L¡¯escenocentrisme original

Els textos del teatre antic permeten una aproximaci¨® limitada a les condicions d¡¯escenificaci¨® del seu temps. La Po¨¨ticad¡¯Arist¨°til, un tractat incomplet, ha generat al llarg dels segles molts trencacolls. Per saber com es representaven les obres grecoromanes, ¨¦s imprescindible d¡¯escrutar documentaci¨® ben diversa, capa? de dilucidar l¡¯extraordin¨¤ria espectacularitat de l¡¯¨¨poca antiga, en la qual arrela l¡¯escena occidental. Del textocentrisme fem cap a l¡¯escenocentrisme original.

L¡¯escena antiga aplega una tria selecta de textos grecs i llatins sobre les arts de l¡¯espectacle en el m¨®n cl¨¤ssic. Despr¨¦s d¡¯un prefaci incitador de Joan Casas, obren el recull els intr¨¨pids pr¨°legs de Terenci a les seves com¨¨dies. Doblat d¡¯advocat defensor, aquest distingit representant de la com¨¨dia romana hi polemitza animosament amb els coetanis sobre el concepte d¡¯originalitat (tot ja ha estat dit abans) i deixa al parer del p¨²blic que valori si les seves obres mereixen la lloan?a o el blasme.

S¡¯hi apleguen, a continuaci¨®, els cap¨ªtols dedicats als teatres del Llibre V del manual L¡¯arquitectura de Vitruvi. Com a edifici d¡¯utilitat p¨²blica, el teatre necessita, segons aquest tractadista, un lloc saludable dins de la polis. La seva construcci¨® ha de seguir uns requisits ¨°ptims: fonaments s¨°lids, grades, corredors i accessos adequats i, en especial, bona ac¨²stica. Amb precisi¨® t¨¨cnica, Vitruvi delimita les parts del teatre i els materials per construir-les, com tamb¨¦ les diverses escenografies per a cada g¨¨nere. Les seves minucioses indicacions urban¨ªstico-arquitect¨°niques volen garantir el benestar f¨ªsic i mental del p¨²blic.

Altres cap¨ªtols aborden aspectes fonamentals per entendre la concepci¨® eminentment espectacular de l¡¯escena antiga. Si P¨°l¡¤lux classifica els personatges estereotipats de la trag¨¨dia i la com¨¨dia nova segons les m¨¤scares que han de dur, el Carici¨® mostra una representaci¨® m¨ªmica, de car¨¤cter c¨°mic i festiu, oberta a la improvisaci¨® i a l¡¯acompanyament musical.

Lluci¨¤ de Sam¨°sata, d¡¯altra banda, exposa els or¨ªgens, els trets i els benifets de la dansa, un dels espectacles m¨¦s populars. En termes tamb¨¦ elogiosos, Libani defensa la tradici¨®, la dignitat i l¡¯inter¨¨s d¡¯aquest art i dels ballarins, tinguts per depravats, i aporta remarques subtils sobre la mimesi. Conservat en un papir montserrat¨ª, l¡¯an¨°nim poema Alcestis de Barcelona deuria ser, en fi, una pantomima tr¨¤gica adaptada de l¡¯Alcestis d¡¯Eur¨ªpides.

Amb bon criteri, clou l¡¯antologia Els espectacles de Tertul¡¤li¨¤, una de les diatribes m¨¦s furibundes, provinent de les files de l¡¯apologia cristiana, contra les arts esc¨¨niques. Per m¨¦s que l¡¯autor hi acusi a tort i a dret els espectacles ¡ªque judica obra del diable¡ª de perversi¨®, paganisme, idolatria o impud¨ªcia, n¡¯ofereix de retop dades valuoses sobre la diversitat i l¡¯impacte en la societat antiga.

Editada amb la pulcritud d¡¯Adesiara, L¡¯escena antiga dona a con¨¨ixer ¡ªen unes traduccions d¡¯Esther Artigas i Roser Homar que llisquen de primera i que es llegeixen amb plaer¡ª textos ¡ªuna bona part in¨¨dits fins ara en catal¨¤¡ª d¡¯un gran inter¨¨s per con¨¨ixer m¨¦s de prop la vitalitat i la persist¨¨ncia formidables de l¡¯espectacle en el m¨®n grecorom¨¤. Llegides avui, algunes de les observacions que s¡¯hi consignen sobre les arts esc¨¨niques resulten, tot i la llunyania en el temps, tan controvertides com vigents.