Espanya conquista l¡¯or de l¡¯Eurob¨¤squet femen¨ª

La passi¨® de la selecci¨® espanyola no t¨¦ l¨ªmits ni ant¨ªdot. L'equip femen¨ª va superar amb contund¨¨ncia la rocosa Fran?a i va guanyar el seu tercer Eurob¨¤squet?despr¨¦s dels del 1993 i el 2013. L'or de Praga ja ¨¦s la dotzena medalla en 54 anys d'hist¨°ria, la vuitena en els nou ¨²ltims Europeus i la cinquena consecutiva en totes les competicions. Un recorregut memorable d'un equip llegendari, que ha constru?t la seva identitat apostant pels seus trets diferencials. Jugadores amb molt de talent, entusiastes, abnegades, solid¨¤ries i valentes, l'equip de Mondelo va tornar a fondre un rival m¨¦s robust a for?a de cor. Un cor d'or pur. Amb Alba Torrens com a estilet (MVP amb 18 punts, la seva mitjana al torneig) i Sancho Lyttle com a pilar (19 punts i vuit rebots), la final no es va resoldre a les altures, sin¨® per paci¨¨ncia, intensitat i sacrifici. Aqu¨ª Espanya va resultar, una vegada m¨¦s, inabastable.

El duel per l'or era la reedici¨® de la final del 2013 a Orchies i de la semifinal del 2015 a Budapest. En la primera ocasi¨®, Alba Torrens i la llavors MVP, Sancho Lyttle, van silenciar la Marsellesa amb academicisme i van permetre que les capitanes Amaya Valdemoro i Elisa Aguilar es retiressin amb l'or al coll. En la segona, les jugadores de Mondelo es van estavellar contra la contund¨¨ncia f¨ªsica de l'equip gal i de les seves pivots, Sandrine Gruda i Isabelle Yacoubou. Dues filosofies de vida. Dues maneres d'arribar a les medalles. Repetien al?roster les dues referents espanyoles, per¨° les dues torres franceses ja no hi eren; ara es deien Helena Ciak (1,97m) i Diandra Tchatchouang (1,90). El pla d'Espanya per recuperar el tron continental va ser el mateix. Les seves possibilitats de vict¨°ria passaven per c¨®rrer per desgastar la seva fornida rival, per fomentar l'agitaci¨® i estressar aix¨ª el met¨°dic conjunt franc¨¨s, per eludir el xoc perqu¨¨ la gracilitat triomf¨¦s sobre el m¨²scul. Aix¨ª va cr¨¦ixer la figura de Torrens, que va anotar set punts en els primers quatre minuts i d'aquesta manera la selecci¨® va espantar els nervis de la cita. Ning¨² ja no les va poder aturar.

Amb l'ideari de defensa, rebot i contraatac, Espanya va guanyar la baralla de la posada en escena i el partit sencer. Plet¨°rica, febril i il¡¤luminada, Torrens va rematar el primer quart amb un triple des dels vuit metres que va generar optimisme en l'equip de Mondelo i precipitaci¨® en les files gal¡¤les. Fran?a s'aferrava al seu poder f¨ªsic sota les cistelles, per¨° la selecci¨® espanyola sempre va portar el llibre d'instruccions de la final. Aplicades i voraces en defensa, solid¨¤ries en atac i vibrants a tota la pista, les subcampiones ol¨ªmpiques i mundials es van llan?ar a conquerir l'or continental amb una passi¨® indomable.

Dumerc va trigar a trobar la br¨²ixola i Fran?a es va endinsar en l'espessor i la inquietud mentre Espanya anava fent cam¨ª (32-20, m. 15). La capitana i pedra filosofal del conjunt franc¨¨s va anotar cinc punts consecutius que van aturar la primera escapada del conjunt de Mondelo, per¨° la selecci¨® no va perdre la paci¨¨ncia i el mur franc¨¨s va caure per demolici¨®. Lyttle i Nicholls van repetir el magistral desplegament defensiu amb qu¨¨ havien anul¡¤lat les belgues Meesseman i Wauters a les semifinals, i Silvia Dom¨ªnguez va gestionar d'una manera brillant els minuts previs al viatge a vestidors. Una cistella de la base de Montgat va portar a les de Val¨¦rie Garnier a la cadira de pensar. Ja no van sortir del t¨²nel.

Al retorn del descans va ser Espanya la que va intensificar l'aposta. Torrens va reprendre la feina i Dom¨ªnguez va treure la quarta falta personal a Ciak en ple moment ¨¤lgid de les espanyoles (47-32, m. 25). El pas dels minuts va desgastar psicol¨°gicament la rotaci¨® francesa, extraviada per Garnier en la seva constant i improductiva cerca de solucions. La difer¨¨ncia va cr¨¦ixer fins a superar la frontera dels 20 punts (69-46, despr¨¦s d'un triple de Lyttle). No t¨¦ kriptonita aquesta Espanya que juga amb ¨¤nima cada minut i ha constru?t la seva llegenda amb la humilitat de qui coneix el que costa la gl¨°ria. Els ors de Perusa el 1993 i d'Orchies el 2013 ja tenen relleu. El Mundial d'Espanya del 2018 ¨¦s el millor horitz¨® per seguir fent cr¨¦ixer la llegenda d'unes dones gegantes en ambici¨®.