Llibertat a la intemp¨¨rie

El Govern d'Emmanuel Macron ja ha llan?at la que ser¨¤ una de les principals ofensives pol¨ªtiques del seu mandat: la reforma laboral. Pel que es coneix del projecte, segueix la l¨ªnia del que ja va intentar emprendre l'ex-primer ministre Manuel Valls. Es tracta d'una reforma destinada a ¡°flexibilitzar¡± el mercat laboral, en la l¨ªnia de les reformes empreses a Espanya, primer pel PSOE i despr¨¦s pel PP. I ho fa utilitzant uns arguments que la reforma espanyola ja ha demostrat que s¨®n fal¡¤la?os. La flexibilitat que es proposa ha condu?t aqu¨ª a la precarietat i a la devaluaci¨® salarial, per¨° el m¨¦s sorprenent d'aquest cas ¨¦s com es poden sostenir els mateixos arguments fins i tot quan ja existeix tanta evid¨¨ncia en contra.

La ministra de Treball, Muriel P¨¦nikaud, ha justificat la reforma per la necessitat d'adaptar les normes laborals a les exig¨¨ncies d'un m¨®n globalitzat i digitalitzat en qu¨¨ tant els empresaris com els assalariats ¡°busquen altres seguretats i llibertats¡±. A m¨¦s, sost¨¦ que ara els treballadors tenen ¡°aspiracions¡± diferents, ¡°incloent-hi m¨¦s mobilitat laboral o la possibilitat del teletreball¡±.

En realitat, quan es diu que les normes actuals s¨®n massa r¨ªgides, el que es vol dir ¨¦s que s¨®n massa protectores i resulten oneroses per als empresaris. Perqu¨¨ qu¨¨ t¨¦ a veure la possibilitat del teletreball amb el model de contracte? Si les tecnologies permeten treballar des de casa i a l'empresari li interessa, quin problema hi ha perqu¨¨ el treballador ho faci mantenint la seguretat i les condicions dels contractes actuals? No, en realitat s'utilitzen els canvis socials i tecnol¨°gics com a excusa. Quan es vincula la flexibilitat a l'inter¨¨s i la llibertat del treballador, s'intenta fer m¨¦s acceptable el que en realitat nom¨¦s ¨¦s un canvi de model perqu¨¨ les empreses puguin externalitzar els costos socials. Que sigui el mateix empleat, ara convertit en ¡°prove?dor¡± que treballa per compte propi, qui es faci c¨¤rrec dels costos de cotitzaci¨®, assumeixi les inseguretats i oscil¡¤lacions del cicle econ¨°mic i afronti en solitari els embats que l'atzar infringeixi a la seva capacitat de rendiment.

Passa el mateix amb la mobilitat. Qui beneficia realment? ?s cert que per a molts joves pot ser un factor d'enriquiment personal i professional anar a treballar a una altra ciutat o a un altre pa¨ªs, sempre que sigui realment una elecci¨®. Per¨° en el nou model, la mobilitat ¨¦s un dret o una obligaci¨®? En realitat, es presenta com una oportunitat quan la planteja l'empresa, per¨° t¨¦ poca receptivitat si ¨¦s l'empleat qui la demana. Per qu¨¨ deu ser?

La mobilitat pot estar b¨¦ al comen?ament de la vida professional, per¨° qu¨¨ passa quan aquesta persona jove arriba als 35 anys, vol formar una fam¨ªlia i la seva parella treballa en un altre sector si li diuen que s'ha de traslladar?

El que resulta fascinant de com es desenvolupa el debat p¨²blic sobre aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s l'habilitat que tenen els promotors de la reforma per presentar els canvis com si fossin un gran progr¨¦s, un indicador de la capacitat d'adaptar-se als nous temps i una oportunitat per guanyar llibertat. Quina llibertat? La dels joves precaris espanyols fent hores extra sense cobrar?

Estad¨ªstica rere estad¨ªstica, els fruits de la reforma laboral espanyola emergeixen amb claredat: una devaluaci¨® salarial sense precedents i un enquistament de la precarietat. Fins i tot el Banc d'Espanya ho reconeix en un informe que acaba de publicar. Tots recordem el llavors governador de l'entitat, Miguel ?ngel Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, pregonant un dia s¨ª i l'altre tamb¨¦ la necessitat de flexibilitzar el mercat laboral per crear llocs de treball i posar fi a la dualitat de l'ocupaci¨®. Empenyia amb aquestes idees fal¡¤laces una reforma laboral que no era de la seva incumb¨¨ncia, mentre una part del sistema bancari se n'anava en orris, una q¨¹esti¨® que s¨ª que era estrictament responsabilitat seva.

Ara, el Banc d'Espanya reconeix que el contracte a temps parcial ja ha esdevingut un element estructural del model laboral del pa¨ªs. Per¨° la majoria dels qui treballen a mitja jornada no ho fan perqu¨¨ volen exercir la seva llibertat, sin¨® for?ats, perqu¨¨ no els queda m¨¦s remei. Fins al punt que la taxa d'atur s'enfilaria fins al 30%, reconeix el Banc d'Espanya, si es descomptessin aquestes feines a temps tan redu?t que no permeten viure per¨° s¨ª sortir de les llistes de l'atur.

La precarietat i la devaluaci¨® salarial s'han acarnissat, segons l'¨²ltim informe de l'INE, en els menors de 39 anys, amb salaris mitjans per trams d'edat que no arriben als 22.000 euros anuals bruts. Tenir feina ja no garanteix disposar de mitjans per viure. De fet, un de cada quatre joves que treballa ¨¦s pobre. A aix¨° ha condu?t la reforma laboral a Espanya. El debat es repeteix ara a Fran?a. I em temo que no acabar¨¤ millor.