Mor Ignasi Marroyo, el fot¨°graf del Somorrostro

Uns ulls transparents, d'aigua marina, i un somriure ple de dents blanques, obert i immens. En aquests ¨²ltims anys, aix¨ª ens rebia Ignasi Marroyo (Madrid, 1928), des de la seva cadira de rodes, sempre present en tots els esdeveniments fotogr¨¤fics als quals no podia faltar, emp¨¨s per la il¡¤lusi¨® i la voluntat. La seva delicada salut s'assentava amb dignitat en una edat ja molt avan?ada, resistent com a testimoni d'aquella generaci¨® de postguerra de la qual queden cada vegada menys protagonistes. Aquells vocacionals genu?ns, visionaris que van crear col¡¤lectius per avan?ar en el llenguatge i visibilizar el seu treball. Marroyo va ser un dels vuit membres del grup El Mussol, joves fot¨°grafs de Terrassa, Rub¨ª i Barcelona, recolzats pel cr¨ªtic i historiador de la fotografia Josep Maria Casademont, qui els va organitzar a la sala Aixel¨¤ una mostra el 1960. Atents a tot el que passava, de seguida es van sumar al grup Afal, d'¨¤mbit nacional amb seu a Almeria, col¡¤laborant amb la seva revista amb l'esperan?a de crear un corrent nacional que els ajud¨¦s a connectar-se amb l'estranger.

El Mussol va ser el s¨ªmbol humor¨ªstic que aquests autors van triar com a emblema, en refer¨¨ncia a la constant vigil¨¤ncia del fot¨°graf i la severitat ca?adora del punt de vista elevat, allunyat de l'an¨¨cdota. Pioners a Espanya d'una nova manera d'entendre el reportatge coral, fugint del protagonisme de les signatures, el grup va avan?ar unit, recolzant-se els uns als altres en la dura travessia del franquisme i la indifer¨¨ncia per part de les institucions culturals, treballant humilment des de la comarca. Les seves trobades regulars a la zona de p¨ªcnic de Les Planes, als afores de Barcelona, van constituir un element m¨¦s per a la seva ironia. All¨¤ portaven les seves fotografies per sotmetre-les al rigor¨®s judici del grup. Quan una fotografia no obtenia el vistiplau, era destru?da. L'objectiu fotogr¨¤fic d'aquestes trobades era aconseguir una obra seriosa, sense rastre de complaen?a. I mentrestant, menjaven carn a la brasa i bevien vi del porr¨® entre riures. L'amistat s'imposava a la fotografia. I les s¨¨ries fotogr¨¤fiques emergien fortes i coherents.

El 1959, Marroyo va rebre el seu primer premi a l'associaci¨® de Sant Feliu de Llobregat, i a partir de llavors en va rebre molts m¨¦s. El 1966 va fundar a Rub¨ª, la seva ciutat de resid¨¨ncia, El Gra, entitat amb la qual ha mantingut una vinculaci¨® constant. Encara que es va professionalitzar el 1963 com a fot¨°graf industrial, Ignasi va ser amateur de cor, com els seus companys, fidel a la seva afici¨® fins a ahir mateix. El seu esfor? documental en hores lliures va reunir un interessant conjunt de s¨¨ries de visi¨® humanista, entre les quals destaca una de la festa taurina que no es va arribar a publicar en el seu moment per la cr¨ªtica visi¨® cruenta que reflectia. Tamb¨¦ ¨¦s especial la seva s¨¨rie de Setmana Santa de principis dels 60 o, la m¨¦s c¨¨lebre per la seva raresa, dels espais i els habitants del Somorrostro barcelon¨ª, un enc¨¤rrec del Correo Catal¨¢n de l'any 1964 i que va ser objecte d'una exposici¨® l'any passat a la galeria Il Mondo de Barcelona, dins del festival Docfield¡¯16. Perqu¨¨ en aquests ¨²ltims anys, gr¨¤cies a la dedicaci¨® de la seva filla Pili i el seu gendre Manel Miras, la seva fotografia va comen?ar a ser coneguda i valorada.

L'any 2014 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu treball com a fot¨°graf i en agra?ment a la donaci¨® dels m¨¦s de 70.000 artefactes fotogr¨¤fics, tant del seu propi arxiu com d'altres recuperats per ell al llarg del temps, que van ingressar aquest any a l'Arxiu Nacional de Cataluny. Tamb¨¦ aquests dies els visitants del Mercat del Born hauran pogut veure les seves magn¨ªfiques preses d'aquest mercat obtingudes en els anys seixanta. Si entren al seu web podran sentir el recorregut emocional del seu treball en una breu selecci¨® de la qual destaquen les mirades properes dels protagonistes d'aquell temps. Nens com a fills, dones com a mares, com a esposes. Vells com a pares o avis. Perqu¨¨ per a ell el primer lloc era pera a la fam¨ªlia. En segon lloc, les persones que poblaven el m¨®n. I finalment, la fotografia que ajudaria a guardar mem¨°ria de tots ells, gr¨¤cies a la seva const¨¤ncia de fot¨°graf documental de mirada clara.