Una novel¡¤la autoeditada, d¡¯autor novell i d¡¯idees guanya el Crexells

Autoeditada en un petit segell d'Eivissa gr¨¤cies a un micromecenatge a Verkami de 2.544 euros; no era a la llista inicial de t¨ªtols a valorar pels membres del jurat, un dels quals la va incorporar; ¨¦s el debut narratiu del seu autor, encara que no es troba a les llibreries f¨ªsiques de Barcelona i, a m¨¦s, ¨¦s una novel¡¤la d'idees. Amb tot en contra, doncs, per¨° potser com a signe dels temps editorials i tamb¨¦ de la personalitat del guard¨®, Crui. Els portadors de la torxa (Edicions a?llades), del mallorqu¨ª Joan Buades, s'ha al?at sorprenentment amb el 46¨¨ premi Crexells de novel¡¤la, un dels m¨¦s prestigiosos avui de les lletres catalanes, que atorga l'Ateneu Barcelon¨¨s.

¡°Hi ha escass¨ªssimes novel¡¤les d'idees, que vulguin transcendir i anar m¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota narrativa, tot just?L¡¯escanyapobres, de Narc¨ªs Oller; per aix¨° ¨¦s d'agrair una obra on traspua el pensament d'Adorno, o Schopenhauer o Benjamin¡­; ¨¦s tot un descobriment, i ¨¦s nom¨¦s all¨° desconegut el que ens fa lliures¡±, elogia el catedr¨¤tic Jordi Llovet, un dels membres del jurat, com David Castillo, que enalteix la seva estructura de ¡°novel¡¤la moral, i formalment dialogada, a l'estil de Manuel Puig o d'alguna de Philip Roth¡±, assegura. ¡°Volia fer una novel¡¤la que sembl¨¦s europea; una cultura plena, que es vulgui universal, ha de ser transversal, ha de donar cabuda a l'heterod¨°xia, al que se surt de la norma, i ¨¦s evident que en aquest camp hi ha un clar d¨¨ficit de riquesa en la cultura catalana¡±, apunta Buades (Inca, 1963), professor de literatura en un institut, ara a Barcelona.

Desmarcant-se a consci¨¨ncia del mainstream narratiu actual (¡°s¨¦ que amb unes quantes olives de sexe en una trama polic¨ªaca el llibre s'hauria venut b¨¦ a les grans superf¨ªcies¡±), Buades presenta als lectors la figura d'Albert Leuven, un filantrop belga, culte i milionari, establert a Mallorca que, sentint-se al final de la seva vida, amb 95 anys, decideix acomiadar-se del m¨®n amb una festa espectacular. Per¨° una carta arribada de Londres obrir¨¤ en ell una crui (esquerda, en mallorqu¨ª) que el traslladar¨¤ moralment a episodis viscuts en la seva joventut i maduresa, entre el 1920 i el 1960.

Tres escenaris conformen el substrat argumental de la novel¡¤la: d'una banda, el nazisme, a partir de plantejar-se ¡°qu¨¨ va passar amb aquesta ideologia i els seus membres, que oficialment es van donar per liquidats quan es van penjar 12 dels peixos grossos a Nuremberg, per¨° el seu posterior rastre ¨¦s a Mallorca, Eivissa o Barcelona¡±; en un altre treu el cap la rebotiga del turisme, a la qual Buades ha dedicat diversos assajos (entre ells, Do not disturb, Barcel¨®), en qu¨¨, com a la novel¡¤la, presentant el fenomen ¡°no com una cosa natural sin¨® com una realitat constru?da els anys cinquanta, i una de les cares del capitalisme atro? perqu¨¨ pitjor que destrossar el paisatge destrossa l'¨¤nima¡±. Un tercer eix ¨¦s el que anomena ¡°els forats negres del sistema financer, els paradisos fiscals: des de les illes Caiman a la City londinenca¡±.

Buades, amb tot aix¨°, crea ¡°un c¨°ctel de realitats que es van gestar entre els anys cinquanta i seixanta, encara avui no estudiades a fons, com la relaci¨® entre guerra freda i turisme, o el gran capital ocult que tenia el r¨¨gim nazi i que no se sap com es va blanquejar¡±. Tot aix¨° el condueix a una frase de Kafka i un dels eixos del llibre: ¡°El mal coneix el b¨¦, per¨° el b¨¦ no coneix el mal¡­ ?s un error creure que el mal est¨¤ fora de la nostra cultura; les elits s¨®n gent formada i tenen un projecte; estem infravalorant el perill del feixisme¡±. A aquesta cosmovisi¨® de l'escriptor no ¨¦s aliena, potser, la seva experi¨¨ncia pol¨ªtica: va ser regidor a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) i parlamentari del Consell Insular fins al 2003 pels Verds. ¡°Vaig aprendre un munt sobre corrupci¨®: quan hi ha una petita oportunitat, la gent llepa¡±, resumeix.

En aquesta l¨ªnia s'ent¨¦n el subt¨ªtol de la novel¡¤la: els portadors de la torxa. ¡°Estem en un per¨ªode final, en all¨° que es diu l'antropoc¨¨¡­ L'Europa democr¨¤tica, al meu parer, s'est¨¤ acabant i si no mirem al passat no entendrem on anem ni com sortirem d'aquesta robotitzaci¨® de les masses; la novel¡¤la planteja aix¨°, qu¨¨ ¨¦s la torxa mateixa i qui en s¨®n els portadors; tots estem interpel¡¤lats amb el llibre a portar algun tipus de torxa¡±.

La torxa de Crui sembla que porta els seus propis raigs d'esperan?a: la novel¡¤la de Buades es va veure beneficiada pel canvi, aquest any, en el model d'elecci¨® del guanyador del Crexells, que ha prescindit de la votaci¨® dels socis de l'Ateneu Barcelon¨¨s davant la seva escassa participaci¨®; aix¨ª mateix, es dona la circumst¨¤ncia que tamb¨¦ en aquesta edici¨® la dotaci¨® ha pujat fins als 6.000 euros, quan no fa ni dos el seu guanyador, Manuel Baixauli i el seu La cinquena planta, es va quedar sense bossa econ¨°mica per la crisi que patia l'entitat. Ara, Buades, identificat amb la literatura centreeuropea que representen els seus autors preferits, com Canetti, Bernhard, Goethe, Handke, Marai o Zweig, i amb el suport del guard¨® que nom¨¦s en l'¨²ltim lustre ha reconegut autors com Jaume Cabr¨¦, Josefa Contijonch, Pep Coll o Joan Benessiu, negocia la publicaci¨® del llibre aquesta tardor amb un segell comercial que potser ¨¦s una de les 15 editorials a les quals va enviar fins i tot un cap¨ªtol per si volien editar-lo no fa ni dos anys.

Un altre tipus de llum ¨¦s el que veu Buades en els seus joves alumnes: ¡°Estan llan?ats enmig d'un descampat comunitari; hem de reconstruir-los aquesta comunitat a trav¨¦s de referents¡±. Potser Crui ¨¦s justament aix¨° mateix, per¨° per a adults.