Secessi¨® al retrovisor

Ara que el president Puigdemont invoca sorprenentment la gran pol¨ªtica de Josep Tarradellas, emular-la podria consistir a apar¨¨ixer en p¨²blic per dir que el desconcert de la societat catalana requereix un per¨ªode de reflexi¨® per la qual cosa el calendari de la ruptura amb Espanya es posposa sine die i que conseq¨¹entment hi haur¨¤ eleccions auton¨°miques perqu¨¨ la ciutadania contrasti arguments, efectes emocionals, relacioni cost-benefici i disparitats entre mite i realitat. Evidentment, aix¨° tindria un cost pol¨ªtic per a Puigdemont, especialment en el m¨®n antisistema que el mant¨¦ en el poder per¨°, ¨¦s gran pol¨ªtica. L'altra opci¨®, de m¨¦s cost general, ¨¦s portar la societat catalana a la ficci¨® d'un refer¨¨ndum sense urnes, ni junta electoral ni futur. Ni tan sols hi ha la certesa que l'activisme independentista aconsegueixi una reacci¨® massiva quan el refer¨¨ndum no tingui lloc. La situaci¨® pol¨ªtica de Catalunya ¨¦s voluble i inflamable, per contrast amb una Catalunya real que prefereix estabilitat, creixement i negociaci¨®. La unitat estrat¨¨gica de tots els sectors i administracions en la petici¨® de l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament ¡ªamb altres ciutats en lli?a¡ª demostra que hi ha maneres m¨¦s raonables de fer les coses. Una societat oberta ¨¦s una societat ben informada. ?s dubt¨®s que sigui aquest el pre¨¤mbul projectat per a un refer¨¨ndum unilateral. Efectismes, gestualitats, inconcrecions, irresponsabilitat extrema i greu incompet¨¨ncia pol¨ªtica connecten Artur Mas amb Carles Puigdemont. La confusi¨® genera passivitat, desconnecta i deteriora les maneres d'interacci¨® social i c¨ªvica.

?s probable que acabem veient l'intent secessionista allunyant-se al retrovisor. Fins i tot ¨¦s possible que en un futur no gaire lluny¨¤ ni puguem concebre com es va arribar a configurar el que s'allunya pel retrovisor. Per¨° pot passar tamb¨¦ que una concatenaci¨® de provocacions i actes rupturistes empitjori les circumst¨¤ncies actuals. De no ser aix¨ª, al final les coses s'aniran posant al seu lloc, ¨¦s a dir a les tensions concretes, irresolubles en un dia, nom¨¦s suportables, per accidentat i inc¨°mode que aix¨° sigui. Encara aix¨ª quedarien uns centenars de milers de ciutadans desafectes a gaireb¨¦ tot perqu¨¨ la pol¨ªtica secessionista fa massa temps que est¨¤ entre el tot o res i aix¨° cansa.

O retrovisor o fars antiboira. En esclatar, les bombolles provoquen desil¡¤lusions inquantificables, tal vegada passatgeres per la seva pr¨°pia naturalesa. Hi haur¨¤ desperfectes, com hi ha bona pol¨ªtica i mala pol¨ªtica. Amb la visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1902, la ¡°Lliga¡± va errar en pensar que la ciutat romandria amb les persianes tancades per manifestar la seva falta d'entusiasme mon¨¤rquic. Va passar el contrari perqu¨¨ el poble de Barcelona va expressar la seva satisfacci¨® per la pres¨¨ncia del monarca. Llavors la intu?ci¨® pol¨ªtica de Camb¨® va encertar donant-li un gir a la situaci¨® i expressant davant el Rei les inquietuds de la societat catalana. ?s a dir: el pol¨ªtic s'adaptava a la realitat de la societat i aix¨° la convertia en el seu millor representant. Va ser un moment de qualitat pol¨ªtica catalanista. Per contrast, es fa pen¨®s veure els diputats del PDeCAT actuant des dels seus escons com si fossin representants de l'antisistema. Sent alguns d'ells parlamentaris molt qualificats, ¨¦s inaudit que recorrin a la pancarta quan el Rei acudeix al Congr¨¦s dels Diputats a commemorar els quaranta anys de les eleccions democr¨¤tiques despr¨¦s de la dictadura. A la Segona Rep¨²blica, el catalanisme republic¨¤ es va afirmar als carrers de Barcelona al crit de ¡°Mori Camb¨®!¡±. Un catalanisme contra un altre. Ara ¨¦s nacionalisme contra autonomisme, independentisme enfront de constitucionalisme.

Els errors del secessionisme no poden atribuir-se a tota la societat catalana ni la societat t¨¦ per qu¨¨ assumir-los. Per aix¨°, encara que hi hagi qui reclama l'aplicaci¨® de mesures frontals, el desitjable ¨¦s que la resposta de l'Estat de dret sigui proporcionada, cas per cas i gradual per no sobreactuar en imposar el compliment de la llei. El nacionalisme secessionista ha passat a ser una esp¨¨cie de r¨¨gim pol¨ªtic. Fins i tot ¨Ccom va fer Artur Mas¨C s'han demanat majories indestructibles per¨° les majories no s¨®n destructibles ni indestructibles: pertanyen a la voluntat popular, a la decisi¨® dels individus i no a un arquetip col¡¤lectiu dels territoris. Aix¨° significa respectar i enfortir les institucions ¡°inclusives¡±. Les concebudes per la Constituci¨® del 1978 tenen una complexi¨® estable, perfectible com tot, per modular-se i canalitzar els conflictes segons la llei. Malgrat tanta agitaci¨®, al final ¨¦s el que compta.