Tarradellas, bilateralista

Ho confesso: al llarg de quatre d¨¨cades de pr¨¤ctica professional, sempre havia mirat amb prevenci¨® les ucronies, els exercicis d¡¯hist¨°ria contrafactual, les preguntes del tipus ¡°Qu¨¨ hauria passat si la Segona Guerra Mundial l¡¯hagu¨¦s guanyada Hitler?¡±. Per¨° des que, avui fa dues setmanes, l¡¯¨ªnclit periodista barcelon¨ª Paco Marhuenda va posar a la portada del diari La Raz¨®nque, si les eleccions del 15-J de 1977 se celebressin ara, el vencedor hauria estat... Manuel Fraga!, m¡¯han passat les manies, he deixat de banda els escr¨²pols i crec que, caigudes totes les barreres de la prud¨¨ncia, ja hom pot especular lliurement.

Si hi ha un personatge hist¨°ric que, en els darrers temps, ha estat utilitzat a tort i a dret com a font d¡¯autoritat des de plantejaments pol¨ªtics absolutament contraris, aquest ¨¦s Josep Tarradellas. El govern de Junts pel S¨ª ¡ªque commemora institucionalment el 40¨¨ aniversari del retorn del president exiliat¡ª posa l¡¯operaci¨® d¡¯Estat que comport¨¤ aquell retorn com a exemple i argument per demanar una negociaci¨® semblant a aquella, aquest cop a prop¨°sit del refer¨¨ndum. Des de l¡¯unionisme civil i des de l¡¯unionisme partidari, dirigents pol¨ªtics, activistes i tertulians la immensa majoria dels quals ni van con¨¨ixer Tarradellas ni han llegit mai cap llibre sobre ell, el fan servir de catapulta contra el proc¨¦s. Aix¨ª com, als anys 1980, el PSC en va fer l¡¯anti-Pujol, ara el PP, C¡¯s, SCC, etc¨¨tera, el presenten com l¡¯anti-Mas i l¡¯anti-Puigdemont, el president seri¨®s, responsable i amb sentit d¡¯Estat ¡ªd¡¯Estat espanyol, s¡¯ent¨¦n¡ª que no volia fer el rid¨ªcul ni repetir l¡¯error del Sis d¡¯Octubre.

Seria independentista, avui, Tarradellas? Respondre a aquesta pregunta ¨¦s tan problem¨¤tic i fr¨ªvol com dir que, actualment, l¡¯Alianza Popular de Fraga guanyaria les eleccions del 1977 sobre la UCD de Su¨¢rez i el PSOE de Felipe Gonz¨¢lez. Tarradellas ¡ªque va morir el 1988¡ª tindria avui 118 anys, i ¨¦s poc probable que, a aquestes altures, hagu¨¦s renegat del marquesat, de la gratitud envers el poder madrileny gr¨¤cies al qual torn¨¤ en triomf i de la l¨ªnia molt cr¨ªtica amb el nacionalisme hegem¨°nic que arbor¨¤ en els seus darrers temps.

Tanmateix, una cosa ¨¦s segura: d¡¯independentista, Tarradellas almenys n¡¯havia estat, convicte i conf¨¦s. De fet, form¨¤ part de la primera fornada de separatistes expl¨ªcits en la hist¨°ria del catalanisme: aquells joves emigrats des de comarques a Barcelona, socialitzats al CADCI i admiradors sentimentals de la Irlanda rebel; aquells escrivents i empleats de comer? que el 1919 inspiraren a L¡¯Esquella de la Torratxa un joc de paraules f¨¤cil (¡°Qu¨¨ volen els dependents? La independ¨¨ncia!¡±) i perseguien llur ideal per mitj¨¤ de revistetes, una mica d¡¯agitaci¨® al carrer i moltes confer¨¨ncies i debats, seguint l¡¯estendard de Francesc Maci¨¤. Una tarda de mitjan anys 1980, al seu pis de la Via Augusta, m¡¯ho confess¨¤ amb l¡¯expressi¨® m¨²rria del nen que explica una entremaliadura important: aquell dia de la primavera del 1920, durant la visita a Catalunya d¡¯un mariscal Joffre aclamat pel jovent nacionalista radical, el sempre seri¨®s Tarradellas crid¨¤ en plena pla?a de Sant Jaume: ¡°Mori Espanya!¡±.

Certament, aquells abrandaments de joventut ja quedaven lluny quan, a partir del 1931, s¡¯incorpor¨¤ a la pol¨ªtica institucional i a l¡¯exercici del poder. Per¨° durant el quinquenni de la Generalitat en pau, durant el trienni de la Catalunya en guerra i, encara m¨¦s, durant els interminables 38 anys d¡¯exili, si respecte de la relaci¨® Catalunya-Espanya Tarradellas va ser alguna cosa clara ¡ªsempre la mateixa¡ª, ¨¦s bilateralista. Ni federalista, ni independentista: bilateralista.

Vull dir que va concebre en tot moment els tractes pol¨ªtics de Catalunya amb l¡¯Estat espanyol en termes de bilateralitat, de poder a poder, encara que no fossin dos poders sim¨¨trics ni equiparables en for?a. Ho practic¨¤ aix¨ª, en la mesura de les possibilitats de cada moment i de la posici¨® que ell hi ocupava, amb els governs d¡¯Aza?a i de Negr¨ªn. Sobretot, defens¨¤ aquesta concepci¨® de manera aferrissada al llarg dels 23 anys (1954-1977) de presid¨¨ncia a l¡¯exili. La causa de Catalunya ¡ªsegons ell¡ª no s¡¯havia de barrejar ni confondre amb les iniciatives, plataformes i pactes que teix¨ªs l¡¯oposici¨® democr¨¤tica espanyola; ni tan sols no havia de lligar-se a all¨° que fessin els nacionalistes bascos.

Aquest plantejament ¡ªque a molts els semblava personalista i fins autoritari¡ª acab¨¤ per prevaler: el retorn del 1977 va ser fruit d¡¯un pacte bilateral entre Tarradellas (la Generalitat) i el govern Su¨¢rez amb l¡¯aquiesc¨¨ncia del Rei (l¡¯Estat), un pacte extraconstitucional i al marge del futur sistema auton¨°mic. En aquest sentit ¡ªi posats a especular¡ª, no m¡¯imagino el president Tarradellas acudint a la Comisi¨®n General de Autonom¨ªas del Senat per parlar al costat dels presidents de M¨²rcia o d¡¯Extremadura. Com tampoc me l¡¯imagino exposant, des de la tribuna del Congr¨¦s, les demandes catalanes i consentint despr¨¦s que opinessin i votessin sobre elles el diputat de Nueva Canarias i el de Foro Asturias, entre altres.