Ronyons, ciclops i sirenes: la ruta Joyce a Barcelona

Un grup de lletraferits vestits d'irlandesos de principis del segle XX es passeja pels carrers del centre de Barcelona sota un sol que crema. De bon mat¨ª, el primer que han fet ¨¦s anar a comprar ronyons al mercat de la Boqueria, per despr¨¦s anar a donar de menjar als gats al jardinet que ocupen a la pla?a del Canonge Colom, al Raval. M¨¦s tard, una pausa: una Guinness a un bar irland¨¨s de la Via Laietana. No s¨®n irlandesos nost¨¤lgics de la seva terra: nom¨¦s s¨®n amants de la literatura de James Joyce, que celebren que avui ¨¦s 16 de juny. Durant aquest dia, per¨° de 1904, transcorre la hist¨°ria de Leopold Bloom, protagonista de l'Ulisses.

La celebraci¨® del Bloomsday ¨¦s tot un esdeveniment a Dubl¨ªn, on els lectors d'aquesta extensa obra, que t¨¦ fama d'innaccessible -fama guanyada a pols-, es disfressen i recorren tots els llocs per on passa el bo d'en Leopold en un dia que sembla que no s'hagi d'acabar mai. Barcelona no tenia aquesta celebraci¨® entre les seves festivitats, fins avui. L'escola d'escriptura Bloom, que li deu el nom a l'heroi de Joyce, ha reinterpretat el Bloomsday per fer un recorregut joyci¨¤ per primera vegada a la ciutat.

"Ens agrada molt celebrar-ho perqu¨¨ normalment les festes liter¨¤ries tenen a veure amb l'autor, amb la data del seu naixament o de la seva mort", explica Borja Baguny¨¤, professor a l'escola d'escriptura i a la Universitat de Barcelona, i un dels impulsors d'aquest recorregut. "En el cas del Bloomsday, es tracta de seguir els passos d'un personatge, de posar-se dins la seva pell i, com ell, de sospitar que la dona t'estar¨¤ fent el salt quan tornis a casa", diu.

La Boqueria, el jardinet dels gats, la parr¨°quia de Santa Anna, els bars irlandesos de la ciutat... Aquests, entre altres, s¨®n els escenaris que els impulsors del Bloomsday barcelon¨ª han triat per a recrear les aventures de Leopold Bloom. El dia de Bloom est¨¤ farcit d'accions quotidianes i a vegades massa mundanes, per¨° tamb¨¦ est¨¤ ple d'aventures. S¨®n aventures del llenguatge, gaireb¨¦ sempre en forma de broma pesada, jocs de paraules i sobretot, erupcions d'erudici¨® i una xarxa inacabable de refer¨¨ncies culturals, aventures que els bloomings reciten pels racons de Barcelona.

A la pla?a de la Vil¡¤la de Madrid, davant de les tombes de la via sepulcral romana, s'hi han llegit passatges de l'episodi Hades, en el qual Bloom assisteix a un funeral mentre els pensaments se li escapen cap a altres racons. En un bar irland¨¨s del Raval, per exemple, tamb¨¦ s'hi han recitat parts dels episodis Sirenes i Ciclops, segurament uns dels m¨¦s coneguts. Una de les parades ha consistit en anar a la llibreria de davant del Palau de la M¨²sica i, com en Bloom, comprar un llibre er¨°tic. All¨¤, la propiet¨¤ria ha ensenyat una primera edici¨® del llibre en franc¨¨s, editat a la m¨ªtica Shakespeare & Company de Par¨ªs. El recorregut, abans d'acabar, passa pel bar Marsella, en ple barri xino, on diuen que un altre gran escriptor, Ernest Hemingway, buidava ampolles quan venia a Barcelona.?

Si Bloom ¨¦s una recreaci¨® del personatge d'Ulisses, al final del seu viatge ha d'acabar trobant-se amb una Pen¨¨lope. La seva esposa Molly l'espera a casa amb un mon¨°leg que en si ja ¨¦s una odissea, per¨° del llenguatge. Aquest mon¨°leg es llegeix, en part, a la llibreria Calders, i en cinc lleng¨¹es: angl¨¨s, alemany, itali¨¤, serbi i xin¨¨s. Despr¨¦s d'aquest torrent ling¨¹¨ªstic, la festa est¨¤ servida: m¨²sica irlandesa, cervesa negra i ronyonets rostits. Queda a la lliure decisi¨® de cadasc¨² posar-se o no els taps per no sentir les sirenes.