El prec de Stendhal

El senyor Henri Beyle, m¨¦s conegut pel nom de ploma de Stendhal, va ser all¨° que se¡¯n sol dir un bon vivant, tan amant dels plaers carnals com dels espirituals. La seua idea de la vida plena, o siga de la felicitat, queda ben il¡¤lustrada amb la llista que va redactar el 10 d¡¯abril de 1840, dos anys abans de morir d¡¯un atac d¡¯apoplexia: un inventari dels vint-i-tres ¡°privilegis¡± que hauria volgut rebre d¡¯un ¨¦sser anomenat ¡°God¡±. Volia, per exemple, morir-se al llit, durant el son, ¡°sense cap dolor moral o f¨ªsic¡±. Volia no tindre m¨¦s de tres dies ¡°d¡¯indisposici¨®¡± cada any, i que all¨° que ix regularment del cos fora neutre a l¡¯olfacte, inodor. Un desig subtil. I demanava alguns miracles ¡°que no serien percebuts per ning¨²¡±. Com ara poder canviar-se quatre vegades l¡¯any per la persona que volguera. O que el membre anomenat m¨¨ntula poguera funcionar a voluntat, com el dit ¨ªndex quant a la duraci¨® i el moviment, per¨° d¡¯un gruix doble que el polze. Aix¨°, per¨°, nom¨¦s dos vegades per setmana: calia ser moderat.

Hauria volgut poder transformar-se, vint voltes a l¡¯any, en l¡¯¨¦sser que volgu¨¦s, ¡°a condici¨® que aquest ¨¦sser existisca¡±: no cal exagerar el requisit fins a l¡¯impossible. I portar un anell que, estrenyent-lo, li permetera mirar una dona i que aquesta dona s¡¯enamorara d¡¯ell com Helo?sa d¡¯Abelard. Per¨° si l¡¯anell estava mullat de saliva, la dona mirada seria nom¨¦s ¡°una amiga tendra i devota¡±. Amb saliva i sense saliva: la distinci¨® ¨¦s important. A m¨¦s a m¨¦s, que l¡¯odi es convertira en benevolen?a nom¨¦s mirant l¡¯¨¦sser odi¨®s i fregant l¡¯anell al dit. Per¨° aquests ¨²ltims miracles, els de l¡¯anell, nom¨¦s podrien produir-se ¡°quatre vegades l¡¯any per l¡¯amor passi¨®, vuit vegades per l¡¯amor amistat, vint vegades pel cessament de l¡¯odi i cinquanta vegades per la inspiraci¨® de la simple benevolen?a¡±. Es tracta d¡¯una freq¨¹¨¨ncia no s¨¦ si per ordre d¡¯import¨¤ncia del privilegi, o per simple ordre de probabilitats.

Semblen desigs una mica infantils o elementals per a un home ja fet i madur, tan racional com ell, tan viatjat i tan experimentat. Per¨° tenen una candidesa innegable, s¨®n el compendi de la vida feli?: morir-se sense patir, no estar malalt, que el sexe funcione a voluntat, viure altres vides, inspirar l¡¯amistat i l¡¯amor i evitar l¡¯odi, que s¨®n privilegis moderats i ben poc conflictius. Curiosament, no demana poder ni diners, no demana la fama i la gl¨°ria. I ¨¦s per aix¨° mateix un exemple a seguir, sobretot en aquest temps (el temps de les primeres eleccions lliures fa quaranta anys, o el temps de fa vint anys, o el d¡¯ara, i supose que tamb¨¦ el de dem¨¤¡­) i en aquest pa¨ªs, on els odis i els excessos, el poder i els diners, la mala voluntat, la intemper¨¤ncia, fan tan aspra la vida civil, i sovint tan inc¨°moda la vida personal. No s¨¦ quins privilegis hauria demanat ara mateix un Stendhal pac¨ªfic, ciutad¨¤ responsable, amant dels viatges tranquils, de la bona taula i dels bons llibres, un Stendhal escriptor valenci¨¤, per posar una comparan?a ben dif¨ªcil. S¨¦ els que demanaria jo, per¨° no els dic.