El pessimisme de Cioran

Quan Fernando Savater va comen?ar a divulgar en llengua castellana l¡¯obra d¡¯Emil Cioran, tothom va pensar que es tractava d¡¯un pseud¨°nim del fil¨°sof espanyol, perqu¨¨ mai ning¨² no havia sentit a parlar d¡¯aquell home amb un cognom t¨ªpicament roman¨¨s. Tothom es va equivocar: Cioran existia des de l¡¯any 1911, i vivia a Par¨ªs des de feia molt de temps, en unes golfes que el 1960 li van ser llogades, per un preu congelat, per una agent liter¨¤ria filantr¨°pica que va fer una bona obra, per¨° un mal negoci, perqu¨¨ Cioran va viure trenta-cinc anys m¨¦s. Tingu¨¦ssim nosaltres els lloguers congelats!

Cioran va escriure molts llibres te¨°rics, i una colla d¡¯afor¨ªstics, com el que presentem avui: El crepuscle dels pensaments, traducci¨® del roman¨¨s de Joan Fontana, Virgil Ani, Gemma Cervera, Teresa Su?ol i Federico Ferreres, un equip de professors de la UB, que ha compost aquest llibre, pacientment, en una mena d¡¯obrador de traducci¨® (Barcelona, Viena Editorial, 2017).

Els aforismes tenen l¡¯inconvenient que, si s¨®n massa curts ¡ªposem-hi un sol sintagma¡ª, valen igual del dret que del rev¨¦s. Per exemple, quan Cioran diu: ¡°?La consci¨¨ncia? Deixar d¡¯estar a l¡¯altura de l¡¯¨¦sser¡±, un pot pensar que l¡¯inrev¨¦s seria v¨¤lid igualment: ¡°?La consci¨¨ncia? Estar a l¡¯altura de l¡¯¨¦sser¡±. Heidegger, per exemple, aix¨ª ho hauria dit, per¨° Cioran tamb¨¦, contradient-se, pel que es despr¨¨n d¡¯altres passatges de la seva obra. D¡¯altres vegades, un aforisme resulta una exageraci¨® apod¨ªctica, com en aquest cas: ¡°Nom¨¦s t¨¦ sentit ser poeta, matem¨¤tic o general¡±. Home! I ser m¨²sic? I ser te¨°leg? I ser flequer? S¨®n expressions contundents, d¡¯aquelles que li agradaven tant a Josep Pla, el qual, segons un scherzo de Quim Monz¨® que em va semblar genial, podria haver escrit perfectament: ¡°Hi ha dues menes d¡¯alemanys: els que van en bicicleta i els que mengen salsitxes de Frankfurt¡±. Un estirabot. A m¨¦s a m¨¦s, el mateix Cioran, i en el mateix llibre que comentem avui, pot arribar a dir: ¡°La infelicitat ¨¦s l¡¯estat po¨¨tic per excel¡¤l¨¨ncia¡±, que ¨¦s el contrari del que hem llegit abans, llevat que estiguem conven?uts ¡ªque ja pot ser¡ª que Cioran cregu¨¦s que l¡¯estat d¡¯infelicitat ¨¦s l¡¯estat essencial de l¡¯¨¦sser hum¨¤. (Cosa que a Stendhal, per exemple, que el roman¨¨s cita sempre amb enveja, l¡¯hauria revoltat.) En un altre aforisme, l¡¯autor hi diu: ¡°Nom¨¦s la farm¨¤cia pot aturar encara els pensaments¡±. Potser pensava en el su?cidi, que ¨¦s el pensament m¨¦s encertat i raonable dels pessimistes. Si no pensava en aix¨°, llavors cal dir que tamb¨¦ el son atura els pensaments, o un partit del Bar?a contra el Reial Madrid, o la muntanya russa de Parc Aventura.

Per¨° aquest autor roman¨¨s establert a Par¨ªs no ¨¦s barroer, malgrat haver caigut massa sovint en un g¨¨nere que, descomptant els grans moralistes francesos del segle XVII, serveix tant per manifestar una opini¨® com el seu op¨°sit. Cioran t¨¦ de vegades, fins i tot, ¨¤nima de poeta ¡ªuna ra¨® per existir, certament¡ª, com quan diu, molt bellament: ¡°L¡¯esperit aflora sobre les ru?nes de la vida¡±, o: ¡°Hi ha tant de crim i poesia en Shakespeare que els seus drames semblen concebuts per una rosa en dem¨¨ncia¡±. Tan bell com l¡¯epitafi de Rilke.

Tot sovint l¡¯encerta de manera universal: ¡°Un home que practica tota la seva vida la lucidesa esdev¨¦ un cl¨¤ssic de la desesperaci¨®¡±, dita que Val¨¦ry hauria compartit si no hagu¨¦s tingut una devoci¨® tan gran per l¡¯optimista Goethe. M¨¦s encara, Cioran aprofita una expressi¨® romanesa per demostrar als catalans que nosaltres som treballadors fins i tot quan ens avorrim: ¡°¡®Matar el temps¡¯: aix¨ª s¡¯expressa, de manera banal i profunda, la inconveni¨¨ncia de l¡¯avorriment¡±. Quan nosaltres esperem, parlem, en expressi¨® exemplar, de ¡°fer temps¡±, cosa que a Kant li hauria semblat prodigiosa si l¡¯hagu¨¦s coneguda.

El llibre que ha publicat la UB ¨¦s molt bo, l¡¯edici¨® ¨¦s molt oportuna, i el treball de l¡¯equip dirigit per Virgil Ani ¨¦s espl¨¨ndid. Gr¨¤cies a aquest llibre coneixem a fons un home que, segons els seus llibres, podria haver estat qualificat com ¡°el m¨¦s desgraciat de la terra¡±. Diu Cioran: ¡°La dissort de no ser prou dissortat...¡±; ¡°La vida ¨¦s el que jo hauria estat de no haver-me esclavitzat la temptaci¨® del no-res¡± ¡ªel n¨¦ant de Sartre, per esmentar un contemporani seu.

I no tot ¨¦s pessimisme en aquest llibre i en aquest autor. Igual com Stendhal hauria volgut viure sempre a It¨¤lia, Cioran diu: ¡°Hi ha pa?sos on no hauria pogut fracassar ni un sol instant, com, per exemple, Espanya¡±. Vet aqu¨ª alg¨² que considera que Espanya ¨¦s un dels millors pa?sos del m¨®n per viure-hi dignament, amb poca boira ¡ªCioran l¡¯esmenta sovint, com a paradigma de la solitud i la desesperaci¨®¡ª i amb gent diversa, benhumorada i epic¨²ria.