Per fi, la soluci¨®

Tot un vast sector de l'opini¨® p¨²blica catalana ¡ªno nom¨¦s gran part dels independentistes, sin¨® tamb¨¦ molts partidaris de la ¡°tercera via¡± i fins i tot alguns unionistes¡ª fa gaireb¨¦ cinc anys que deploren i denuncien que, davant els plantejaments del sobiranisme, el Madrid del poder no oferia cap resposta propositiva; que el president Rajoy es limitava a exercir de don Tancredo, sense esbossar cap iniciativa.

Des del cap de setmana passat, aquest discurs ha deixat de tenir fonament. Don Tancredo segueix aqu¨ª, imm¨°bil al seu pedestal. Per¨° qui el va precedir en el lideratge i el va designar successor, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, s'ha posat el vestit de llums i ha saltat a l¡®arena amb l¡¯estoc en rest, anant de cara al toro. Ho va fer el divendres 30 de juny, amb el discurs de clausura del Curs d¡¯Estiu FAES 2017, que s'havia desenvolupat durant els dies previs a El Escorial.

La sucosa intervenci¨® de l'heroi de les A?ores i reconquistador de Perejil va estar dedicada, en els seus primers minuts, a parlar d¡¯Europa, de les debilitats i els reptes del projecte europeu. Sempre des de la perspectiva nacionalista que li ¨¦s pr¨°pia: l'accent en la ¡°defensa efica? dels interessos nacionals¡± d¡¯Espanya, el rebuig d'uns Estats Units d¡¯Europa (¡°Europa no ¨¦s un subjecte nacional, ni ho ser¨¤¡±, ¡°els Estats no poden delegar les seves responsabilitats a Brussel¡¤les, com si ells al seu torn fossin simples delegats de les decisions d'un ens lluny¨¤ i an¨°nim¡±), etc¨¨tera.

No obstant aix¨°, despr¨¦s d'unes desqualificacions generals contra ¡°el populisme i el nacionalisme¡±, el nucli dur de l'homilia de l'expresident va quedar consagrat al ¡°desafiament independentista catal¨¤¡±. I no cal un m¨¤ster en aznarologia per percebre el to amena?ador de les seves paraules: ¡°qui dona una puntada al tauler no pot demanar que el joc continu?. Qui utilitza el desafiament com a forma de conduir-se en pol¨ªtica, no pot retreure que el desafiament s'accepti i, amb totes les cartes a la m¨¤, qui el fa, el perd¡±.

M¨¦s clar: ¡°Si l'independentisme crea una situaci¨® irreductible ¡ªi en aix¨° est¨¤¡±, per fer ¡°front als que han decretat il¡¤leg¨ªtimament un estat d¡¯excepci¨® a Catalunya¡±, Aznar propugna amb lleugers circumloquis la suspensi¨® de l'autonomia i els estats d'alarma, excepci¨® o lloc previstos per la Constituci¨®.

Potser per compensar aquesta duresa, alguns exegetes amables han afegit que ¡°Aznar tamb¨¦ convida Rajoy a fer pol¨ªtica¡±. S¨ª, per¨° quina classe de pol¨ªtica? Segons el president de FAES, ¡°fer bona pol¨ªtica a Catalunya significa assentar bases d'entesa i sumar voluntats per articular una alternativa ¨¤mplia al nacionalisme, (...) que tregui Catalunya del parany en el qual el nacionalisme l'ha arrossegat¡±. Es tracta de ¡°treballar democr¨¤ticament i de deb¨° perqu¨¨ els deslleials [independentistes] no segueixin governant¡±.

Queden, doncs, avisats els dirigents i els militants del PPC, de Ciutadans i del PSC: ja poden arxivar uns la seva pugna per l'espai espanyolista tradicional i uns altres el seu ¡°no ¨¦s no¡±; ja poden oblidar-se de les difer¨¨ncies que els separen en q¨¹estions de model econ¨°mic, de pol¨ªtiques socials o de moral i costums. Amb l'autoritat natural de la qual ell mateix es vanagloria (¡°Permeteu-me que us digui que quan parlo d'alternativa al nacionalisme, d'aplicaci¨® de la llei enmig de moltes veus escandalitzades (...), s¨¦ del que parlo¡±), Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar L¨®pez els dicta el rumb a seguir: un front nacionalista espanyol que extirpi de Catalunya la mala llavor del nacionalisme.

?s veritat que cap enquesta dona a un eventual tripartit PP-C¡¯s-PSC la majoria necess¨¤ria per governar, com tamb¨¦ n¡¯¨¦s que incorporar el bloc aznari¨¤ a Catalunya en Com¨² sembla bastant dif¨ªcil. En aquest cas nom¨¦s quedaria una soluci¨®; aquella en la qual segurament pensa Aznar quan diu ¡°s¨¦ del que parlo¡±; la que ell mateix va aplicar al Pa¨ªs Basc mitjan?ant la llei de Partits del 2002 i que, a mig termini, faria possible el govern ¡°constitucionalista¡± de Patxi L¨®pez entre el 2009 i el 2012: la il¡¤legalitzaci¨® de l'independentisme catal¨¤ (CUP, ERC i PDECat) o almenys d'una part d'aquest. Res en la lectura del discurs d¡¯Aznar de divendres passat permet excloure una hip¨°tesi semblant; al contrari.

Que Aznar ja no representa ning¨²? B¨¦, simult¨¤niament l¡¯Ajuntament de Ja¨¦n (Vox i PP) reclamava la suspensi¨® de l'autonomia catalana.

Joan B. Culla ¨¦s historiador.