Art de l¡¯amor diferent

Les col¡¤leccions de dos museus emblem¨¤tics, el Prado i la Tate Britain, ofereixen aquesta temporada un canvi significatiu en les seves exposicions que informa de noves exig¨¨ncies en els gustos del p¨²blic: veure les obres des del punt de vista del g¨¨nere sexual dels artistes i del que representen en quadres i escultures. A Madrid la ra¨® ¨¦s la celebraci¨® de l¡¯Orgull Gai, a la qual tamb¨¦ s¡¯ha sumat el Thyssen amb Amor divers, que reuneix quinze obres. A Londres, els motius de la Tate s¨®n de mem¨°ria col¡¤lectiva: Queer British Art commemora els cinquanta anys de l¡¯abolici¨® de la seva llei contra l¡¯homosexualitat. A Barcelona, la instal¡¤laci¨® fotogr¨¤fica Molt amor per fer recorda a la pla?a Reial els quaranta anys de la primera manifestaci¨® gai i lesbiana, el mateix mes de les eleccions del 77, en la qual 4.000 persones van rec¨®rrer la Rambla contra la llei de perillositat social.

El Prado i la Tate s¡¯han decidit a mostrar obres LGTBI, acr¨°nim que reuneix les diferents orientacions sexuals (lesbianes, gais, transg¨¨neres, bisexuals i intersexuals). B¨¦, en el cas del Prado, que titula la seva exposici¨® La mirada de l¡¯altre. Escenaris per a la difer¨¨ncia, la cosa queda en un recorregut per obres de marcat car¨¤cter gai, ja que t¨¦ molt poques autores a la seva col¡¤lecci¨®, que s'acaba el XIX, quan just es comen?ava a parlar de tot aix¨°. De Rosa Bonheur (1822-1899), considerada com qui diu pintora d¡¯animals i prou, es presenta el seu impressionant cap de lle¨® El Cid, del 1879: no hi ha aqu¨ª cap forma expl¨ªcita que apel¡¤li a amors fora de la llei, sin¨® una al¡¤legoria del que la Bonheur no podia expressar d¡¯una altra manera.

Tot est¨¤ documentat, i ara es diu obertament. Se sap que el Caravaggio era homosexual i aqu¨ª ho veiem en context. El passeig pel Prado ofereix aquesta i altres visions. ?s el moment de donar-se la ra¨® davant d¡¯obres que en altres visites, o en reproduccions, et cridaven l¡¯atenci¨® precisament perqu¨¨ apel¡¤len a ser vistes aix¨ª, com a representacions d¡¯amors diferents, per¨° que no gosaves dir-ho per por de sobreinterpretar. Al costat del Caravaggio, el bust de la poeta Safo (sempre reconeguda com a lesbiana i que ha donat nom al safisme) i l¡¯Hermafrodita de Bonuccelli, amb t¨ªtol expl¨ªcit (1652), el Rubens que es presenta al?a el vol perseguit per una ¨¤guila, i en contemplar-lo en aquest context l¡¯al¡¤legoria de l¡¯amor diferent sobresurt amb for?a. El Maric¨®n de la t¨ªa Gila, de Goya, un gravat poc conegut (parlo per mi), fa desitjar que la pinacoteca remeni m¨¦s i m¨¦s en els seus fons per presentar tantes altres mirades: a l¡¯amor, a la vida, a la hist¨°ria¡­

La Maddalena Ventura, de Jos¨¦ de Ribera, una dona barbuda amb rostre mascul¨ª i pit esplendor¨®s amb el qual alleta el nad¨®, ¨¦s impressionant, com ho s¨®n tantes de les obres reunides. El Prado, que prepara el seu bicentenari, dona mostres en aquesta exposici¨® d¡¯afrontar el que deia en comen?ar: els temps han canviat tamb¨¦ per al visitant d¡¯exposicions, que vol veure el que tants divulgadors han fet con¨¨ixer respecte als artistes i les seves obres al llarg de la hist¨°ria. Ara utilitzem paraules noves, perqu¨¨ les difer¨¨ncies de g¨¨nere s¡¯han intensificat i diversificat, per¨° el fet ¨¦s que molts artistes van haver de tapar sentits i sentiments per complaure els mecenes. El p¨²blic ho vol veure.

A Londres, la Tate Britain presenta fins a l¡¯1 d'octubre Queer British Art 1861-1967, amb obres del prerafaelita Simeon Solomon, el retratista John Singer Sargent, els bloomsburians Dora Carrington i Duncan Grant i l¡¯artista pop David Hockney. Destaca l¡¯autoretrat de Gluck (Hannah Gluckstein) del 1942: la singular pintora d¡¯origen aristocr¨¤tic i fora de convencions, obertament lesbiana tant en la vida com en els quadres, hi apareix amb una profunda mirada de resist¨¨ncia, animal ferit que se sobreposa malgrat tot.

Coses que es mouen, mirades que mostren visions al descobert. Una recuperaci¨® catalana per acabar aquest recorregut per l¡¯art que finalment surt de l¡¯armari, ja al XXI. Al MNAC i al Museu d¡¯Art de Cerdanyola, revisitaci¨® d¡¯Ismael Smith (Barcelona, 1886 - Nova York, 1972), un dels male?ts del noucentisme, precisament per esplaiar-se en la representaci¨® homoer¨°tica de la imatgeria religiosa, avui dir¨ªem fins i tot queer, aix¨ª com per les escenes d¡¯amor que va dibuixar. Smith va acabar tancat en un manicomi.

Lloem ara aquests homes i dones famosos, diguem-ho aix¨ª.

Merc¨¨ Ibarz?¨¦s escriptora i professora de la UPF