sorprendran el lector, com ara que despr¨¦s de la lectura del manifest estudiantil l¡¯estudiant Foncillas va comen?ar a resar un parenostre, que va ser seguit per la majoria dels congregats. I d¡¯altres que formen part de l¡¯¨¨pica de la protesta, amb N¨²ria Sales, historiadora filla de l¡¯editor i escriptor, fent repicar les campanes de l¡¯edifici.

La confrontaci¨® era molt dura, i per aix¨° la repressi¨® tamb¨¦ ho va ser. La policia va entrar a la universitat per primer cop des de la instauraci¨® del franquisme i tots els que havien estat al Paranimf van passar per la comissaria. A la fi, 270 van ser suspesos d¡¯estudis per un any i 300 van ser obligats a pagar doble matr¨ªcula. Exactament 22 van ser detinguts i jutjats. A m¨¦s, els nois van rebre un segon c¨¤stig en incorporar-se al servei militar, degradats de les mil¨ªcies universit¨¤ries a soldats rasos. Joaquim Marco explica que el tinent coronel el va rebre dient-li que era ¡°un mal estudiante y un mal espa?ol¡±.

No hi ha dubte que l¡¯assemblea del 1957 va marcar un abans i un despr¨¦s en la vida de la joventut universit¨¤ria barcelonina, i alguns afirmen fins i tot que hi ha una generaci¨® del Paranimf. No obstant aix¨°, la for?a de la Caputxinada de 1966 ha eclipsat la rellev¨¤ncia d¡¯aquella assemblea pionera, una injust¨ªcia que aquest llibre permet corregir.