Weegee, el fot¨°graf de la mala vida

Si al llarg de la nit es produ?a un assassinat, un accident, un robatori, una venjan?a entre grups mafiosos rivals, un incendi, un robatori o una batuda de travestis a la ciutat de Nova York, all¨¤ era Usher Fellig (1899-1968), m¨¦s conegut com Weegee, amb la c¨¤mera a la m¨¤ i disposat a fer la primera imatge, fins i tot abans que arrib¨¦s la policia. El seu cotxe era casa seva i la seva base d'operacions, despr¨¦s de connectar la r¨¤dio amb l'emissora de la policia que li permetia estar a l'aguait de tot el que passava a la ciutat a aquestes hores.

Per completar la seva feina, revelava les fotografies al laboratori que havia muntat al maleter extragran del seu cotxe bipla?a. ¡°Ho vaig guardar tot all¨¤, una c¨¤mera extra, els casquets de les bombetes de flaix, una m¨¤quina d'escriure, botes de bomber, caixes de cigars, salami, pel¡¤l¨ªcula d'infrarojos i sabates extres i mitjons. A partir de llavors vaig tenir ales. Ja no vaig haver d'esperar perqu¨¨ el crim vingu¨¦s a mi; podia anar darrere seu¡±, va escriure en la seva autobiografia. En una m¨¤quina d'escriure redactava una nota i l'enviava, juntament amb les imatges, a rotatius de la ciutat com el Herald Tribune, el Daily News, el Post o The Sun. Weegee era el m¨¦s r¨¤pid i el millor reporter gr¨¤fic de la ciutat dels anys trenta i quaranta i va acabar convertint el crim en un espectacle. Va ser llavors quan va comen?ar a signar el revers de les seves fotografies com Weegee, el fam¨®s.

A aquest fotoperiodista incansable i inquiet que realitzava imatges a for?a de forts contrallums que donaven un aire de dramatisme als seus personatges, protagonistes i espectadors de crims i trag¨¨dies ciutadanes dedica la Fundaci¨® Foto Colectania l'exposici¨® Weegee by Weegee en la qual es poden veure 110 de les seves imatges ¨Ca m¨¦s de la seva m¨¤quina d'escriure i la seva enorme c¨¤mera fotogr¨¤fica marca Speed Graphic¨C pertanyents a la col¡¤lecci¨® su?ssa M+M Auer que t¨¦ 500 fotografies (entre les m¨¦s 50.000) d'aquest reporter. A Weegee se li atribueix una gran teatralitat i se l'ha acusat fins i tot arreglar les escenes del crim abans de fotografiar-les, tal com feia Joe Pesci que l'encarnava en la pel¡¤l¨ªcula El ojo p¨²blico (1992). ¡°Era un artista, l'important ¨¦s que ens emocioni i ens agradi i tampoc va tocar tant. En la pel¡¤l¨ªcula tamb¨¦ es deia que feia l'amor al cotxe i ¨¦s impossible perqu¨¨ no hi cabia¡±, va explicar Mich¨¨le Auer.

Caparrut

L'exposici¨® mostra materials dels anys trenta i quaranta dels seus cinc primers llibres, publicats entre el 1945 i el 1964, en la qual a m¨¦s de crims presenta escenes d'esdeveniments socials, en les quals les dames d'alta societat novaiorqueses van vestides amb els seus erminis i diademes, en estrenes d'¨°peres o teatrals. Tamb¨¦ esdeveniments populars, com una de les seves imatges m¨¦s ic¨°niques: una aglomeraci¨® en una platja de Coney Island ¡°en la qual tots els que miren somrients a la c¨¤mera estan enfocats¡±, va remarcar Mich¨¨le Auer.

Quan els Auer van comprar, fa 25 anys, les seves primeres fotografies ¨C¡°vam haver de vendre una casa que ten¨ªem a Par¨ªs¡±¨C, Weegee ja havia mort, ¡°per¨° ens hauria agradat con¨¨ixer-lo¡±. Els havia sorpr¨¨s el seu bon humor, fet que el va portar a autorretratar-se fins a 1.500 ocasions; com en la s¨¨rie en la qual Weegee mostra els passos de tot el sistema judicial des que el delinq¨¹ent ¨¦s arrestat fins que s'asseu davant del jutge; i en totes Weegee n'¨¦s el protagonista. ¡°Era un home caparrut i pol¨ªticament incorrecte que adorava la gent amb defectes i que era capa? de mostrar les escenes del carrer que altres no s'atrevien a reflectir¡±, afirma Michel Auer.