?pica i teatre

Si Pitarra va passar del teatre sat¨ªric al drama ¨¨pic, l¡¯evoluci¨® de la tipologia independentista pot anar en direcci¨® contr¨¤ria. Els joves que un bon dia entraren en l¡¯escena pol¨ªtica catalana amb la voluntat d¡¯un Manelic guimeri¨¤ que baixa tot pur de la terra alta, ara m¨¦s aviat semblen propensos a convertir-se en personatges secundaris de peces sat¨ªriques com L¡¯Esquella de la Torratxa de Frederic Soler, Pitarra, o en comparses de l¡¯espaterrant sainet La ¡®merienda¡¯ fraternal de Santiago Rusi?ol. Curiosament, a L¡¯Esquella de la Torratxa Pitarra capgira amb plagasitat el drama La campana de la Almudaina de l¡¯advocat mallorqu¨ª Palou i Coll, una pe?a dram¨¤tica que havia tingut un ¨¨xit insospitat als escenaris de Madrid, on ?ngel Guimer¨¤ estrena Terra baixaabans de fer-ho a Barcelona. Palou ja no va conquerir m¨¦s gl¨°ria liter¨¤ria i es va passar del tot a la pol¨ªtica, com a home del general Prim a Mallorca.

Tot just despr¨¦s de la Guerra Civil, els Quaderns de l¡¯exili, tutelats per Joan Sales i Raimon Gal¨ª, feren una defensa de l¡¯¨¨pica de Catalunya, especialment contra Eugeni d¡¯Ors. Guimer¨¤ era un dels models de la literatura heroica que necessitava la ciutat llunyana, la ciutat ensorrada. En el centenari de Jacint Verdaguer, Quaderns de l¡¯exili tamb¨¦ fa una apologia del geni ¨¨pic verdagueri¨¤, per contrast amb el poeta l¨ªric: en definitiva, Verdaguer, a m¨¦s de propugnar la unitat dels Pa?sos Catalans, havia fet l¡¯apologia de les virtuts guerreres del poble catal¨¤. ?s una idea que posteriorment Gal¨ª va transmetre a Jordi Pujol. Segons aquest criteri, la manca d¡¯esperit ¨¨pic de la Catalunya moderna arriba fins avui i llasta el potencial de les virtuts col¡¤lectives dels catalans. ?s m¨¦s: la contraposici¨® perdura perqu¨¨ hi ha la literatura xarona contra l¡¯epopeia, la conyeta contra el discurs tr¨¤gic. Si parl¨¦ssim de gran cultura, el to de les Estances de Carles Riba pot indicar la frontera.

Per contrast, Rusi?ol conta que, quan es decidia un complot al club dels exaltats d¡¯El poble gris, els conspiradors s¡¯enfadaven perqu¨¨ una confabulaci¨® feta tan d¡¯amagat es pogu¨¦s ¡°esbombar pel poble¡±. ?s una p¨¤gina premonit¨°ria perqu¨¨ ara mateix la secreta Llei de Transitorietat Jur¨ªdica sembla ser un codi nuclear conegut per tots. Per¨°, qu¨¨ hi va de l¡¯orat¨°ria de Jaume Bofill i Mates a les expansions p¨²bliques de Carme Forcadell per les places de Catalunya? Potser la gran difer¨¨ncia ¨¦s que ja no ens adonem de la difer¨¨ncia. Al cap i a la fi, tot i que de la poesia patri¨°tica de Guimer¨¤ en queden pocs poemes per llegir, la disparitat ¨¦s acusada. Ara, l¡¯¨²nica ¨¨pica independentista la tenim a Twitter, salvatge, agressiu, groller, incivilitzat. Si de cas, ho podem contrastar amb L¡¯any mil de Guimer¨¤.