El salvavides de Rajoy

La moci¨® de censura de Podem al Govern de Mariano Rajoy i la reelecci¨® de Pedro S¨¢nchez com a secretari general del PSOE han modificat l'escenari pol¨ªtic espanyol. El PP ha quedat retratat davant de l'electorat com la maquin¨¤ria per parasitar l'Estat que ¨¦s. Ning¨² discuteix avui que el de Rajoy ¨¦s un Govern que s'ofega en un fangar de corrupci¨® i es dedica a esquivar l'acci¨® de la Just¨ªcia. El gir de Podem entrant en la disputa parlament¨¤ria com un actor convencional i el gir a l'esquerra impulsat pels afiliats socialistes han obert noves expectatives a les esquerres i han posat en relleu la fragilitat del Govern de Rajoy. ?s un canvi. Abans d'aix¨°, el PP va poder tenir el suport del PSOE per a la investidura de Rajoy, per¨° ara ja nom¨¦s li queda el que Pablo Iglesias defineix c¨¤usticament com la crossa taronja, els 32 diputats de Ciutadans. Els dos partits de l'esquerra continuaran disputant-se la primacia en el seu espai, per¨° ara cal pensar que assajaran una etapa de col¡¤laboraci¨® per fer fora Rajoy.

El principal problema ¨¦s que Rajoy i el PP segueixen disposant del salvavides que els mant¨¦ a flotaci¨® des del 2015. Aquest salvavides no ¨¦s res m¨¦s que la crisi constitucional catalana. Considerada de vegades nom¨¦s com un element secundari, la veritat ¨¦s que des de les eleccions generals del desembre del 2015 ¨¦s el factor essencial que ha perm¨¨s la reelecci¨® de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol.

Sense el veto a CiU (despr¨¦s PDeCAT) i ERC en una majoria parlament¨¤ria, al PP fa un any i mig que l'haurien enviat a l'oposici¨®. Aquesta majoria de govern era viable aritm¨¨ticament, per¨° va resultar impossible quan el Comit¨¨ Federal del PSOE va assumir el discurs pol¨ªtic del PP sobre la crisi catalana. Embolicar-se en la bandera t¨¦ l'avantatge de la simplicitat: no s'ha de formar una majoria de Govern a l'Estat amb un o diversos partits que estan propugnant marxar d'Espanya.

Es tracta d'un argument tramp¨®s, que remet tot el debat pol¨ªtic a una q¨¹esti¨® de principi, la sobirania nacional, de manera que aparentment no hi ha marge de maniobra. Amb por que se li descobreixi el joc, Rajoy no desaprofita cap ocasi¨® per treure la sobirania nacional a passejar. Per¨° en aquest cas ¨¦s una excusa. Tothom sap que l'independentisme no ¨¦s l'opci¨® majorit¨¤ria a Catalunya i les enquestes no paren d'assenyalar que la f¨®rmula preferida per l'electorat catal¨¤ ¨¦s la d'un autogovern no mediatitzat. Per contra, l'obstinaci¨® del PP i el seu Govern a reduir la crisi catalana a una q¨¹esti¨® de sobirania espanyola, en lloc de recon¨¨ixer la leg¨ªtima aspiraci¨® de m¨¦s autogovern, ¨¦s el que fa versemblant que es pugui arribar a configurar una majoria proindepend¨¨ncia. N'hi hauria prou amb abandonar aquest immobilisme?perqu¨¨ deix¨¦s de ser versemblant. De f¨®rmules, n'hi ha, per fer que un refer¨¨ndum deixi de ser un escull insalvable.

El que mou Rajoy a persistir en la seva posici¨® no ¨¦s un error d'an¨¤lisi. No s'ha topat sense voler amb la crisi catalana. A l'inrev¨¦s. El PP ¨¦s qui l'ha creada. La va iniciar el 2006 en llan?ar a tot Espanya una campanya de catalanof¨°bia a compte d'un Estatut que havia estat aprovat per les Corts Generals i pels catalans en refer¨¨ndum. En aquella crida va comprovar el potencial electoral de l'anticatalanisme i va descobrir que li permetia convertir el PSOE en ostatge del discurs de la unitat d'Espanya.

Per aix¨° sorpr¨¨n que el PSOE hagi tornat a caure al parany i que, ara que tot just acaba de recuperar la secretaria general, S¨¢nchez hagi anunciat a Rajoy que pot seguir tenint el seu suport incondicional en la gesti¨® de la crisi catalana. No ¨¦s dif¨ªcil d'entendre que aquesta ¨¦s la millor f¨®rmula per assegurar-se que Rajoy continu? promovent l'anomenat xoc de trens. Mantenir viva la crisi de la sagrada unitat nacional amena?ada per un enemic interior ha estat sempre la millor manera d'emmanillar l'oposici¨®. Refor?ar la uni¨® patri¨°tica catalana per fer front a l'aclaparador poder espanyol ¨¦s la f¨®rmula amb la qual Junts pel S¨ª intenta lligar les mans a la seva pr¨°pia oposici¨®, el partit d'Ada Colau. Aix¨ª treballen els nacionalismes. Per¨° si el PSC no s'ha deixat atrapar en el parany de Carles Puigdemont, S¨¢nchez no li hauria d'haver fet aquest regal a Rajoy.