Madrid orgull¨®s, Madrid lliure

Per Enrique Gimbernat, que va respondre amb arguments ell 1978 al director d'un hospital que havia demanat p¨²blicament que el programa La Clave no abord¨¦s el ¡°tema dels homosexuals¡± en tractar-se aquestes ¡°aberracions¡± d'¡°una gran equivocaci¨®, quan no un veritable delicte¡±. Per Daniel Zamudio, fill d'una venedora i un obrer al que la seva mare va dir ¡°cuidi's¡± i va acabar torturat salvatgement i mort despr¨¦s que quatre assassins li fessin una esv¨¤stica en el pit amb un vidre. Pel Ram¨®n, el ve¨ª del meu carrer, a Pontevedra, que de matinada s'asseia amagat en un banc del parc de les Palmeras per si alg¨² volia posar-se al seu costat, i aix¨ª va anar envellint sota els arbres. Per l'Amalia i per la Cinthya, que van haver de ser amigues durant 20 anys per por, i mai es van atrevir a viure juntes perqu¨¨ era un poble massa petit i el seu amor, un esc¨¤ndol massa gran. Per milions de rostres an¨°nims, aqu¨ª i all¨¤, que segueixen creixent sota uns marcs socials constru?ts sota un substantiu discriminatori (¡°la normalitat¡±) que els situa autom¨¤ticament a l'altre costat, exposats a l'assenyalament, la persecuci¨® o la viol¨¨ncia. Tamb¨¦, en els seus cercles socials, a la condescend¨¨ncia del que t¨¦ bones intencions que, sense voler-ho, no fa m¨¦s que col¡¤locar la seva sexualitat sota un focus.

Madrid va ser la capital de la diversitat sexual, de la llibertat i de la toler¨¤ncia; d'una societat sacsejada pel seu passat i desacomplexada davant el futur. Madrid, ahir a la tarda, va ser el centre d'un m¨®n que canvia a poc a poc per¨° al que encara li queden massa pa?sos sinistres als quals donar llum i just¨ªcia. Una crid¨°ria immensa, una felicitat desbordada en tots els idiomes. M¨¦s de 50 carrosses enmig d'una muni¨® van col¡¤lapsar la ciutat en una festa que s'ha incrustat de tal forma al seu ADN que aquest any, el primer de la hist¨°ria en el qual se celebra l'EuroPride i el World Pride al mateix temps, ha demanat a Par¨ªs el t¨ªtol honor¨ªfic de ciutat de l'amor. Ho ¨¦s com no ho va ser a les grans pel¡¤l¨ªcules de Hollywood; ho ¨¦s com ho ¨¦s ara i ser¨¤ a les pel¡¤l¨ªcules de futur. Si t¨¦ un avantatge l'Orgull ¨¦s que se celebra com es vol. La Rita i la Leticia van arribar a Madrid a aix¨°: ¡°Estem aqu¨ª perqu¨¨ ning¨² ens coneix¡±. La Mar¨ªa i la Luisa, que pugen pel carrer Reina, per una altra diferent: ¡°Som de Madrid, vivim aqu¨ª. Tenim moltes raons per les quals no ens hauria d'agradar aix¨°, raons pol¨ªtiques sobretot per la seva deriva i dem¨¦s. ?s un gran acte de consum, molts s'han acostat per interessos... Per¨° despr¨¦s mires al voltant i penses: si encara hi ha tanta gent que insulta, tanta gent intolerant, entens que, amb els seus defectes, aix¨° ¨¦s necessari. Mentre molesti, cal fer-ho¡±.

Malgrat els interessos a reduir l'Orgull a imatges sense contextualitzar, a presentar-ho com una sort de folklore ex¨°tic a la via p¨²blica, per convertir-ho en el que els hom¨°fobs creuen que ¨¦s, la veritat ¨¦s que la desfilada representava en totes les seves versions la reivindicaci¨® de totes i tots. Si Espanya s'hagu¨¦s congelat el 1983 i es fongu¨¦s ahir al Passeig del Prado, tots creurien estar vivint alguna cosa irreal; si l'Espanya que s'hagu¨¦s congelat fos la dels anys 50, aix¨° seria directament alguna cosa impossible. Per¨° aqu¨ª vam ser i aqu¨ª estem, encara entre molts murs. I no ¨¦s poc. El que deia ahir l'Estefan¨ªa, una dona de 36 anys que esperava la desfilada com la cavalcada dels reis, era que estava a Madrid per ¡°passar-s'ho b¨¦¡±. La Carlota, la seva xicota de 25, que va arribar dijous des de Castell¨®, venia per la festa. Per Alcal¨¢ en direcci¨® a Gran V¨ªa un grup ¡ªamb capells de palla d'arc de Sant Mart¨ª, nois de la m¨¤, una parella de lesbianes ressagada¡ª caminava amb bosses per a un botell¨® al centre en algun lloc ¡°on no ens enxampin¡±.

Passar-s'ho b¨¦ al carrer per a una parella de lesbianes, per a una parella situada socialment fora de la ¡°normalitat¡±, no era possible fins fa molt poc. El gegantesc m¨²scul que va ensenyar ahir Madrid al m¨®n, acollint milers de visitants i poblant els seus edificis amb la bandera de l'arc de Sant Mart¨ª, llan?ava el missatge que era una ciutat lliure, d'acolliment per a tots, on es pot estimar com es vulgui perqu¨¨ el que destrueix el m¨®n ¨¦s la viol¨¨ncia; a Madrid el diferent, el perseguit i l'assenyalat ha de ser el que ataca un dels principals motius d'orgull d'aquest pa¨ªs: haver legalitzat el matrimoni homosexual abans que ning¨², tancar la seva capital perqu¨¨ gent de tot el m¨®n festegi i celebri el seu amor com vulgui.

Es van ocupar massivament, entre c¨¤ntics i cartells, els carrers que una d¨¨cada abans estaven plenes de gent temorosa que s'acab¨¦s la ¡°fam¨ªlia tradicional¡±, i a l'Orgull es va demostrar que el tradicional ¨¦s l'amor i la toler¨¤ncia, vingui d'on vengui i vagi cap a on vagi. Per aquells que no van poder veure-ho, pels que ho van veure i ho van barallar i pels que encara viuen sense poder dir-ho.