Hipn¨°tic descens als inferns

Mikha?l Bar¨ªxnikov ¨¦s baixet, de la mateixa altura que V¨¤tslav Nijinski i, no obstant aix¨°, l'escenari del TNC se li va fer petit, dijous a la nit, en la seva magn¨ªfica interpretaci¨® a?Letter to a man. Una pe?a que reuneix els talents del director d'escena, Robert Wilson ©¤present al pati de butaques©¤, de la core¨°grafa Lucinda Childs i de l'extraordinari ballar¨ª, ara convertit en actor, Bar¨ªxnikov. Aquesta col¡¤lecci¨® d'artistes ha creat una pe?a po¨¨tica, sensual, ¨ªntima i colpidora, en clau de com¨¨dia musical, que s'inspira en el diari?de Nijinski. Es tracta del diari que el llegendari ballar¨ª rus va escriure en el seu descens als abismes de l'esquizofr¨¨nia el 1916. Despr¨¦s de la funci¨® Bar¨ªxnikov va seguir desplegant la seva generositat. Va atendre i es va fotografiar amablement amb els nombrosos fans que l'esperaven al vest¨ªbul del TNC. Tamb¨¦ Bob Wilson es va mostrar dist¨¨s amb els espectadors que es van apropar a saludar-lo durant la preceptiva copa despr¨¦s de la funci¨®.

A?Letter to a man, amb una sorprenent saviesa imaginativa i eleg¨¤ncia, Wilson recrea la turmentada ¨¤nima de Nijinski a trav¨¦s d'un mon¨°leg imaginari que combina frases del seu diari, turmentades i obsessives opinions sobre la guerra, el sexe, D¨¦u i la seva relaci¨® amb les dones i Di¨¤guilev. Tamb¨¦ s'inclouen algunes frases de Romula, la dona de Nijinski. El mon¨°leg, en angl¨¨s i rus, aqu¨ª projectat en catal¨¤, el reciten les veus de Wilson, Bar¨ªxnikov i Childs. Per suavitzar el drama que destil¡¤la l'obra, Wilson converteix l'escenari en una mena de teatre de varietats.

L'espectacle situa l'acci¨® a Budapest, el 1945, on el ballar¨ª i la seva dona es troben refugiats, i quan la lluita entre soldats russos i alemanys era aferrissada. S¨®n les ¨²ltimes setmanes de la Segona Guerra Mundial. La primera imatge de Letter to a man ¨¦s impactant, Bar¨ªxnikov apareix assegut en una cadira amb una camisa de for?a. De sobte se sent una m¨²sica i les corretges de la camisa es deslliguen. Durant tot l'espectacle el protagonista va maquillat de blanc i vestit amb un frac. Aquesta imatge el converteix als ulls de l'espectador en el mestre de cerim¨°nies de la bogeria de Nijinski, un guia a trav¨¦s dels laberints turmentats d'una ment malalta. Un laberint ple d'imatges suggestives i evocadores creades per Wilson, com, per exemple, quan els textos es refereixen a la relaci¨® del ballar¨ª amb les dones, en qu¨¨ en escena apareix una divertida nina de fusta envoltada de flors, una seq¨¹¨¨ncia molt na?f, i una altra imatge al¡¤lusiva ¨¦s veure com creua l'escena una mena de banyera amb Di¨¤guilev a dins. Humor i drama s'entrellacen en un delicat i respectu¨®s espectacle que transmet a l'espectador la incomunicaci¨® en qu¨¨ va viure Nijinski des dels primers s¨ªmptomes de la seva malaltia mental.

En aquest muntatge Bar¨ªxnikov no balla, ¨²nicament fa certs moviments coreogr¨¤fics ideats per Lucinda Childs, gaireb¨¦ sempre il¡¤lustrats per partitures de musical. No obstant aix¨°, aquests gestos encadenats es converteixen en una expressiva dansa que crida en silenci la impot¨¨ncia d'un home davant d'un m¨®n que no ent¨¦n. Una menci¨® especial mereix la m¨²sica original de Hal Willner a la qual s'afegeixen fragments d'altres compositors i cantants, com Tom Waits, Arvo Pr?rt, Bob Dylan, Henry Mancini i Aleksandr Mos¨®lov.

Al final de Letter to a man, Wilson i Bar¨ªxnikov van rebre els llargs i intensos aplaudiments d'un p¨²blic emocionat, format per actors, ballarins, mestres de dansa i admiradors d'aquests excel¡¤lents artistes. Una nit per recordar.