Cronologies de la Transici¨®

La convocat¨°ria de les eleccions del 15 de juny del 1977 no preveia que les noves Corts tinguessin car¨¤cter constituent. Va ser el resultat electoral, la composici¨® del primer Parlament democr¨¤tic, el que va fer possible que s'emprengu¨¦s la via Constitucional. Una vegada m¨¦s, es va imposar la for?a dels fets.

?s una caracter¨ªstica de la Transici¨®: no hi havia cap pla ordenat. Va ser un moment singular, en qu¨¨ el vell model estava esgotat i el nou prenia cos lentament. Una circumst¨¤ncia que generava unes expectatives il¡¤limitades mentre l'ombra del passat, que encara no havia marxat, seguia sembrant por i confusi¨®. L'avaluaci¨® real de les forces en conflicte es feia dif¨ªcil i sempre quedar¨¤ el dubte sobre si la democr¨¤cia podia haver nascut amb menys llast del passat.

Es manegen diverses cronologies de la Transici¨® que ajuden a entendre-la perqu¨¨ reflecteixen diferents punts de vista i nivells d'evoluci¨® del pa¨ªs.

La cronologia de llarg per¨ªode, el que podr¨ªem anomenar la Transici¨® econ¨°mica i social, col¡¤loca l'origen en el Pla d'estabilitzaci¨® del 1959, com a s¨ªmbol de la incorporaci¨® d'Espanya a l'economia internacional, i el final, en l'ingr¨¦s a la Uni¨® Europea el 1986. A partir dels anys seixanta, amb moments significatius, com la fundaci¨® de Comissions Obreres el 1962, la societat espanyola va anar entrant en una mutaci¨® econ¨°mica i social, amb l'emigraci¨® interior i exterior i el turisme com a fen¨°mens massius, que van generar un distanciament gradual entre sectors cada vegada m¨¦s amplis de la societat i el franquisme. De manera que, en la mort de Franco, el r¨¨gim pol¨ªtic era una superestructura amena?ada d'inefici¨¨ncia, la qual cosa explica que l'arribada de la democr¨¤cia, m¨¦s tard o m¨¦s d'hora, es consider¨¦s inevitable, amb dest¨ª a Europa.

Hi ha una altra cronologia, que podr¨ªem anomenar pol¨ªtica o mon¨¤rquica, que situa l'arrencada el 1968, amb el nomenament del pr¨ªncep Joan Carles com a successor de Franco i que culminaria el 23-F, amb el Rei aturant el cop d'Estat. Sens dubte, ¨¦s una interpretaci¨® carregada de lletra petita, que en qualsevol cas no treu la import¨¤ncia del paper que va jugar el Rei com a ¡°bon tra?dor¡±: aquella figura que encarnant la legitimitat de la dictadura ¨¦s capa? d'utilitzar la Prefectura de l'Estat heretada per desmuntar el r¨¨gim anterior i construir el nou.

Una opci¨® ¨²til perqu¨¨ la Transici¨® fos raonablement pac¨ªfica, que va marcar la nova democr¨¤cia per la impossibilitat de triar la seva forma pol¨ªtica i per l'exig¨¨ncia no nom¨¦s d'amnistia del r¨¨gim anterior, sin¨® tamb¨¦ d'amn¨¨sia sobre el passat.

Davant de l'evid¨¨ncia que Franco va morir en el poder (¨¦s a dir, que no vam ser capa?os de fer-lo fora), crec que la veritable cronologia de la Transici¨® comen?a amb l'agonia del dictador i acaba amb l'arribada del PSOE al poder el 1982. Amb un fet rellevant anterior: l'assassinat de Carrero Blanco, encara que l'almirall com a m¨¤xim hauria pogut retardar el proc¨¦s. ?s en aquest per¨ªode quan passa tot all¨° decisiu. El proc¨¦s s'accelera amb el nomenament de Su¨¢rez que anir¨¤ esquivant obstacles fins a caure per les travetes dels seus. En un any, el president d'UCD va portar el pa¨ªs a unes eleccions amb el partit comunista legalitzat, un senyal que el canvi anava de deb¨°. I dos anys i mig despr¨¦s de la seva arribada, la Constituci¨® posava fi a la legalitat franquista.

Hi va haver grans turbul¨¨ncies: el soroll de sabres, la irrupci¨® de la viol¨¨ncia d'extrema dreta i d'extrema esquerra i un fet que ing¨¨nuament no es preveia: que ETA segu¨ªs despr¨¦s de la dictadura. Les querelles internes d'UCD van acabar de desestabilitzar el pa¨ªs. Va ser Leopoldo Calvo-Sotelo, president inexplicablement menystingut, qui va estabilitzar el r¨¨gim, agafant-lo l'endem¨¤ d'un cop d'Estat i lliurant-lo un any i mig m¨¦s tard, amb els colpistes jutjats i en condicions perqu¨¨ 40 anys despr¨¦s un partit d'esquerres pogu¨¦s guanyar unes eleccions i governar i la dreta emprengu¨¦s la seva travessia del desert.

El dia que Felipe Gonz¨¢lez va prendre possessi¨® es va acabar la Transici¨® i va comen?ar la construcci¨® real del nou r¨¨gim. S'obria aix¨ª un llarg per¨ªode que ara s'est¨¤ acabant. Vam passar de la il¡¤lusi¨® a la normalitat: al desencant i a la indifer¨¨ncia. M¨¦s tard va irrompre la indignaci¨®. Toca tornar a inventar el futur.