Montserrat vol una escultura de Plensa

El Monestir de Montserrat vol tenir una actuaci¨® art¨ªstica ¡°de gran envergadura¡± de l'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) al seu recinte i per aix¨° els responsables del gran centre religi¨®s i l'artista estan treballant per concretar un projecte que podrien donar a con¨¨ixer a finals d'any. El Museu de Montserrat (MdM) fa temps que segueix la traject¨°ria de l'escultor. El juliol del 2016 va convidar l'artista perqu¨¨ fes una confer¨¨ncia dins del tradicional curs d'estiu que organitza el museu montserrat¨ª, el tema del qual era la relaci¨® entre art i espiritualitat. Per¨° la complicada agenda de l'artista, que el porta a viatjar cont¨ªnuament per tot el m¨®n, li va impedir assistir a les jornades que es van celebrar fa just un any.

En aquell moment, Plensa va manifestar el seu inter¨¨s pel treball que s'estava fent i l'orientaci¨® que s'estava donant al museu i al conjunt religi¨®s de Santa Cec¨ªlia de Montserrat, que acabava d'inaugurar-se com a espai d'art¨ªstic i espiritual dedicat a l'art interior, silenci¨®s i contemplatiu del nord-americ¨¤ d'origen irland¨¨s Sean Scully. Despr¨¦s de la impossibilitat de participar a les jornades, el Museu i Plensa van quedar que es trobarien m¨¦s endavant ¡°i amb calma¡±. I aix¨ª va passar el 14 de mar? passat quan l'escultor i la seva dona Laura Medina van pujar a la muntanya i van visitar el museu i l'exposici¨® Absis que repassava la traject¨°ria de Jaume Ribas.

Va ser en aquesta visita, en la qual la parella va estar acompanyada del monjo Josep de C. Laplana, director del MdM, en la qual es va parlar del tema ¡°ineludible d'una possible col¡¤laboraci¨® de l'artista a Montserrat¡±. En la ment de l'actiu responsable del museu montserrat¨ª hi havia la impactant instal¡¤laci¨® que va dur a terme Plensa el maig del 2015 durant la Biennal de Ven¨¨cia, en la qual va instal¡¤lar a? la nau central de l'esgl¨¦sia barroca de Sant Giorgio Maggiore d'Andrea Palladio un cap gegant¨ª fet amb malla met¨¤l¡¤lica de m¨¦s de cinc metres d'altura. La figura era el rostre d'una de les ja t¨ªpiques nenes adolescents de Plensa que, amb els ulls tancats, semblen concentrar-se al seu m¨®n interior i els seus pensaments; unes escultures plenes de m¨ªstica i religiositat que encaixarien perfectament en aquest entorn.

El principal problema, segons s'explica en l'¨²ltim n¨²mero de la revista semestral El Propileu que recull les activitats i les novetats del museu de Montserrat, ¨¦s que ¡°les obres m¨¦s caracter¨ªstiques de Plensa s¨®n monumentals i no hi caben a l'espai del museu¡±. Per¨° aix¨° no acabar¨¤ amb les intencions dels responsables de Montserrat decidits al fet que Plensa tingui una de les seves caracter¨ªstiques obres en el seu monestir: ¡°Montserrat ¨¦s gran i podem trobar altres ubicacions¡±, assenyalen.

Una setmana abans de visitar Montserrat, l'escultor havia cedit una de les seves escultures de lletres a l'Hospital de Sant Joan de D¨¦u d'Esplugues de Llobregat com a regal pels seus 150 anys. A l'octubre del 2016 va cedir tamb¨¦ a Barcelona, per un per¨ªode de vuit anys renovables, l'escultura Carmela, instal¡¤lada poc abans al costat del Palau de la M¨²sica.